És un clàssic de la vella política convergent identificar-se amb el país, el poble o ciutat on governen per tapar i justificar els seus errors i les seues maneres de governar. Malgrat pretenguen canviar-se de nom o d’imatge corporativa o fins i tot desentendre’s de tot el que ha representat a Catalunya i a Deltebre, la essència els acaba delatant sempre. A l’inici del mandat municipal de 2019, al Ple de cartipàs, on es fixen les dedicacions i retribucions dels regidors i regidores, el govern d’Enlairem Deltebre es va equivocar. Encara els devia durar la ressaca electoral per pensar que saltar-se la llei formava part de la festa.
ERC els vam advertir que la proposta de dedicacions del govern vulnerava l’article 75 de la Llei Reguladora de Bases del Règim Local que fixa pel nombre d’habitants de poblacions com Deltebre, no haurien de ser més de 5 dedicacions exclusives (del 100% de dedicació). És cert, que no es va plantejar en aquell moment cap dedicació exclusiva per cap dels seus 11 membres perquè la seua “brillant i eloqüent” proposta era que 8 regidors tinguessen una dedicació d’un 95%.
Ens va sobtar que un govern aparentment perfecte no conegués la jurisprudència que dictaminava que tota aquella dedicació que superés el 75% de la jornada s’entenia com a dedicació exclusiva. La sentència a més era recent, del 2018, que afectava un municipi d’Andalusia. Els vam donar una segona oportunitat per repensar l’acord i rectificar-lo. Malgrat ens haguem de sentir que som uns autèntics demagogs i populistes, pensàvem que tothom té dret a equivocar-se i el dret a rectificar.
El 29 de juliol de 2019 el grup d’Esquerra vam presentar un recurs de reposició a l’acord, on fèiem referència literal a la sentència del Tribunal Superior de Justícia d’Andalusia de l’any 2018, on s’afirmava que tota aquella dedicació que superava el 75% s’entenia que pretenia vulnerar la norma i ser un frau de llei perquè en definitiva, el que volia era encobrir dedicacions exclusives. Al plenari on vam debatre aquest recurs, ens ho van deixar clar un cop més. Ni cas. Estaven en la possessió absoluta de la veritat i el que deia ERC era absurd.
Davant d'este fet i esta actitud vam presentar un recurs contenciós-administratiu al febrer de 2020 on reafirmàvem tot allò que havíem dit al Ple del cartipàs, al recurs de reposició i al Ple on es va discutir això. Volíem que es complís la llei i que les dedicacions fossen les que estableix l’art. 75 de la Llei de Bases del Règim Local. No era ni és de la nostra incumbència els compromisos personals que hagi adquirit l’alcalde amb cada regidor.
El passat 23 de maig, va arribar la resolució de la sentència 146/2022 en què la justícia dona la raó a ERC Deltebre. El contingut de la sentència parla de frau de llei de intenció de vulnerar la norma i sobretot, d’anular els acords presos pel ple municipal de l’inici de mandat. Unes afirmacions jurídiques molt greus que acusen als puritans de la llei, als custodis de la veritat i als extremadament perfectes de pretendre saltar-se la llei i vulnerar-la.
Aquells que no van tenir cap tipus d’escrúpols per instar a que es detinguessen funcionaris municipals i l’exalcalde de Deltebre ara, amb el cap baix han hagut de tragar-se un nou revés judicial. No es l’únic cas que perden i que costen molts d’euros a les butxaques dels contribuents. Acumulen una bona llista de causes arxivades i de contenciosos perduts. Però els hi és igual, perquè qui paga es el poble.
ERC hem aconseguit una victòria judicial a càrrec de les nostres butxaques, sense repercutir en res a la ciutadania de Deltebre. Perquè volem fer política en positiu, sumant, construint. No som els que portem informes a la fiscalia per destruir adversaris, no és el nostre objectiu este.
Seria molt convenient que el govern municipal de Deltebre deixés de fer el ridícul en temes judicials, que deixin aparcada la seua obsessió judicial de contenciós darrera contenciós i de derrota darrera derrota, perquè això ha costat molts diners al municipi de Deltebre a la vegada que atempta directament contra les arques municipals en despeses estèrils innecessàries.
Menys assessors i més sentit comú. Que facen el ridícul té un alt preu, i de moment l’hem pagat les veïnes i veïns de Deltebre i pels nostres càlculs ja portem més de 300.000 euros (i ens quedem curts).
ERC els vam advertir que la proposta de dedicacions del govern vulnerava l’article 75 de la Llei Reguladora de Bases del Règim Local que fixa pel nombre d’habitants de poblacions com Deltebre, no haurien de ser més de 5 dedicacions exclusives (del 100% de dedicació). És cert, que no es va plantejar en aquell moment cap dedicació exclusiva per cap dels seus 11 membres perquè la seua “brillant i eloqüent” proposta era que 8 regidors tinguessen una dedicació d’un 95%.
Ens va sobtar que un govern aparentment perfecte no conegués la jurisprudència que dictaminava que tota aquella dedicació que superés el 75% de la jornada s’entenia com a dedicació exclusiva. La sentència a més era recent, del 2018, que afectava un municipi d’Andalusia. Els vam donar una segona oportunitat per repensar l’acord i rectificar-lo. Malgrat ens haguem de sentir que som uns autèntics demagogs i populistes, pensàvem que tothom té dret a equivocar-se i el dret a rectificar.
El 29 de juliol de 2019 el grup d’Esquerra vam presentar un recurs de reposició a l’acord, on fèiem referència literal a la sentència del Tribunal Superior de Justícia d’Andalusia de l’any 2018, on s’afirmava que tota aquella dedicació que superava el 75% s’entenia que pretenia vulnerar la norma i ser un frau de llei perquè en definitiva, el que volia era encobrir dedicacions exclusives. Al plenari on vam debatre aquest recurs, ens ho van deixar clar un cop més. Ni cas. Estaven en la possessió absoluta de la veritat i el que deia ERC era absurd.
Davant d'este fet i esta actitud vam presentar un recurs contenciós-administratiu al febrer de 2020 on reafirmàvem tot allò que havíem dit al Ple del cartipàs, al recurs de reposició i al Ple on es va discutir això. Volíem que es complís la llei i que les dedicacions fossen les que estableix l’art. 75 de la Llei de Bases del Règim Local. No era ni és de la nostra incumbència els compromisos personals que hagi adquirit l’alcalde amb cada regidor.
El passat 23 de maig, va arribar la resolució de la sentència 146/2022 en què la justícia dona la raó a ERC Deltebre. El contingut de la sentència parla de frau de llei de intenció de vulnerar la norma i sobretot, d’anular els acords presos pel ple municipal de l’inici de mandat. Unes afirmacions jurídiques molt greus que acusen als puritans de la llei, als custodis de la veritat i als extremadament perfectes de pretendre saltar-se la llei i vulnerar-la.
Aquells que no van tenir cap tipus d’escrúpols per instar a que es detinguessen funcionaris municipals i l’exalcalde de Deltebre ara, amb el cap baix han hagut de tragar-se un nou revés judicial. No es l’únic cas que perden i que costen molts d’euros a les butxaques dels contribuents. Acumulen una bona llista de causes arxivades i de contenciosos perduts. Però els hi és igual, perquè qui paga es el poble.
ERC hem aconseguit una victòria judicial a càrrec de les nostres butxaques, sense repercutir en res a la ciutadania de Deltebre. Perquè volem fer política en positiu, sumant, construint. No som els que portem informes a la fiscalia per destruir adversaris, no és el nostre objectiu este.
Seria molt convenient que el govern municipal de Deltebre deixés de fer el ridícul en temes judicials, que deixin aparcada la seua obsessió judicial de contenciós darrera contenciós i de derrota darrera derrota, perquè això ha costat molts diners al municipi de Deltebre a la vegada que atempta directament contra les arques municipals en despeses estèrils innecessàries.
Menys assessors i més sentit comú. Que facen el ridícul té un alt preu, i de moment l’hem pagat les veïnes i veïns de Deltebre i pels nostres càlculs ja portem més de 300.000 euros (i ens quedem curts).