Els aiguats de les últimes setmanes han provocat, de moment, com a mínim, pèrdues entre un 10 o un 15% en el cultiu d'oliva del Baix Ebre i el Montsià. Els torrents i les avingudes d'aigua s'han endut bona part del fruit que ja estava a terra per collir i caldrà també reparar els danys que ha causat a les finques. A més a més, la humitat i les temperatures suaus estan provocant que fongs com la sabonosa (que podrix el fruit) o el repilo (que podrix les fulles) s'estiguen escampant. Tan aviat com siga possible, caldrà fer tractaments amb coure o altres productes autoritzats per prevenir els fongs o aturar-los. Per este motiu, des del sindicat agrari d'Unió de Pagesos, es reclama màxima celeritat en restablir els accessos a camins i finques que han quedat malmesos.

Com ha reclamat Carlos Sanz, coordinador comarcal d'Unió de Pagesos al Baix Ebre, la faena més prioritària per poder salvar la campanya és reobrir els accessos a les finques, sobretot des de la zona de la falda dels Ports, la plana del Montsià, fins a Alcanar, on va patir els pitjors desperfectes en la primera llevantada, a l'octubre. 

En esta zona el cultiu d'oliva es fa quan el fruit és a terra. Amb les ventades i la pluja, un 20% del fruit ja estava al sòl quan s'han produït els aiguats i es calcula que, com a mínim, entre un 10 i un 15% de la collita ha estat arrossegada pels torrents d'aigua. També caldran importants reparacions del terrenys per poder seguir recollint l'oliva. Per, com ha apuntat Sanz, amb previsió de més pluja i amb les quantitats acumulades, encara caldrà que passen uns quants dies per poder entrar a treballar als terrenys. "Mentrestant, el fong fa faena perquè li fa l'oratge perfecte, ja que ell treballa entre 10 i 18 graus", ha apuntat. 

Sanz ha volgut remarcar la "part positiva" de tots estos temporals. Feia cinc o sis anys que la situació dels aqüífers era molt dolenta, amb una llarga sequera que havia fet patir estrès hídric a les oliveres, sobretot a la zona entre Xerta i Roquetes (Baix Ebre). "Feia falta molta aigua i els arbres estaven patint molt i estaven molt dèbils. Això significava més problemes sanitaris, també", ha explicat el coordinador d'UP.