Una taula tècnica formada per experts acadèmics, veïns afectats i representants de l'Ajuntament i la Generalitat ha començat a treballar este dimecres a Alcanar per buscar solucions preventives als efectes que els aiguats que de forma recurrent porta patint el municipi durant els últims anys. Segons l'alcalde, Joan Roig, es tracta d'una iniciativa "pionera" al territori i a Catalunya que vol obrir camí a l'hora de fer front als problemes que està accentuant el canvi climàtic. El govern municipal ha presentat en la primera reunió diversos projectes per mitigar els efectes dels aiguats. Roig, però, ha reconegut que també estudiaran la possibilitat d'expropiar i enderrocar immobles que es troben a les lleres dels barrancs.

Tres episodis de pluges torrencials pràcticament consecutius en els últims cinc anys -octubre de 2018, setembre de 2021 i setembre de 2023- han convertit el municipi d'Alcanar en un "epicentre del canvi climàtic a Catalunya", segons ha subratllat Roig. Davant la constatació que les actuacions "reactives" únicament permeten "reparar" els desperfectes, però no evitar-los, l'Ajuntament abraça l'estudi de la via "preventiva" per "reduir el risc sobre béns i persones".

[noticia]29507[/noticia]

Este és el gran objectiu de la taula tècnica, que haurà d'estudiar i entendre de quina manera es produïxen les riuades al municipi, com baixa l'aigua pels barrancs des de la serra del Montsià afectant les zones urbanitzades més pròximes al mar. Tot plegat haurà de servir per "articular accions que ajuden a evitar la catàstrofe", presentar mesures que permeten fer guanyar resiliència davant dels aiguats.

Al costat dels representants del govern municipal canareu, formen part de la taula tècnica els doctors en arquitectura per la UPC, Roger Sauquet i Isabel Castiñeira; l'expert en canvi climàtic i doctor en Medi Ambient, Oriol Bassa; el doctor en Geologia per la UB, Àlvaro Arasa; el cap territorial de l'ACA, Ignasi Reques; el responsable de Protecció Civil a les Terres de l'Ebre, Rafa Prades; el representant dels Bombers a les Terres de l'Ebre, Jordi Castellví; l'arquitecta municipal, Maria José Forcada, així com una representació de veïns i veïnes de les zones més afectades.

El consistori ha presentat els projectes que té en marxa per frenar estos episodis però assegura que no renuncia a cap tipus de mesura. Incloses, com a "possibles solucions, no definitives", expropiacions i enderrocs d'immobles o estructures construïts en lleres o espais inundables. "Tots els escenaris es posaran sobre la taula: no descartem res", ha assegurat Roig. "Hem d'obrir les ments", ha insistit, tot recordant el cas de Sallent, on la Generalitat va indemnitzar 140 famílies perquè abandonessen les cases d'un barri construït sobre una antiga explotació minera davant del risc d'esfondrament.

[noticia]26162[/noticia]

L'anàlisi dels efectes dels últims tres episodis ha permès detectar, principalment, tres "zones calentes" al municipi. La més conflictiva, assegura Roig, és la del Fondo de Jan, on el baix nivell del terreny no ha permès trobar cap solució. Al barranc del Llop, a la zona del càmping dels Alfacs, la urbanització dins del mateix barranc suposa un problema important. El consistori aposta pel desviament puntual del sentit de l'aigua però també s'ha estudiat l'opció d'efectuar expropiacions.

També s'actuarà al barranc de les Cases, que es destaparà i renaturalitzarà el tram final, que actualment ocupa una plaça, un parc infantil i el passeig marítim. La regidora d'Urbanisme, Maribel Garriga, ha explicat que una de les principals actuacions al nucli urbà d'Alcanar serà la construcció d'una nova xarxa de pluvials que permeta drenar l'aigua de la part baixa on es troben els centres escolars.

Per la seua banda, el director del Departament de Territori a les Terres de l'Ebre, Miquel Alonso, ha valorat l'objectiu de la taula de voler situar al nivell de detall municipal l'estudi dels efectes dels aiguats i, especialment, la participació veïnal. "No es podran fer polítiques públiques de seguretat i de gestió del territori si no es té en compte la ciutadania", ha assegurat. Una participació "de baix cap a dalt" que, creu, "s'ha de reforçar", segons ha coincidit amb l'alcalde d'Alcanar.