A més a més, l'Estat espanyol aporta la seua particular crisi, les conseqüències de la bombolla immobiliària, quan l'economia es va basar en excés en la construcció, simplement per especular. Ai d'aquells qui ho denunciàvem! Anàvem en contra del progrés! I ara el "progrés" se n'ha anat en orris...

Davant d'esta situació i la desesperació de tanta gent és normal que sorgeixen iniciatives solidàries per intentar posar remei a les necessitats del dia a dia. La cadena humana de Tortosa, les maratons i tantes altres activitats en són exemples, a les quals cal felicitar perquè mostren la part més humana de la nostra societat. Tanmateix, cal anar més enllà de la caritat, hem d'exigir justícia. No pot ser que molts dels qui participen d'esta caritat després siguin enormement injustos en la defensa de solucions que van en la direcció contrària a aconseguir una societat amb igualtat d'oportunitats.

La justícia comença per eliminar els paradisos fiscals escampats arreu on s'amaguen milions sense pagar impostos; per lluitar de veritat contra el frau fiscal multimilionari de les grans empreses (que dobla la mitjana europea), les quals deixen gairebé sense possibilitats de competir les mitjanes i petites empreses, estes sí controlades amb lupa; la justícia està en aturar la corrupció política amb mesures concretes com la resta de països i en no fer veure que aquí no passa res; en no indultar banquers i polítics corruptes; en prioritzar l'educació i la sanitat públiques; en retallar en l'exèrcit i altres inversions faraòniques com l'AVE o en promoure la fi de les SICAV, la fi dels desnonaments o en recuperar l'impost de patrimoni, que pagaven els més rics, entre moltes i moltes iniciatives que dia a dia són rebutjades pel PP, PSOE o CiU amb majories parlamentàries.

Sí, és cert que amb estes mesures igualment estaríem en crisi, però no seria ni tan forta ni tan injusta com la d'ara; i sobretot, el que succeiria , seria que la política recuperaria una credibilitat que avui per avui ha perdut, gràcies als de sempre.