Tortosa és una de les tres ciutats catalanes, juntament amb Barcelona i Girona, on este dijous començarà de forma simultània la manifestació de l’11 de setembre a les 17:14h, que acabarà amb un acte polític a cada respectiva ciutat, tot i que per a l’acte de cloenda tant Tortosa com Girona connectaran amb l’acte central de Barcelona.
A Tortosa, la manifestació iniciarà des de la plaça de Gerard Vergés i finalitzarà a la confluència entre l’avinguda de Catalunya i el Passeig de l’Ebre, a Ferreries, just davant del monument franquista.
L’Assemblea Nacional Catalana, Òmnium Cultural, el Consell de la República, la Intersindical i el CIEMEN impulsen una Diada Nacional “per denunciar l’espoli fiscal, la minorització de la llengua catalana i la desnacionalització de Catalunya” sota el lema “Més motius que mai. Independència”.
La Diada del 2025 arriba amb el primer any de Salvador Illa com a president de la Generalitat i amb el debat polític més encès a Madrid que no pas a Catalunya. De totes maneres, el protagonisme de l'Onze de Setembre tornarà a ser per la manifestació independentista, que servirà de mesurador de la força social del moviment en un context polític que és més contrari que en els últims anys.
Mobilitzacions a Barcelona, Girona i Tortosa
La mobilització de la Diada 2025 tornarà a ser descentralitzada i es farà de forma simultània a les 17:14 h a Barcelona, Girona i Tortosa. Hi haurà actes polítics a les tres ciutats, tot i que l’acte central serà a Barcelona i Girona i Tortosa s’hi connectaran per poder seguir el discurs unitari de la mobilització.
“Este any la manifestació de l’11 de setembre es fa de manera descentralitzada perquè l’ANC vol reforçar el teixit territorial i fomentar la mobilització local, després de l’experiència positiva del 2024”, ha exposat la vicepresidenta de l’Assemblea, Nohemí Zafra. En este sentit, ha destacat que l’objectiu és “muscular el territori” i respondre les demandes específiques d’estes zones.
13 anys de mobilitzacions independentistes
L'independentisme ha capitalitzat les grans manifestacions de la Diada de Catalunya des de l'any 2012, tal com recorda l'ACN. Aquell any la mobilització va ser convocada per primer cop per una Assemblea Nacional Catalana (ANC) acabada de néixer, i per Òmnium Cultural, conjuntament. Va reunir un milió i mig de persones als carrers de Barcelona, segons la Guàrdia Urbana, sota el lema 'Catalunya, nou estat d'Europa'. L'any següent la mobilització es va estendre al llarg del país amb l'anomenada 'Via Catalana', amb 1,6 milions de participants (mig milió dels quals a Barcelona, segons el Departament d'Interior). El 2014 va marcar el zenit de les manifestacions per la Diada amb la xifra rècord d’1,8 milions de participants, sempre segons la Guàrdia Urbana. Entre el 2015 i el 2018 la xifra de manifestants va caure moderadament, amb encara 1,4 milions de persones el 2015; 900.000 manifestants en les manifestacions descentralitzades a Barcelona, Salt, Berga, Lleida i Tarragona del 2016, i un milió tant el 2017 com el 2018, els anys del referèndum de l'1-O i de la sentència del Procés. El 2019 l'afluència ja va davallar fins a les 600.000 persones.
L'any 2020 la pandèmia va reduir les possibilitats de mobilització i la convocatòria de l'ANC va consistir en un centenar llarg d'actes amb aforaments molt controlats i reduïts que van sumar prop de 60.000 persones arreu del país, segons els comptes de l'entitat.
Els anys següents la xifra ha remuntat però sense tornar mai a apropar-se als anys àlgids del procés: 108.000 persones l'any 2021, 150.000 el 2022 i 115.000 el 2023.
