Es tracta d’una actuació que es repeteix cada any cap al febrer, alternativament en diferents sectors, com a eina de gestió de la biodiversitat per regenerar ecosistemes humits i millorar els hàbitats protegits. L’objectiu és reduir l’acumulació de biomassa i matèria orgànica en ambients humits, la qual cosa pot afectar la mobilitat de la fauna que hi habita.
Enguany s’actuarà a una extensió que suma 50 hectàrees a la zona dels Ullals de Baltasar, al zona XII, ubicada a un extrem de la llacuna de l’Encanyissada i a la llacuna de la Platjola. Si les condicions meteorològiques es mantenen, els treballs es desenvoluparan durant aquests dies.

Cremes controlades de senill al Parc Natural del Delta de l'Ebre Foto: Cedida
Evitar la proliferació de senill
Els treballs inclouen principalment l’eliminació de senill (Phragmites australis), una planta que acostuma a ocupar grans extensions i desplaça les altres espècies. La seua reproducció és bàsicament vegetativa, utilitzant els rizomes (arrels) per expandir-se, de manera que un nombre limitat d’individus poden ocupar una gran extensió de terreny.
El Delta acull senillars en molt bon estat al voltant de les basses, antics arrossars i marges del riu. Són hàbitats potencials per a la nidificació d’aus, com les de la família dels ardeids (martinets i agrons), els ràl·lids (polles i rasclons) i altres espècies d’aus que hi viuen i hi nidifiquen, com els sílvids (boscarles, mosquiters, tallarols, etc). Degut a la seua elevada productivitat, any darrere any, es genera una gran acumulació de matèria orgànica i restes de senill mort, la qual cosa provoca una manca d’oxigen i un envelliment progressiu de la població.
Per tant, el foc té un efecte positiu, perquè elimina restes vegetals mortes i afavoreix un millor creixement del nou senill que sortirà a la primavera amb més vigor. Tanmateix, esta eina de gestió s’empra tenint especialment en compte les segures de seguretat necessàries per evitar afectacions a altres espècies vegetals, animals i a tercers.
En esta època de l’any la vegetació reuneix les condicions òptimes per executar esta operació amb seguretat, i, a més, no afecta el període reproductiu de les aus. Per tal que l’impacte siga mínim, la planificació preveu la crema anual per sectors, alternativament cada quatre o cinc anys.