Parlar ebrenc és un tret d'identitat, una declaració d'amor a la terra i el reflex viu de la nostra història. Les Terres de l'Ebre han conservat al llarg dels segles un parlar propi, ric i ple de matisos, emmarcat dins del català occidental. Lluny de ser una manera "incorrecta" de parlar, el dialecte tortosí és una variant plenament reconeguda amb un vocabulari i unes expressions pròpies que encara continuen ben vives.

Reivindicar i mantenir vives les paraules i expressions ebrenques és un acte d'orgull i de resistència cultural. Conservar termes tan nostres com xalar, poval, fato o la famosa coletilla tat és la millor manera de protegir l'herència. Perquè dir les coses "a la nostra manera" demostra que la llengua catalana és diversa i ben viva. Si vols posar-te a prova i descobrir quantes paraules de casa nostra utilitzes encara al teu dia a dia, fes un repàs a esta tria de 30 joies del nostre lèxic.

Tat: Coletilla que s'usa per a demanar la confirmació del que es diu, l'assentiment a una demanda. És la versió ebrenca de "oi" i habitualment va al final de les frases. Exemple: "Està sent un estiu molt calorós, tat?"

Iau: Interjecció autòctona, especialment viva a les zones del Delta. Apareix per a expressar sorpresa, incredulitat o directament com a tancament d'una frase amb èmfasi. Exemple: Si no ens posem d'acord, fem això iau!

Poval: Recipient de plàstic o metall que s'usa per a fregar el terra, dur aigua o anar a l'hort. A la resta de Catalunya li diuen galleda. Exemple: Abans de fregar, omple el poval d'aigua.

Xeic: Vocatiu ebrenc per cridar l'atenció d'algú, saludar o expressar exclamació. També s'utilitza per mostrar sorpresa o reforçar una afirmació. Exemple: Xeic, vine un moment aquí!

Maldar: Renyar, dir paraules de reprensió o de protestació a algú per una acció mal feta. És la manera per a referir-se a esbroncar o cridar l'atenció. Exemple: El va maldar cada dos per tres perquè no estava quiet.

Espill: Superfície llisa i reflectora on ens mirem cada matí. És la forma tradicional de dir mirall a bona part de les Terres de l'Ebre. Exemple: Mira't a l'espill que portes la cara bruta.

Xalar/xalar de valent: Sentir gran plaer; divertir-se alegrement. És la filosofia de vida ebrenca feta paraula. Exemple: Com vam xalar al seu aniversari.

Granera: Estri per agranar el terra. A la major part de Catalunya en diuen escombra. Exemple: Agafa la granera i neteja el terra del menjador.

Xiquet/a: Nen o nena, noi o noia. S'utilitza tant per a parlar dels menuts com de manera afectuosa entre adults. Exemple: A la seua classe hi ha un xiquet que ho sap tot.

Muixó: Ocell en general, i especialment els petits. Qualsevol au petita que vola pel cel, a l'Ebre és un muixó. Exemple: Tot el matí que ronda un muixó pel jardí.

Abadejo: Bacallà, peix de color variable i cos cilíndric. Un producte estretament lligat a la gastronomia tradicional de la zona, especialment per Quaresma. Exemple: Per dinar tenim abadejo al forn.

Lligallo: Originalment feia referència a les organitzacions de ramaders i als camins per on passava el bestiar que de la part baixa de l'Ebre anaven a pasturar a la muntanya. Avui dia es manté per a anomenar molts camins rurals. Exemple: Tira tot recte pel lligallo i arribaràs de seguida.

Tros: El camp de cultiu, la finca o la propietat agrícola. A l'Ebre no es va "a la finca", es va "al tros". Exemple: Agustí es passa el dia al tros cuidant l'hort.

Xafarder/a: La persona a qui li agrada xafardejar i saber la vida de tothom. A la major part de Catalunya és habitual sentir "tafaner", mentre que a les Terres de l'Ebre predomina clarament "xafarder". Exemple: Es passa el dia escoltant les converses dels altres, és un xafarder.

Panís: El blat de moro o moresc. Tant si es parla de la planta al camp com de les panotxes. Exemple: M'encanta menjar panís torrat a la brasa.

Mandonguilla: Bola redona o ovalada que es fa amb carn o peix picat i diversos ingredients, especialment pa ratllat, ous batuts i espècies. Tot i que és una paraula general, a les Terres de l'Ebre sempre han sigut mandonguilles. Exemple: Les mandonguilles de la iaia estan per a llepar-se els dits.

Rabosa: Forma de referir-se a una guineu, un animal força present en les històries i dites populars de les zones muntanyoses de l'Ebre. Exemple: Anit van veure rondar una rabosa prop del teu tros.

Samaruc: Peix menut, de color fosc, que es cria dins les sèquies. Es tracta d'una espècie autòctona en perill d'extinció que viu a les llacunes del Delta. Exemple: A l'excursió hem vist samarucs a les basses.

Arreplegar: Recollir alguna cosa de terra, recollir els trastos o tornar al seu primer estat allò que s'havia desplegat o estés. Exemple: Dis-li que ho ha d'arreplegar tot abans de dinar.

Ascurar: Rentar els plats, gots, coberts i demés estris després de dinar. A les Terres de l'Ebre és molt habitual sentir "ascurar", una variant pròpia d'"escurar". Exemple: No tinc temps d'ascurar la cassola.

Fotre un bac: Patir una caiguda espectacular a terra. Una expressió dolorosa però molt gràfica. Exemple: No va veure l'escaló i va fotre un bac.

Fato: Conjunt de coses en general, especialment articles de comerç o ingredients del menjar. Exemple: Abans de marxar, hem de carregar el fato al cotxe.

Baldana: Botifarra feta amb arròs, sang, ceba i espècies. Un emblema gastronòmic de les Terres de l'Ebre. Exemple: Encara té gana, posa-li una baldana més.

Vore: Forma verbal occidental que utilitza pràcticament tothom a l'Ebre de manera natural en el seu dia a dia per referir-se al verb veure. Exemple: Des de la terrassa de casa puc vore la punta de la Banya.

Anar de bòlit: Anar atabalat, estressat i de pressa d'un lloc a l'altre perquè no es té temps de fer-ho tot. Exemple: Estos dies estic anant de bòlit amb tanta feina.

Aubergínia: L'albergínia de tota la vida. Variant molt estesa del català occidental. En alguns pobles també es pot sentir "aubargínia". Exemple: Li encanta com t'ha quedat l'aubergínia al forn.

Porgar: Triar, netejar o garbellar el gra per a separar-lo de la palla o les impureses. Exemple: Abans de cuinar l'arròs, s'havia de porgar bé.

Meló de moro: A Barcelona li diuen síndria, a València l'anomenen meló d'Alger, i a les Terres de l'Ebre preferim dir-li meló de moro. Exemple: Fa tanta calor que només em ve de gust un bon tall de meló de moro.

Amollar: Soltar o deixar lliure alguna cosa que es retenia. També s'usa quan algú diu una indirecta sense mirar a qui fa mal. Exemple: Estava tan cabrejat que li va amollar tot el que pensava.

Bajoca: Mongeta tendra. És una forma molt habitual al Montsià, Baix Ebre i bona part del català occidental. Exemple: Ens encanta un bon plat de bajoques amb patata.

El parlar ebrenc continua evolucionant, però conserva un patrimoni lingüístic propi que identifica generacions senceres. Algunes d'estes paraules també es comparteixen amb el País Valencià o altres zones del català occidental, mentre que d'altres són especialment característiques de les Terres de l'Ebre. Mantindre-les vives és també una manera de preservar la identitat i la riquesa de la llengua.