Els últims anys territoris com la Segarra, el Moianès, la Garrotxa o el Berguedà han experimentat creixements importants que posen en evidència que els entorns rurals són capaços de generar riquesa, retenir talent o impulsar iniciatives industrials vinculades principalment a l’agroindústria. Són comarques especialment interessants d’analitzar per la seva vocació estratègica i per les estructures de governança que han sabut implantar, però malgrat aquests bons resultats, cada vegada es fa més evident que cal unir esforços i que és necessària una estratègia de país que afavoreixi l’equilibri territorial. Ho ha posat de manifest Lluís Vall, president Agència de Desenvolupament del Berguedà durant el taller de polítiques de desenvolupament i creixement en entorns rurals, organitzat per la Càtedra d’Economia Local i Regional del campus Terres de l’Ebre de la URV. “Sense una estratègia clara i unitària d’aquí poc ens trobarem amb una Barcelona superpoblada que no sabrà què fer amb els seus habitants, mentre altres territoris del país van perdent pes demogràfic”, ha afirmat Vall tot posant com exemple que en temes com la connectivitat cal una estratègia conjunta.
Els experts del taller han compartit experiències de comarques catalanes que els últims anys han guanyat múscul dins el teixit socioeconòmic del país, amb l’objectiu de contrastar-les amb les polítiques que s’estan desenvolupant a nivell comarcal a les Terres de l’Ebre, un territori que, per contra, ha perdut pes demogràfic els últims anys. En aquest sentit, Neus Guiu, del Consell Comarcal del Baix Ebre; Josep Maria Sáez, de la Ribera d’Ebre; i Ramon Rius, de la Terra Alta, han desgranat les polítiques comarcals impulsades els últims anys en sectors estratègics com l’agroindústria, el turisme, la viticultura o la implantació de la nova tecnologia 5G, per posar de manifest que també calen estratègies conjuntes per revertir la situació de despoblament i fuga de talent que pateix el territori des de fa anys. “El camí cap a la transició energètica, els objectius de desenvolupament sostenible o els fons europeus Next Generation per superar els efectes de la pandèmia poden obrir noves oportunitats al territori”, ha destacat el gerent del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre, Josep Maria Sáez.
“El campus Terres de l’Ebre som un exemple de campus territorial, l’equilibri territorial forma part del nostre ADN, i com a universitat és important generar coneixement sobre aquests temes, d’aquí la importància d’aquestes jornades de treball”, ha manifestat el director de la Càtedra d’Economia Local i Regional, Juan Antonio Duro, qui ha valorat molt positivament la participació en el taller d’experts, que ha superat el centenar de persones inscrites.
Experts manifesten que cal una estratègia unitària de país per afavorir l’equilibri territorial
És una de les conclusions principals del taller sobre polítiques de desenvolupament i creixement en entorns rurals impulsat per la Càtedra d’Economia Local i Regional de la URV
ARA A PORTADA
-
Els 31 graus de l'aigua del mar en l'última onada de calor mata la cria de musclo al Delta de l'Ebre Redacció
-
La PDE ho té clar: «Este canal acabarà sent la baula per fer el transvasament cap al sud» Sílvia Berbís Morelló
-
-
-
Gestió forestal per prevenir incendis i moderació davant la «radicalitat»: les claus d'Illa per al nou curs Sara Escalera
Publicat el 25 de març de 2021 a les 20:35
Actualitzat el 25 de març de 2021 a les 20:42
Et pot interessar
-
Societat Què fer el cap de setmana del 29 al 31 d'agost a les Terres de l'Ebre?
-
Societat La Policia Local d'Amposta tanca el pla especial de vigilància de platges amb 32 denúncies i 41 serveis atesos
-
Societat La CHE avisa de crescudes de barrancs i lleres a l'interior de les Terres de l'Ebre per pluja intensa
-
Societat Els alcaldes dels municipis afectats pels focs de l'Ebre i la Segarra reclamen agilitat en els ajuts
-
Societat Zona catastròfica al Baix Ebre pel foc de Paüls: què implica aquesta declaració
-
Societat El Perelló posarà fre a les renovables: «Ja hi hem contribuit prou»