Vista de la Punta de la Banya des de l'aire. Foto: Sergi Aznar

Una barrera antisal a uns 5 km riu amunt, a l'alçada, aproximadament, de Sant Jaume d'Enveja, per frenar l’entrada de la falca salina i la salinització del sòl. Això és el que han reclamat este matí els regants de l’Ebre en el decurs de las Jornades sobre les Barreres Salines y de Defensa Deltaica que han tingut lloc a la seu de la Comunitat de la Dreta, a Amposta. Es tracta d’una de les mesures que l’Estat ja ha inclòs al pla de conca de l’Ebre pendent d’aprovació definitiva, el mateix pla que contempla uns cabals ecològics irrisoris, que precisament són els que provoquen l’entrada de la falca salina riu amunt.

El president dels regants de la Dreta, Manel Masià, ha defensat la conveniència d’executar esta obra davant els efectes que, aseguren, la salinització del sòl té en la productivitat dels arrossars. Al delta del Po, per exemple, es projecte una barrera similar de 120 metres d'amplada amb un cost aproximat de 15 MEUR. El president de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, Xavier de Pedro, que ha donat per fet l’elaboració de l’avantprojecte en un futur no massa llunya, ha negat però que la barrera antisal puga ser l’excusa per compensar els efectes d’uns cabals ecològics reduïts. “En cap cas són una alternativa als cabals, és una mesura complementària però no ha de ser l’única a emprendre per a la protección del delta de l’Ebre”, ha apuntat de Pedro, que també ha enumerat altres accions com la construcció de dics als límits exteriors del delta per aturar la regressió. El president de la CHE no ha determinat els terminis ni la inversió necessària per tirar endavant el projecte de la barrera antisal, que ha recordat, ha d’adaptar-se a les necessitats especifiques del delta de l’Ebre.

Per la seua banda, Luis Berga, president honorari de la Comissió Internacional de Grans Preses, que ha fet una ponència sobre les barreres salines i la defensa del Delta, ha recordat que la falca salina es manté estable quan el cabal de l’Ebre es manté per sobre dels 400 m3/seg. i ha explicat que quan està entre els 200 i els 300 m3/seg. arriba a Deltebre, mentre que si baixa de 130 m3/seg. arriba a Amposta.

Un altre dels ponents, Julián Martínez Beltrán, cap de l’àrea de gestió sostenible, aigua i territori del Centre d’Estudis Hidrogràfics, ha explicat que, a través dels seus estudis de salinitat del sòl, ha pogut concloure que el principal motiu de salinització de sól deltaic arriba per l’aigua de reg, i que els nivells de sal es mantenen estables. Segons Martínez, la barrera salina protegirà la sanititat del riu “però res més”.