És poc freqüent que algú, qui sigue, tinguem consciència dels nostres propis errors, fent de l’autocrítica un pràctica freqüent. Amb tot, si tenim la força suficient per reconèixer les nostres equivocacions, sense viure-les com a fracassos, el nostre recorregut; el nostre aprenentatge vital, serà més o menys ràpid o fluid, però real.
Dic això perquè, com s’acostuma a afirmar, una persona és el que fa i no tant el que diu; és cert. Tot i això, “dir” tots sabem què significa, però “fer” és un concepte més ample.
També tinc molt clar que les actuacions de males persones en l'àmbit públic tenen les potes molt curtes, i en el cas de Deltebre, tothom sabeu de què parlo. Ho hem pogut comprovar en les últimes setmanes.
I és que qui lidera un projecte que li ha estat encarregat perquè els ciutadans així ho ha volgut, no pot oblidar mai que hi ha uns límits en les seues accions, no només, òbviament, des de l’àmbit legal, sinó també personal; no tot està permès; no tot és justificable. Estem vivint uns moments en què tot és canviant. En tenim exemples clars en la tecnologia, però al darrere de cada innovació hi ha persones; grans persones professionals que en garantixen l’avanç; el progrés mediàtic; social, però persones abans de res i per damunt de tot.
Per tant, entenc que la projecció exterior ha d’estar basada en el coneixement; en el rigor, però en el rigor real, íntegre en què la persona no és un fet accidental. I és per este motiu, que afirmo fermament que no tot és negociable i que els autèntics valors no s’expressen amb sessions de màrqueting o estratègies apreses o interioritzades fent ús i abús del poder, sinó que han de nàixer d’un mateix.
Només així hi ha equip; només així hi ha estabilitat; només així podem parlar de progressió o de canvi. La resta és il·lusió.
Per això, cada dia més, els valors humans: el respecte, la humilitat, la humanitat, la dignitat... en definitiva, l’educació emocional és el pilar essencial en què s’assenta una societat diversa i plural. Una societat democràtica en definitiva.
Des de Més Ebre-ERC estem convençuts que més enllà de la persona hi ha la persona. Per això, sabem que el joc de blancs i negres “ si no estàs amb mi, estàs en contra meua” és un missatge antic, obsolet, propi d’altres temps. Ara i avui, cal una nova mirada; la mirada de l’autenticitat; de la màgia de l’estratègia i no de l’estratega manipulador.
I perquè això sigui així, perquè puguem refermar encara més les nostres conviccions tenim la gran sort de poder comptar amb un mestre per excel·lència; un referent que ens ensenya, amb la seua manera de fer i de ser, que el veritable lideratge naix d’un mateix; no és fa. No hi ha terminis d’execució; hi ha veritat, fermesa, convicció, dignitat.
Tots sabeu de qui parlo; em referixo a una gran persona, un exemple d’humilitat i humanitat que no necessita visualitzar els seus coneixements, perquè no “està”, “és”. Referent de democràcia i llibertat. Parlo d’Oriol Junqueras; el millor mestre i exemple d’autenticitat.
Dic això perquè, com s’acostuma a afirmar, una persona és el que fa i no tant el que diu; és cert. Tot i això, “dir” tots sabem què significa, però “fer” és un concepte més ample.
També tinc molt clar que les actuacions de males persones en l'àmbit públic tenen les potes molt curtes, i en el cas de Deltebre, tothom sabeu de què parlo. Ho hem pogut comprovar en les últimes setmanes.
I és que qui lidera un projecte que li ha estat encarregat perquè els ciutadans així ho ha volgut, no pot oblidar mai que hi ha uns límits en les seues accions, no només, òbviament, des de l’àmbit legal, sinó també personal; no tot està permès; no tot és justificable. Estem vivint uns moments en què tot és canviant. En tenim exemples clars en la tecnologia, però al darrere de cada innovació hi ha persones; grans persones professionals que en garantixen l’avanç; el progrés mediàtic; social, però persones abans de res i per damunt de tot.
Per tant, entenc que la projecció exterior ha d’estar basada en el coneixement; en el rigor, però en el rigor real, íntegre en què la persona no és un fet accidental. I és per este motiu, que afirmo fermament que no tot és negociable i que els autèntics valors no s’expressen amb sessions de màrqueting o estratègies apreses o interioritzades fent ús i abús del poder, sinó que han de nàixer d’un mateix.
Només així hi ha equip; només així hi ha estabilitat; només així podem parlar de progressió o de canvi. La resta és il·lusió.
Per això, cada dia més, els valors humans: el respecte, la humilitat, la humanitat, la dignitat... en definitiva, l’educació emocional és el pilar essencial en què s’assenta una societat diversa i plural. Una societat democràtica en definitiva.
Des de Més Ebre-ERC estem convençuts que més enllà de la persona hi ha la persona. Per això, sabem que el joc de blancs i negres “ si no estàs amb mi, estàs en contra meua” és un missatge antic, obsolet, propi d’altres temps. Ara i avui, cal una nova mirada; la mirada de l’autenticitat; de la màgia de l’estratègia i no de l’estratega manipulador.
I perquè això sigui així, perquè puguem refermar encara més les nostres conviccions tenim la gran sort de poder comptar amb un mestre per excel·lència; un referent que ens ensenya, amb la seua manera de fer i de ser, que el veritable lideratge naix d’un mateix; no és fa. No hi ha terminis d’execució; hi ha veritat, fermesa, convicció, dignitat.
Tots sabeu de qui parlo; em referixo a una gran persona, un exemple d’humilitat i humanitat que no necessita visualitzar els seus coneixements, perquè no “està”, “és”. Referent de democràcia i llibertat. Parlo d’Oriol Junqueras; el millor mestre i exemple d’autenticitat.