El servei de Costes del Ministeri per a la Transició Ecològica (MITECO) està traslladant un total de 20.000 metres cúbics de sorra des del port de Tarragona fins al delta de l'Ebre. Concretament, la sorra s'està distribuint a l'illa de Buda (Sant Jaume d'Enveja) amb el propòsit de restituir el cordó litoral dels calaixos que va sofrir un trencament arran de la borrasca Harry.
El temporal del gener passat va generar una discontinuïtat d'aproximadament 65–70 metres d'amplada i més d'1,5 metres de profunditat, que va establir una connexió directa entre el mar i els calaixos de Buda, alterant el règim hidrodinàmic de la llacuna. Per això, ha estat necessària esta actuació que consisteix en l'aportació, transport i estès de sediment compatible per a la reconstrucció del cordó litoral. L'actuació va arrencar el 29 d'abril passat i ja han permès tapar part del trencament.
La reconstrucció està orientada a restablir la continuïtat morfològica i la funcionalitat del sistema com a barrera natural davant de la intrusió marina. El material procedeix de la pedrera del port de Tarragona i se selecciona segons criteris de compatibilitat granulomètrica amb l'entorn receptor. El govern espanyol ha contractat una draga, procedent de Dinamarca, que s'encarrega de transportar el material amb trajectes que duren dues hores i mitja per sentit. Un cop davant la costa de Buda, i mitjançant una canonada, les sorres es dipositen sobre el trencament i les màquines les redistribueixen.
Els treballs principals de moviment de sorra s'han d'executar en un termini aproximat de nou dies i el pressupost de la intervenció ascendeix a prop de 800.000 euros. Des del punt de vista tècnic, l'actuació respon a la necessitat d'intervenir de manera immediata per evitar la consolidació de la connexió marina, que podria provocar un increment de la salinitat i alterar els hàbitats inclosos a la Xarxa Natura 2000.
El delegat del govern espanyol a Catalunya, Carlos Prieto, ha explicat en la seua visita a l'illa de Buda que "s'ha fet una obra d'emergència absolutament inqüestionable amb la màxima celeritat perquè hi havia un risc important que la salinitat pogués arribar a les llacunes interiors pel forat que s'havia provocat. Segons Prieto, això suposaria que quedés malmès part de l'ecosistema del Delta.
El delegat del govern ha deixat la porta oberta a reproduir més actuacions similars si és necessari. "Aquí ho hem fet a partir de sorra de sediments que són compatibles, però la manca de sorra és el problema principal perquè la disposició de sorra és la que és", ha afegit, destacant que estan treballant en moltes línies per intentar fer les aportacions pertinents amb l'objectiu de salvaguardar el sistema del delta de l'Ebre.

- Una màquina treballant al litoral de l'illa de Buda amb la draga al fons.
- Joan Navarro
Per la seua banda, l'alcaldessa de Sant Jaume d'Enveja, Teresa Solsona, ha assegurat que això s'ha de fer de manera continuada. "Tenim el far de Buda a quasi tres quilòmetres dins del mar. Abans tot això era platja i, per tant, és terreny que ha perdut el Delta. Cada vegada la mar està més prop de l'illa de Buda i tenim menys platja de Migjorn", ha manifestat.
L'alcaldessa és conscient que serà impossible recuperar este terreny, però demana no perdre metres i metres de platja cada hivern com està passant ara. "Tot està cada vegada més dèbil i l'única manera d'intentar salvaguardar-ho és amb aportació de sorres marines", ha argumentat. Segons Solsona, "des de la Taula de Consens pel Delta estem lluitant per a això, però el treball conjunt de totes les administracions va molt lent i el Delta no vol lentitud, necessita rapidesa".
El propietari de la zona interior de l'illa de Buda, Guillem Borés, ha exposat que "a 150 metres d'on estem, tenim la guarda que separa els aiguamolls dels arrossars, i amb un suposat temporal d'alta intensitat trencarà el malecó i de forma recurrent entrarà la mar, ja no a la llacuna sinó a la resta de l'illa i llavors perdrem l'atractiu agrari, l'atractiu turístic, l'atractiu com a espai natural". A més, ha posat sobre la taula la resistència de les administracions a l'hora d'impulsar de forma estable en el temps estes actuacions.
