Això sí, se farà, afirma, "des de la racionalitat i coneixent quins són els recursos hídrics disponibles a cada un dels rius espanyols". Per això, de fet, ha elaborat ja els plans hidrològics de les diferents demarcacions, entre ells el de l'Ebre, que ha dixat sobre la taula unes xifres òptimes per garantir recursos per a altres usos -que no són garantir el règim de cabals ambientals que hauria de mantindre viu el riu al tram final de l'Ebre. I tot i que el Govern ha imposat els seus cabals, a l'espera que Europa puga intervenir per frenar els peus, el ministre afirma en les seues declaracions que el tema de l'aigua està sent molt complicat, i cita com a exemple el cas del riu Ebre, que segons exposa, pretenia uns cabals ecològics que haguessen obligat a retallar els usos actuals de tota la conca en un 35%, uns cabals, afegix, que "no han existit mai, ni quan no hi havia embassaments".
Cañete informa que a partir de l'1 de gener del 2014 començarà a treballar en el Pacte Nacional de l'Aigua, a partir del qual formularà el futur pla hidrològic nacional que serà diferent a l'anterior. En parlar de les diferències se centra en la qüestió del finançament, perquè a l'època anterior hi havia "apogeu de disponibilitat de fons estructurals comunitaris" i ara caldrà apel·lar a la "participació públic-privada en els projectes". En esta aparició estiuenca, el ministre també qualifica d'"aberracions" algunes de les obres impulsades des de la derogació de l'anterior PHN, com ara les dessalinitzadores "l'aigua de les quals no vol utilitzar ningú pels costos de funcionament que tenen".