Així, setze mesuradors de la qualitat de l'aigua superficial s'han instal•lat en el tram final del riu Ebre, canals, desaigües i llacunes del Delta, així com a les badies del Fangar i els Alfacs, per analitzar paràmetres com ara "la temperatura de l'aigua, matèria orgànica dissolta, terbolesa, oxigen, etc.", assegura Peralta. Unes dades que ja han començat a ser enviades per validar a la CHE i a l'ACA. Divuit equips més analitzen la qualitat de l'aigua dels aqüífers, però la xarxa de monitorització té un abast més ample. Quaranta –tres aparells mesuraran els nivells de l'aigua, la direcció del cabal i el flux; tres estacions radar estudien l'onatge del mar i els corrents litorals, i un mareògraf, el nivell del mar. Cinc estacions disposen de sondes per mesurar el transport de sediments del riu i en 52 punts es mesuren les taxes de compactació del sòl o el nivell del mar. Un cop validades, les dades s'han de centralitzar al centre de control que s'ha construït a les instal·lacions de l' Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària (IRTA), a Sant Carles de la Ràpita. "Estem preparant una web perquè tots els registres que es compilen puguin ser de consulta pública", explica Peralta.
L'objectiu de la xarxa d'indicadors ambientals és, a banda de crear un registre històric de dades, disposar d'un instrument per conèixer la dinàmica pròpia del riu, el Delta i la costa, i avaluar problemes com ara la subsidència o la regressió.