Arqueòlegs de la URV tornen a l'Assut de Tivenys (Baix Ebre) per datar amb precisió l'inici i el final del poblat. El grup de recerca Seminari de Protohistòria i Arqueologia (GRESEPIA), del Departament d'Història i Història de l'Art de la URV, torna des d'aquest dilluns al jaciment amb l'objectiu de datar el període del poblat ibèric amb major precisió. Ho faran amb les excavacions a les zones T1, T2, A4 i A5 del jaciment: les dues primeres no s'investiguen des de l'any 2011, mentre que les altres dues zones no s'han excavat mai. "Anem en busca de materials ceràmics concrets, perquè són els que ens permetran fer una datació acurada", indica el director de les excavacions, Jordi Diloli.
Es tracta de la 23a excavació que GRESEPIA fa a l'Assut de Tivenys des de l'any 2000. L'any passat va ser molt profitós per al grup de recerca, ja que van localitzar una segona porta d'accés al poblat amb una gran fortificació defensiva, constituïda per una passadís fortificat i protegit per una torre, a mitja muntanya. Este fet va convertir l'assut en un dels poblats ibèrics més importants de la zona a nivell d'estructures defensives. Ara l'objectiu és "clarificar aquells espais que encara tenen problemàtica i que ens han de servir per datar millor les fases del poblat", detalla Diloli.
Localització d'elements ceràmics
Els investigadors tenen clar que el poblat va estar habitat entre els segles VII ANE -Abans de la Nostra Era- i I ANE, però volen aprofundir en el coneixement del moment de fundació i de la seva desaparició. Pels integrants del grup de recerca serà important localitzar elements ceràmics en context estratigràfic. "Si trobem algun element que ho permeti, l'enviarem al laboratori per fer analítiques radiocarbòniques", explica Diloli. És aquest tractament el que permetrà conèixer amb més precisió les dates d'inici i final del poblat de l'assut.
En les excavacions, que s'allargaran entre este dilluns dia 4 i el 15 de juliol, hi participaran una quinzena de persones entre investigadors i estudiants dels graus d'Història i Història de l'Art i Arqueologia de la URV. Segons s'informa des de la universitat, el vessant acadèmic és un dels eixos essencials del curs d'arqueologia perquè permet endinsar l'estudiantat en pràctiques arqueològiques reals i de rellevància per al territori. L'objectiu de GRESEPIA és avançar en la investigació de l'assut perquè el poblat es pugui visitar i divulgar la seva història.
Per altra banda, a finals de juliol començaran les excavacions al poblat protohistòric de l'Antic d'Amposta, un altre dels jaciments de rellevància al territori. Fins aquest 2022, les excavacions de Tivenys, Aldover i Alfara de Carles pertanyien al projecte de recerca quadriennal de la Generalitat de Catalunya 'Transformacions socials, polítiques i econòmiques al curs inferior de l'Ebre durant la Protohistòria (437 K117)'. L'objectiu de GRESEPIA és reprendre les excavacions a tots tres espais.
Arqueòlegs de la URV tornen a l'Assut de Tivenys per datar amb precisió l'inici i el final del poblat
Les excavacions, que comencen avui i s'allargaran fins al 15 de juliol, se centraran en dues zones mai excavades
ARA A PORTADA
-
Els 31 graus de l'aigua del mar en l'última onada de calor mata la cria de musclo al Delta de l'Ebre Redacció
-
La PDE ho té clar: «Este canal acabarà sent la baula per fer el transvasament cap al sud» Sílvia Berbís Morelló
-
-
-
Gestió forestal per prevenir incendis i moderació davant la «radicalitat»: les claus d'Illa per al nou curs Sara Escalera
Publicat el 04 de juliol de 2022 a les 12:55
Actualitzat el 04 de juliol de 2022 a les 13:13
Et pot interessar
-
Societat Què fer el cap de setmana del 29 al 31 d'agost a les Terres de l'Ebre?
-
Societat La Policia Local d'Amposta tanca el pla especial de vigilància de platges amb 32 denúncies i 41 serveis atesos
-
Societat La CHE avisa de crescudes de barrancs i lleres a l'interior de les Terres de l'Ebre per pluja intensa
-
Societat Els alcaldes dels municipis afectats pels focs de l'Ebre i la Segarra reclamen agilitat en els ajuts
-
Societat Zona catastròfica al Baix Ebre pel foc de Paüls: què implica aquesta declaració
-
Societat El Perelló posarà fre a les renovables: «Ja hi hem contribuit prou»