El 10 de gener de 2026, la republicana Mar Lleixà va assumir l'alcaldia de Tortosa, tal com establia el pacte entre Movem Tortosa-PSC i Esquerra Republicana formalitzat el juny de 2023. Quasi un mes després de prendre possessió del càrrec i a menys d'un any i mig per a les properes eleccions, Lleixà fa un repàs a totes les qüestions que encara estan pendents de resoldre's a la capital ebrenca. Així com al seu paper dins l'Ajuntament de Tortosa i les relacions amb l'oposició.

Primera alcaldessa republicana de Tortosa després de 87 anys. Com entoma este paper històric i què li suposa personalment?

Ho he dit des del primer dia, és un honor però també la màxima responsabilitat perquè sé el que suposa, són molts anys d'espera. Recullo este llegat de seguir donant esta continuïtat als valors republicans i, sobretot, treballant per les persones. En tota la responsabilitat i el màxim compromís, pensant en tots aquells regidors i regidores d’Esquerra Republicana que, anteriorment, han treballat per la ciutat. I finalment ha estat possible que Tortosa torni a tenir, en este cas, una alcaldessa republicana.

L'alcaldia és el repte més gran que ha pres al llarg de la seua trajectòria política?

Faria un incís, perquè també vaig ser directora territorial de Salut, que potser, en aquell moment, no esperàvem que ens tocaria viure una pandèmia i quan ho penso, se’m posen els pèls de punta. Viure la situació de la pandèmia com a responsable de salut de tot el territori va ser una experiència molt impactant de la que vaig aprendre molt. Evidentment, l'alcaldia de Tortosa és un gran repte a nivell municipal i personal. Jo vinc aquí, sempre ho he dit, a aportar tot allò que pugui, sàpiga i a buscar totes les complicitats possibles en tots els consensos possibles per a millorar la vida dels tortosins i les tortosines. No vinc a viure de la política, perquè jo tinc la meua professió, tinc la meua carrera completament assentada. Estic en un moment personal i professional de maduresa, que crec que també això em pot ajudar a aportar i millorar la meua ciutat.

Arriba amb una trajectòria política vinculada a la salut i el feminisme. En l’àmbit de la salut, Tortosa té reptes importants. Centrem-nos en l’hospital. Per què no s’han tancat encara acords amb els propietaris? Hi ha qui parla de manca de lideratge de l’alcaldia en aconseguir-ho, ens pot donar terminis?

Hi ha una planificació que està consensuada amb el propi departament i que es va fer pública, però jo no parlaria d'una falta de lideratge. Són acords als quals sempre s'ha de donar un temps. Els consensos no es fan d'avui per a demà i crec que és l’inici d'un camí i d'uns possibles acords amb els propietaris dels terrenys que va iniciar Jordi Jordan i jo continuaré. Estem en este punt, dins dels terminis i també de la planificació que es va consensuar i, evidentment, l'ideal seria poder arribar a estos consensos per no haver d'arribar a l'expropiació, però encara no estem en esta fase ni en esta pantalla. Per tant, buscant el diàleg, el consens i totes les complicitats possibles perquè això sigui una realitat.

L'important és que ara tenim uns terrenys i que la Generalitat ja té consens i un acord per a la construcció del nou hospital universitari de les Terres de l'Ebre. I, mentrestant, en totes les realitats que ja estem veient com és la connexió de l'hospital en Tortosa convertint-lo en un hospital urbà. També en l’ampliació que necessitem per poder donar resposta a les necessitats de present i de futur dels professionals i de la ciutadania de l'Ebre. Ara ja tenim un hospital que és universitari i, per tant, facilita que puguin arribar estudis de medicina i que això pugui ser una realitat en breu.

En l’àmbit del feminisme i la igualtat, de quina manera marcarà el seu estil propi?

Ja hem traçat algunes línies. Una primera declaració d'intencions va ser crear la regidoria d'Igualtat i Feminismes per consolidar els diferents serveis d'atenció a les persones i d'acompanyament en tots estos àmbits i engegar polítiques transversals en totes les àrees, des de l'esport, la cultura, l'educació... Que en cadascuna de les àrees això estigui impregnat, un exemple és la campanya de la Tortosa lliure de discriminacions. Evidentment, això ja és inherent a la meua persona i crec que també marca un estil de lideratge diferent. A mi, els lideratges autoritaris no m'agraden perquè no van amb la meua forma de ser i el feminisme parla i entén els lideratges des d'un altre punt de vista molt més compartit que busca consensos i construeix equips sòlids.

Què diria als que consideren que Esquerra arriba a l’alcaldia marcada d’una etapa més llarga liderada pels seus socis. Se'n vol desmarcar este any i mig o serà continuïtat?

És evident perquè si no, no estaríem aquí. El juny del 2023 vam signar un pacte de govern progressista. La solidesa d’este pacte ve marcada, tal es va acordar, pel canvi d'alcaldia. A partir d’aquí, queda un any i mig de mandat, però hem de continuar treballant de la mà amb la mateixa força per fer possibles tots estos projectes de ciutat, projectes estratègics i, en definitiva, per poder construir una Tortosa millor i que això es reverteixi en la vida dels tortosins i les tortosines. És obvi que hem de continuar, és un govern de continuïtat des d’este punt de vista.

Ha parlat de crear espais fora de l’Ajuntament per apropar-se a la ciutadania. Ja ha pensat en algunes accions concretes?

Està previst que esta setmana donem a conèixer els cafés amb l'alcaldessa dels que vaig parlar i que siguin una oportunitat més enllà. La gent pot demanar hora o pot venir a l'Ajuntament, però per a determinades persones venir a l'Ajuntament li pot suposar algun tipus de barrera. Per això, estos espais de trobada més informals i en petits grups són una manera d'apropar-me a la ciutadania com també ho estan fent altres alcaldes del territori.

Defensa un model de ciutat republicà, cohesionat i centrat en les persones. Què significa això a la pràctica?

A la pràctica significa fer política útil i vàlida per a la gent més enllà d'obres. Que també són importants i poden ser projectes estratègics, però que no es fan en dos dies. La gent el que de vegades manifesten i és lògic, és que es millori el dia a dia: la neteja, la il·luminació dels carrers, la seguretat... Quan parlem de seguretat, no parlem només de més policia als carrers perquè la percepció de seguretat és un conjunt d’accions. La policia dona esta percepció però també ho dona tenir una ciutat endreçada, ordenada i neta. En esta percepció ja s'ha fet un treball previ, Tortosa té una llarga trajectòria en el procés comunitari i això se centra en esta part de cohesió i integració social que s'ha de continuar treballant.

S'han de seguir impulsant programes de mediació, la Llei de Barris té esta vessant comunitària que ha de reforçar esta singularitat. Sempre posant les persones al centre i això vol dir escoltar-les per poder donar resposta a les seues necessitats. De vegades, si no es fa esta escolta activa, poden passar una mica desapercebudes i només centrar-nos en les grans obres, que també són importants perquè milloren la ciutat, el nostre patrimoni, les comunicacions, etc.

Tortosa és un dels municipis que ha aconseguit la subvenció per a la regeneració urbana mitjançant el Pla de Barris i Viles de Catalunya, amb un projecte de 25 milions d’euros per al període 2025-2029, què suposa això per al municipi?

Jo crec que suposa un punt d'inflexió poder iniciar esta regeneració i recuperació de la nostra ciutat històrica. Tortosa és una ciutat històrica per tots estos barris que hem inclòs dins de la Llei de Barris d'una forma molt conscient. Sabem com tenim el nostre patrimoni des del barri del Rastre, Remolins, Call Jueu o Santa Clara. 25 milions d’euros en els propers cinc anys poden semblar molts, però en la diagnosi prèvia que vam fer, necessitaríem el doble. Sabem que no ho podrem fer tot. Està tot planificat en estos propers anys i, per tant, no serà d'avui per a demà que veurem un canvi substancial.

És molt important recuperar este orgull de ciutat de barris on segurament molts dels tortosins van viure dels que ens hem allunyat d'alguna manera o que només visitem al Renaixement. Hem de tornar a recuperar la il·lusió, veure’ls com barris amb molt de potencial perquè Tortosa té molt de potencial. Tenim un patrimoni que moltes altres ciutats voldrien: muralles, el Parador, tot el que ens envolta... Per tant, ha d’haver-hi esta aposta i este projecte sòlid i ben fet que va ser el tercer més ben puntuat de Catalunya. La ciutadania se l'ha de sentir propi a partir de les assemblees de barris, que ja vam fer per a la diagnosi.

En quins altres projectes urbanístics està treballant? N’hi ha algun que vulgui impulsar amb urgència?

Tenim molts projectes en marxa. Podem parlar d’estes prioritats de govern en l'habitatge, però també del projecte d’obrir la ciutat del riu. Tenim un riu i Tortosa fins ara ha estat vivint d’esquenes al riu. Necessitem revaloritzar el nostre mercat. Tenim tot el circuit de muralles que en breu es podrà inaugurar, igual que les obres fetes al parador. I també este projecte estrella que és la Llei de Barris perquè significa recuperar diferents actius de la ciutat, és a dir, no implica construccions noves, sinó rehabilitar espais. Al Col·legi dels Josepets, ja tenim una primera actuació d'un milió i mig d’euros que vam aconseguir des d’Esquerra Republicana per a la recuperació. També els projectes de l'Església Sant Francesc, l'Espai Sant Joan, els mateixos jardins del Príncep o el Call Jueu. Tenim diferents fronts oberts, com la necessitat d’un tercer pont per millorar les vies de comunicació, o tot el que ja hem comentat en l'àmbit sanitari.

Són projectes no només de Tortosa, sinó de territori. A mi m’agrada dir que Tortosa ha de capitalitzar el lideratge de les Terres de l'Ebre. Ahir vam aprovar una declaració institucional per millorar la nostra xarxa ferroviària perquè sigui més segura, més fiable i perquè puguem estar més ben connectats al país. No només parlem de la xarxa ferroviària, també podem parlar de l'AP-7. Entenem que són temes en què hem d'anar de la mà. Si a Tortosa li va bé, a Terres de l'Ebre li anirà bé, però si a Móra la Nova li va bé amb el projecte de la gigafactoria, a natros també, perquè ja tenim projectes vinculats en la formació. Per tant, hem d'acostumar-nos a treballar de manera coordinada i pensar que ens anirà bé a tots perquè, com m'agrada dir, quan sumem, multipliquem.

La situació ferroviària que es viu a Catalunya és força complexa, però a l'Ebre ja fa anys que hi ha moltes demandes per part dels usuaris. Creu que el servei ferroviari de Tortosa com a capital ebrenca és digne? Quina reclamació fa al Govern?

No, això és evident. Una mostra que ja anàvem reivindicant. Al territori tenim la plataforma de trens dignes en què hem treballat i ho venim reivindicant des de fa temps. De fet, i en este cas parlo com a Esquerra Republicana, un dels acords d'investidura del president Illa era el traspàs de Rodalies. Són aspectes importants a nivell de territori que fa molt de temps que estan pendents. No només s’ha de tenir un compromís d'inversions, sinó l'execució d'estes inversions. No pot ser que tardéssem a arribar a Tortosa el mateix o una mica més que quan jo estudiava fa uns quants anys. No són uns serveis dignes i, per això teníem molt d'interès a aprovar esta declaració institucional amb el consens de tots els grups municipals del plenari.

Centrant-nos en fites no aconseguides fins al moment. Què farà per aconseguir l'ampliació del polígon Catalunya sud?

Continuar treballant amb la Generalitat perquè no és un aspecte que Tortosa puguem fer sols. És evident que les complicitats i la coordinació en les altres administracions ha d'existir. Això està en mans del Govern de Catalunya i està evolucionant. Ja sabem que moltes vegades a l'administració les coses no són tan ràpides com voldríem, però l’important és que es faci camí i em consta que s'està fent.

La candidatura de les muralles de Tortosa del Patrimoni Mundial per la UNESCO, un projecte destacat, quin impacte econòmic i social espera que tingui?

És un salt qualitatiu i un aparador perquè hi hagi atracció de turisme de qualitat. Fa unes setmanes a FITUR vam signar este acord amb cinc municipis. Moltes vegades natros no som conscients, ho deia el dia del ple d’investidura, Tortosa té molt de potencial. És un diamant que necessitem anar polint. Ens ho hem de creure, hem de cultivar l’autoestima per poder-ho ensenyar amb orgull. Quan vas de vacances a qualsevol altre municipi, ets conscient del que tens a casa. Ara parlem de les muralles, però a mi també em passa cada vegada que entro al parador, que m'impressiona. Com estem una mica acostumats potser li llevem mèrit. Això ens situa com una destinació turística molt interessant pel que tenim a la pròpia Tortosa, però també per la proximitat amb els Ports, amb el delta, amb una gastronomia de primer nivell i crec que això ho hem de potenciar.

En el plenari d’investidura va afirmar que faria pressió per retirar el monument franquista del riu Ebre. Si la llei que s'aprova al Parlament fixa retirada en un temps determinat, què ha de passar? Veu factible passar a la història com l'alcaldessa que va veure la retirada?

És un procés que està judicialitzat des de fa sis anys, en algun moment ha d’haver-hi un pronunciament. Esperem que amb el que queda de mandat pugui arribar. No es descarta, però tampoc és una cosa segura. Amb la pressió jo feia referència al dia de després. En el cas que hi hagués una sentència de retirada és el Departament de Justícia el que ha de fer les accions de la retirada. Aquí sí que ho hem manifestat des de sempre amb el conseller i el director general de memòria, necessitem que estes accions estiguin preparades i sigui ràpid.

Hi ha sectors de la ciutadania i jurídics que demanen reinterpretar o conservar el monument com a memòria i història contextualitzada. Com respondrà estes veus?

El que tinc clar és que Tortosa necessita un espai de memòria i un centre d'interpretació de la memòria pel seu paper al territori. Pel que s'ha de fer el dia després, ens hem d’assessorar i obrir este espai de reflexió.

Ha fet una crida a l’oposició per deixar enrere crispació i ser constructius. Quins passos concrets planeja per reduir tensions i afavorir el diàleg amb l’oposició i tots els grups municipals?

En el mateix discurs d'investidura ja ho vaig intentar fer palès i ho vaig dir molt conscient d’allò que estava dient. En reunions posteriors ho he tornat a manifestar perquè crec que el consens, el diàleg i la confiança no es fan en dos dies i, per tant, hem d'anar fent este camí. Crec que és un camí interessant que necessitem construir perquè la ciutadania és el que vol. No ens han votat a cap dels partits perquè ens estiguem discutint contínuament i amb este ambient de crispació.

En la majoria dels projectes de ciutats estarem d'acord. És normal que cada partit polític tingui la seua idiosincràsia i els seus posicionaments en determinats aspectes, però jo m'atreviria a dir que entre un 80 i 90% dels projectes de ciutat estarem d'acord. Si som capaços de buscar este consens, segurament avançarem i la ciutadania ens ho agrairà. És el que intentaré construir, soc una persona de diàleg, no m’agraden les confrontacions i, per tant, intentaré crear este ambient. Això no significa que estiguem al 100% d'acord en tot, perquè això és lògic, però crec que estaria molt bé. Jo vull donar este vot de confiança perquè això sigui així.

La portaveu de Junts ha criticat que ERC només té tres regidors i que el govern “no té projecte de ciutat”. D’alguna manera li recrimina manca de legitimitat per governar. Què li respon?

Jo crec que això no va de números de regidors, sinó de consensos i de diàleg. És una possibilitat que hi ha i no lidera la ciutat qui treu més regidors, sinó qui té la capacitat de consens, de diàleg i d'arribar a acords. És el que es va fer en aquell pacte de govern el juny del 2023 en este acord amb Movem Tortosa-PSC i Esquerra. Em sento completament legitimada per a ser alcaldessa de la ciutat. El diàleg i el consens és molt més important del que de vegades ens pensem. La resposta és clara, tenim diàleg, projecte, equip i un pacte de govern que es manté ferm i sòlid. D’això es tracta, de treballar per a millorar la vida dels tortosins i les tortosines.

Creu que l’estratègia de Meritxell Roigé l’afavoreix o la perjudica?

No et sé dir. La seua estratègia és la seua estratègia, i cadascú fa les coses com creu que les ha de fer, com pensa que les ha de fer o com les sap fer. Jo ja ho vaig dir, no em centraré en el soroll, no m'interessa. Necessito l'energia, tinc poc temps, soc conscient, i el que m'interessa és millorar Tortosa i deixar-la una mica millor del que la vam trobar. I si pot ser que la ciutadania ens torni a fer confiança per poder continuar fent possible este projecte de ciutat.

La CUP ha advertit que el suport als pressupostos no està garantit si no es prioritzen les polítiques socials. Quins compromisos socials considera innegociables per mantenir el pacte de govern?

Estem en continuades negociacions en la CUP, estem molt prop d’este acord de pressupostos. Crec que en els propers dies ja podrem donar esta bona notícia. Tenir pressupostos és una molt bona notícia per a la ciutadania i per a tots els grups polítics perquè significa tindre més diners per a les inversions que són necessàries, per als compromisos adquirits i per a poder millorar i donar més servei a la ciutadania. Per tant, segurament, l'acord de pressupostos és un posicionament que necessitem fer i, com he dit, estem molt prop de poder-ho anunciar. Com m'agrada dir, evoluciona favorablement.

Ara mateix Esquerra governa a les capitals del Baix Ebre i Montsià. Han contactat per crear sinergies?

Sí, penso que és important. De fet, ja he fet alguna d'estes reunions. En concret, amb el president del Consell Comarcal del Baix Ebre i també amb l'alcalde de Roquetes, municipi veí, amb qui compartim alguns projectes, tenim la mancomunitat. També tinc programades altres reunions amb Amposta i altres Consells Comarcals. A més, són visites que vull fer jo, perquè és un gest d'apropar-nos i de començar esta nova etapa donant importància als projectes territorials perquè Tortosa torni a recuperar el sentit de la capitalitat, però una capitalitat generosa per a sumar.

En un any i mig, quin marge de maniobra té com a alcaldessa?

Jo crec que n'hi ha molt. Un any i mig de vegades pot semblar molt poc, però també pot semblar molt. L'important és fer camí. Hi ha projectes iniciats que es podran acabar i inaugurar. Altres que iniciarem i s'acabaran en el següent mandat, però això és lògic. Una llei de barris que ens posa un marge i una planificació de futur molt interessant. Tampoc és que jo tingui una obsessió en este any i mig. No pretenc que siguin projectes meus, no m'interessa el protagonisme. Són projectes de ciutat i l'important és iniciar-los, de vegades fins i tot, posar les bases. Que es pugui arribar als compromisos perquè puguin acabar sent una realitat. El que pugui ser, perfecte, però si no serà en el següent mandat i no passa res.

Com compagina la vida personal amb les exigències d’una alcaldia amb tensions polítiques i reptes socials?

Jo diria que ho porto bé per les meues dedicacions anteriors com a directora territorial. Les direccions territorials són més intenses del que de vegades es pot apreciar perquè tens responsabilitat a nivell de tot el territori. Per tant, hi ha algo al que jo ja estic acostumada. El bagatge i la motxilla que porto d'haver liderat una pandèmia em dona esta tranquil·litat perquè allà sí que treballàvem 7 per 24 i hi havia molt poques hores de descans. Ho porto bé des d'este vessant perquè ja estic acostumada que el meu telèfon és 7 per 24. A més, m’agafa en un moment personal que els meus fills són grans i, per tant, és diferent. També tinc una persona al meu costat que m'ha acompanyat sempre. És important arribar a casa i tenir pau i tranquil·litat. Intentes compaginar-ho i buscar moments per a tu i per a la família perquè són molt importants. M'agradaria tenir més moments per a mi, sobretot perquè els pares ja són grans i tens esta percepció. Però en la tranquil·litat i serenor pròpies d’esta maduresa a nivell personal.

A menys d'un any i mig de les eleccions municipals, com ho planteja? Està disposada a encapçalar la candidatura d'ERC a les eleccions municipals de 2027?

És evident. Jo no vaig ser la candidata a les anteriors municipals, va ser el company i amic Xavi Faura, al qual sempre m'agrada tenir en el record perquè crec que va ser molt honest i va fer un pas al costat que segurament jo al seu lloc també hagués fet. Jo, per responsabilitat, vaig agafar el repte i ara a les pròximes eleccions encapçalaré la candidatura. Esperant que la gent m’hagi entès i em faci confiança. M'agradaria treure uns bons resultats perquè això significarà que hem arribat a la gent, que este mandat ha servit per a fiançar i que esta etapa de la Tortosa republicana que hem començat ara, pugui continuar i tenir un seguit.

Quin llegat polític li agradaria deixar?

És fàcil, una Tortosa millor. Allà on he estat, he intentat fer les coses de la millor manera possible i amb el màxim consens possible. Intentant deixar un futur millor per a la gent que ara estem, però també per als que vindran. Que Tortosa pugui millorar en infraestructures, en patrimoni, en els serveis a les persones... Una Tortosa més igualitària, més orgullosa i en il·lusió. Que la ciutadania es cregui el potencial que tenim. Si aconsegueixo contagiar esta energia positiva i este clima de pau social, un dels meus objectius estarà complert. Evidentment, m'agradarà continuar treballant per millorar la ciutat que m’ha vist nàixer, créixer i que estimo.