Circular en bicicleta pels camins entre els arrossars al delta de l’Ebre en les últimes setmanes és tot un espectacle natural. A mesura que avança lent el vehicle lleuger, s’aixequen per obrir pas a banda i banda milers de libèl·lules. I és que enguany s’ha produït una eclosió massiva, amb milers d’exemplars, més del que és habitual. “Normalment al delta en esta época de l’any en sol haver moltes, però enguany es pot dir que n’hi ha moltíssimes”, afirma l’entomòleg especialista en odonats Pere Luque, conservador al Museu de les Terres de l’Ebre.

D’entre les diverses espècies que s’hi poden trobar, la més nombrosa és la pixaví nervat (Sympetrum fonscolombii), força abundant als Països Catalans. “Esta espècie té un component migrador, i enguany van arribar molts exemplars als mesos de maig i juny, que juntament als que ja tenim a la zona han propiciat una gran eclosió al juliol”, explica l’especialista.

Estes libèl·lules es reprodueixen a l’aigua dels arrossars, on creixen les larves dins el medi aquàtic fins el moment d’eclosionar. Després de la còpula la parella roman junta durant l'oviposició formant un tàndem. El desenvolupament de la larva és ràpid, cosa que permet que hi haja més d'una generació a l'any. Després de la generació nascuda al juliol, si la climatologia acompanya, s’espera que hi haja una nova població al setembre.

La presència d’estes libèl·lules al medi indiquen que està en bon estat: “No son excessivament exigents en termes de qualitat ambiental, però és cert que si el medi estés prou contaminat no n’hi hauria tantes”, assegura l’entomòleg. Els seus efectes sobre el medi són beneficiosos en el sentit que son grans depredadors d’insectes com els mosquits i mosques, i també s’alimenten d’algunes plagues que afecten l’arròs.