Ens trobem confinats a casa, una situació que en alguns casos ens desborda i que de ben segur mai havíem pensat trobar-nos. La nostra primera emergència i la prioritària ha de ser la sanitària, ens hem de cuidar per superar junts esta crisi que ha ficat a la nostra maltractada sanitat al límit, els nostres metges són els autèntics herois d'esta situació.
Un cop superada la crisi sanitària, ens n'espera una altra que també pot ser històrica, la crisi econòmica que ens deixarà aquest COVID-19. Li hem de fer front com a societat, amb ajudes des de l'administració però també ens ha de portar a un canvi en l'estil de vida de la nostra societat.
Hem de saber valorar qui està patint esta crisi en la seua pròpia pell, empresaris, autònoms, comerciants, botiguers, bars, restaurants, hotels, i un llarg etcètera de negocis del nostre voltant, els nostres veïns són aquells que poden acabar pagant una factura tan alta que pot acabar amb els nostres pobles tal com els coneixem.
Però la solució pot estar a les nostres mans i pot ser "fàcil" d'aplicar, quan sortim d'este confinament hem de tenir en compte a aquells que ens envolten, potenciant una economia local, més social, sostenible i ecològica que tingue més en compte als nostres veïns i menys a aquells que s'han enriquit ja no només durant la crisi, sinó molt abans, a tots ens venen noms al cap, grans superfícies, Amazon, Glovo i un llarg etcètera.
Perquè el que pot acabar matant més gent i causant més pèrdues econòmiques no és el virus sinó un capitalista desbocat, un neoliberalisme que porta els grans interessos econòmics per damunt de les persones, un sistema podrit que permet que els productes de primera necessitat, com les mascaretes, es convertixen en productes de luxe per la llei de l'oferta i la demanda, aquella suposada regla que autoregula el mercat i convertix un producte imprescindible per no propagar la pandèmia en producte de luxe.
O els casos dels hospitals i clíniques privades que ofereixen testos a aquells que se'ls puguen pagar però que en cap cas oferiran el tractament per la curació sinó que això ho derivaran a la sanitat pública. Perquè la pandèmia ens iguala a tots, però ens afecta a tots per iguals, aquells que tenen menys acaben sofrint més, això és sempre així.
Abans d'acabar, dos grans peròs optimistes. Si alguna cosa bona podrem treure d'este confinament, és la confiança amb els nostres metges, la nostra sanitat ha demostrat tenir grans professionals, molts cops maltractats, molts cops donats a menys, infravalorats per un sistema que moltes vegades ha prioritzat un sistema privat que només respon a criteris econòmics. Més sanitat pública és la resposta a la pitjor pandèmia.
I l'altra és veure com el medi ambient i la natura ha pogut recuperar-se i com ha anat guanyant espai quan els humans hem desaparegut del mapa, una natura que en moltes ciutats ha fet que el cel tornés a ser blau, que l'aigua tornés a ser transparent o que fins i tot els ocells cantessin més fort. Una lliçó que ens ensenya una cosa que ja sabíem: el problema a la natura som els humans i les nostres activitats depredadores, extractives, sense escrúpols ni miraments, i resulta que d'això el causant és el mateix que ens porta a la pobresa, un capitalisme extractiu i desbocat.
Identificat el problema, busquem la solució?
Un cop superada la crisi sanitària, ens n'espera una altra que també pot ser històrica, la crisi econòmica que ens deixarà aquest COVID-19. Li hem de fer front com a societat, amb ajudes des de l'administració però també ens ha de portar a un canvi en l'estil de vida de la nostra societat.
Hem de saber valorar qui està patint esta crisi en la seua pròpia pell, empresaris, autònoms, comerciants, botiguers, bars, restaurants, hotels, i un llarg etcètera de negocis del nostre voltant, els nostres veïns són aquells que poden acabar pagant una factura tan alta que pot acabar amb els nostres pobles tal com els coneixem.
Però la solució pot estar a les nostres mans i pot ser "fàcil" d'aplicar, quan sortim d'este confinament hem de tenir en compte a aquells que ens envolten, potenciant una economia local, més social, sostenible i ecològica que tingue més en compte als nostres veïns i menys a aquells que s'han enriquit ja no només durant la crisi, sinó molt abans, a tots ens venen noms al cap, grans superfícies, Amazon, Glovo i un llarg etcètera.
Perquè el que pot acabar matant més gent i causant més pèrdues econòmiques no és el virus sinó un capitalista desbocat, un neoliberalisme que porta els grans interessos econòmics per damunt de les persones, un sistema podrit que permet que els productes de primera necessitat, com les mascaretes, es convertixen en productes de luxe per la llei de l'oferta i la demanda, aquella suposada regla que autoregula el mercat i convertix un producte imprescindible per no propagar la pandèmia en producte de luxe.
O els casos dels hospitals i clíniques privades que ofereixen testos a aquells que se'ls puguen pagar però que en cap cas oferiran el tractament per la curació sinó que això ho derivaran a la sanitat pública. Perquè la pandèmia ens iguala a tots, però ens afecta a tots per iguals, aquells que tenen menys acaben sofrint més, això és sempre així.
Abans d'acabar, dos grans peròs optimistes. Si alguna cosa bona podrem treure d'este confinament, és la confiança amb els nostres metges, la nostra sanitat ha demostrat tenir grans professionals, molts cops maltractats, molts cops donats a menys, infravalorats per un sistema que moltes vegades ha prioritzat un sistema privat que només respon a criteris econòmics. Més sanitat pública és la resposta a la pitjor pandèmia.
I l'altra és veure com el medi ambient i la natura ha pogut recuperar-se i com ha anat guanyant espai quan els humans hem desaparegut del mapa, una natura que en moltes ciutats ha fet que el cel tornés a ser blau, que l'aigua tornés a ser transparent o que fins i tot els ocells cantessin més fort. Una lliçó que ens ensenya una cosa que ja sabíem: el problema a la natura som els humans i les nostres activitats depredadores, extractives, sense escrúpols ni miraments, i resulta que d'això el causant és el mateix que ens porta a la pobresa, un capitalisme extractiu i desbocat.
Identificat el problema, busquem la solució?