A partir de llavors, aquest fet va ser conegut com la Massacre de Sharpeville i va ser una de les primeres accions de resposta contra el sistema repressiu de l'apartheid a Sud-àfrica. En memòria dels éssers humans que hi van perdre la vida i dels que van lluitar contra el govern racista de Sud-àfrica, Nacions Unides va proclamar el 21 de març com a data significativa de lluita contra la intolerància racista i la violència.
La Llei Europea contra el Racisme i la Xenofòbia, aprovada fa quatre anys, que els assumeix com una amenaça contra les persones que són objecte d'aquest comportament, que estableix sancions efectives contra les persones físiques i jurídiques que cometin aquests delictes i que en són responsables i que obliga tots els estats membres de la Unió Europea a adoptar les mesures necessàries per garantir que els compromisos assumits en aquesta llei es facin efectius, encara manca molt perquè sigui una realitat.
A Europa, l'actual context de crisi, de grans contrastos i contradiccions polítiques, socials, econòmiques, i la por pel futur davant la desocupació i la pobresa, la xenofòbia, el racisme, la intolerància i l'etnocentrisme continuen no només pel que fa a les actituds, sinó també a les polítiques i les institucions que les gestionen. Així, les formes subtils i explícites de violència racista i xenòfoba, de discriminació, de rebuig i atac contra les persones i els grups que considerem "com diferents, com els altres i les altres", evidencien que continuem convivint amb una pràctica neocolonialista, de dominació i poder desmesurat que violenta la dignitat de les persones i menyscaba el seu dret a la ciutadania.
Pel que sembla, encara costa entendre que l'absència de polítiques integrals significa que els estats no estan complint amb la seva obligació de promoure, protegir i assegurar els drets humans per a totes i tots.
Fer memòria històrica de com s'han consolidat la xenofòbia i el racisme és imperatiu. Sobretot, per saber d'on partim i trobar l'arrel d'aquest problema estructural. Hem de reconèixer que va ser en les societats occidentals que es va establir una jerarquia entre les "races" basant-se en el color de la pell, la forma del crani, del cabell, l'estructura física. Aquesta manera de classificar els grups humans, per les seves característiques biològiques en superiors i inferiors, va atorgar a la "raça blanca" un estatus de superioritat, identificada com la més desenvolupada, ben preparada i més armada per ser conqueridora. D'altra banda, es va consolidar la xenofòbia com a ideologia de recel, odi, fòbia i rebuig contra els grups ètnics diferents, la fesomia social i cultural es desconeix i es va proclamar la segregació cultural i l'acceptació a les persones estrangeres i immigrants només mitjançant la seva assimilació sociocultural i la "integració". És a dir, s'imposen prejudicis històrics, lingüístics, religiosos, culturals i, fins i tot, nacionals per justificar la separació total i obligatòria entre diferents grups ètnics, per no perdre la identitat pròpia.
És per això que aquest 21 de març s'organitza l'Acció pública: dones contra el racisme, amb la finalitat de generar un espai analític, reivindicatiu i de denúncia sobre l'afectació i vulneració als drets humans que causen les actituds racistes i xenòfobes, sobretot cap a les dones i, més, en contextos de crisi.
