Situacions d'assetjament sexual que es poden viure en el dia a dia dels entorns acadèmics i laborals projectades fidelment per les ulleres de realitat virtual. Estudiants i membres de la comunitat universitària de la Campus Terres de l'Ebre de la URV han pogut testar, este dijous, com les noves tecnologies, i també l'educació social, poden ajudar a fer front a estos casos i, sobretot, a millorar la sensibilització davant del problema.

El projecte "Si no ho vius, no ho sents", vol afavorir l'empatia, la reflexió crítica i la presa de consciència al respecte. "Crec que és força útil: he pogut veure des de la perspectiva d'una dona com patia violència de gènere i l'increpaven", ha explicat Aitor Pérez, estudiant de segon d'Infermeria.

L'activitat, que anteriorment es va efectuar a Tarragona i s'ha plantejat com a oberta a tots els membres de la comunitat universitària, convidava a posar-se les ulleres de realitat virtual i viure, en primera persona, algunes de les situacions. L'empresa V-Tools, responsable del desenvolupament del projecte, ha dissenyat tres experiències. Segons el cofundador de l'empresa, Albert González, l'objectiu va més enllà de la intencionalitat de l'assetjament, en la línia treballar "com rep la persona aquest acte", posant-se en la seua pell.

Claudia Ramos, estudiant també de segon d'Infermeria, ha relatat la seua experiència: "En el vídeo, jo era una persona asseguda a la biblioteca estudiant tranquil·lament i ha vingut un noi, s'ha assegut i ha començat a parlar amb mi". "Tot i que al principi no li he fet cas, després m'ha preguntat si podíem intercanviar alguna cosa. Li he dit que no, gràcies, amablement, però ha seguit insistint. Llavors ha vingut el seu amic i han seguit insistint i com no els he donat peu s'han enfadat i s'han posat a dir entre ells la típica frase de que 'ja no es pot dir res' i han marxat indignats", ha afegit.

Ramos reflexiona que es tracta d'una situació habitual i que, sovint, no s'interpreta com a assetjament si es veu "des de fora". "Però des de dins sí que s'entén més", ha precisat, tot confessant la "impotència" que genera un fet corrent i que no "s'entén com a problemàtic".

Des del punt de vista dels homes, Pérez creu que es tracta també d'una eina útil: "ara ja he vist com se sent una noia quan es donen aquestes situacions". "Crec que persones com jo, estudiants i més gent, podem intervenir quan sabem i podem reconèixer els patrons d'aquestes agressions", ha abundat.

"Crec que ens dona l'avantatge que els homes, o potser persones molt joves que no s'hi ha trobat mai, puguin empatitzar una mica més amb el que podem viure les dones gairebé tots els dies de la nostra vida", ha assegurat, per la seva banda, Gemma Llorca, estudiant també de segon d'Infermeria. A més, ha afegit que "no només passa a la universitat, sinó també a classe, al transport públic, pel carrer o, fins i tot, al lloc de feina, on hauria d'haver-hi un respecte mínim entre tots els companys i companyes".

Genera més empatia

Els desenvolupadors del projecte, que a banda d'un model destinat a la comunitat educativa també treballen en el món de l'empresa, destaquen que l'ús de la realitat virtual pot produir una empatia més elevada. "Molts estudis demostren que produeix un 22% més d'empatia que altres metodologies més tradicionals", precisa González. També, remarca, perquè permet "posar-te a la pell en una situació de violència, en un entorn segur i acompanyat" per viure una situació d'assetjament.

"La tecnologia va avançant a passos gegants i la realitat és que hem de fer-ne ús per poder treballar també altres aspectes més relacionats, com socials i ètics, que ens afecten d'alguna manera en tots els àmbits de la nostra vida", ha subratllat la responsable d'Igualtat del Campus Terres de l'Ebre i professora d'Infermeria, Elisabet Torrubia.