A ningú li agrada ser notícia per motius que no siguen beneficiosos per un mateix, i malauradament el Delta de l'Ebre i les seues platges ho van ser durant la passada Setmana Santa.
Tots ens vam entristir i preocupar en veure les imatges de centenars de vehicles ocupant espais com el Trabucador o la Marquesa. El Delta s'ha convertit en una destinació turística madura i al seu atractiu natural se li han sumat factors puntuals, com que els catalans amb la pandèmia no puguem sortir de les nostres fronteres, també la recerca de grans espais naturals i fins al moment no massificats o la creixent tendència d'ús de vehicles com les autocaravanes i les furgonetes, una tipologia de turisme que en altres països està molt més estesa i que compta amb més capacitat d'acollida, però que aquí ha vist un creixement exponencial en molt poc temps i s'ha convertit en un repte com a territori poder-li donar resposta.
Davant d'això, la rigidesa, estructura, formalitat i lentitud que sol acompanyar l'administració no ha evitat que des de faci temps estiguem parlant, col·laborant i reunint-nos tots aquells agents implicats en les platges del Delta: ajuntaments, Parc Natural, Costes de la Generalitat i Ministeri.
Entre tots intentem trobar solucions conjuntes a un problema que ve de lluny, però que com s'ha fet evident, encara no n’hem trobat la tecla correcta, ja que esta recerca es troba en moltes dificultats i no hi ha solucions màgiques a problemes tan complexes.
El primer entrebanc el trobem en la mateixa administració, al Delta de l'Ebre no hi ha cap òrgan de gestió conjunta que ens permeta implementar mesures globals i que incloguen tot el territori, perquè si ens ho mirem bé, el Delta no correspon a res administrativament parlant, no hi ha cap òrgan o administració que englobe tots els pobles del Delta, llevat del Parc Natural i la Carta Europea de Turisme Sostenible i, a més, li hem de sumar que formem part de dos comarques diferents.
Davant d'esta falta d'òrgan conjunt i compartit, totes les mesures que puguem prendre podran afectar únicament a cadascun dels municipis, així, podem identificar problemes comuns, però les solucions hauran de ser individuals.
Amb estes limitacions locals i tenint en compte que el Trabucador i Eucaliptus, comparteixen espai i problemàtiques, però que també compten amb algunes diferències significatives, ens trobem davant de la difícil situació que cadascun dels ajuntaments pot prendre diferents mesures, tenint en compte la seua pròpia situació.
La Ràpita ha pres una mesura valenta, un pas endavant per mirar de conservar un espai tan delicat i amb tantes urgències com el Trabucador, que només cal recordar que ha perdut bona part de la seua extensió en els últims dos anys.
Esta situació tan extrema els ha portat a prendre esta decisió, que personalment crec que és encertada, d'ordenar i controlar l'espai i fer-ho mitjançant un pagament per accedir-hi en vehicle. La mesura no s'ha de contemplar com una privatització ni com un peatge, sinó com una forma de regulació de vehicles rodats en franges horàries concretes i temporades on l'espai és més concorregut, tal com ja fan molts altres espais naturals sobresaturats de visitants.
Per respondre a la polèmica, es tracta d'una mesura realitzada per l'administració local, així que esta mesura només es pot bonificar a aquells ciutadans/vehicles que formen part del seu municipi, i d'aquí la imperiosa necessitat d'este òrgan conjunt com a Delta.
Pel que fa a Eucaliptus, tot i compartir part de les mateixes problemàtiques que el Trabucador, ens trobem en un espai diferent, i és que a causa de les corrents marines, l'amplada de la platja ha augmentat en els últims anys, i a més de ser una platja molt llarga compta amb diverses entrades, tot això ens fa plantejar solucions alternatives per mirar de preservar-la i conservar-la.
Després de moltes reunions, consultes tècniques i administratives, com Ajuntament d'Amposta hem realitzat un plantejament per a este 2021 amb tres punts bàsics: la realització d'una ordenança de platges, la col·locació de pals i cordes al llarg de la platja que evitaran l'accés lliure i descontrolat dels vehicles, i la creació d'un nou servei d'agents mediambientals que vetllaran per la bona convivència i el compliment de l'ordenança.
Amb estes tres accions emprenem un camí, que ara per ara no contempla el pagament, però que s'ha contemplat i ha acabat descartant-se davant dels problemes relacionats que això podia comportar, com la saturació de zones i camins que poguessin acabar afectant greument la circulació per camins ja saturats o l’acumulació de vehicles en espais com la urbanització Eucaliptus, un espai normalment ja molt concorregut en època estival.
No hem de veure estes mesures ni com a una divergència de criteris, ni com una rivalitat local que no té cap sentit i que no ens porta a cap lloc, les mesures que cadascun dels ajuntaments del Delta han pres i prendran, tenen la vocació de preservar el territori i davant de la situació i la disponibilitat de recursos, cadascun d'ells s'enfronta al problema de la que creu que és la millor manera, perquè la prioritat és la mateixa, el manteniment i la sostenibilitat d'un espai natural com el Delta de l'Ebre.
Amb tot això, es fa evident, i ara de forma urgent, la necessitat de trobar mecanismes conjunts de gestió i planificació entre tots els municipis i entitats que formem part del Delta de l'Ebre, perquè si una cosa hem d'aprendre de la situació actual, és que només junts podrem afrontar els nous reptes per la supervivència del nostre ja maltractat territori.
Tots ens vam entristir i preocupar en veure les imatges de centenars de vehicles ocupant espais com el Trabucador o la Marquesa. El Delta s'ha convertit en una destinació turística madura i al seu atractiu natural se li han sumat factors puntuals, com que els catalans amb la pandèmia no puguem sortir de les nostres fronteres, també la recerca de grans espais naturals i fins al moment no massificats o la creixent tendència d'ús de vehicles com les autocaravanes i les furgonetes, una tipologia de turisme que en altres països està molt més estesa i que compta amb més capacitat d'acollida, però que aquí ha vist un creixement exponencial en molt poc temps i s'ha convertit en un repte com a territori poder-li donar resposta.
Davant d'això, la rigidesa, estructura, formalitat i lentitud que sol acompanyar l'administració no ha evitat que des de faci temps estiguem parlant, col·laborant i reunint-nos tots aquells agents implicats en les platges del Delta: ajuntaments, Parc Natural, Costes de la Generalitat i Ministeri.
Entre tots intentem trobar solucions conjuntes a un problema que ve de lluny, però que com s'ha fet evident, encara no n’hem trobat la tecla correcta, ja que esta recerca es troba en moltes dificultats i no hi ha solucions màgiques a problemes tan complexes.
El primer entrebanc el trobem en la mateixa administració, al Delta de l'Ebre no hi ha cap òrgan de gestió conjunta que ens permeta implementar mesures globals i que incloguen tot el territori, perquè si ens ho mirem bé, el Delta no correspon a res administrativament parlant, no hi ha cap òrgan o administració que englobe tots els pobles del Delta, llevat del Parc Natural i la Carta Europea de Turisme Sostenible i, a més, li hem de sumar que formem part de dos comarques diferents.
Davant d'esta falta d'òrgan conjunt i compartit, totes les mesures que puguem prendre podran afectar únicament a cadascun dels municipis, així, podem identificar problemes comuns, però les solucions hauran de ser individuals.
Amb estes limitacions locals i tenint en compte que el Trabucador i Eucaliptus, comparteixen espai i problemàtiques, però que també compten amb algunes diferències significatives, ens trobem davant de la difícil situació que cadascun dels ajuntaments pot prendre diferents mesures, tenint en compte la seua pròpia situació.
La Ràpita ha pres una mesura valenta, un pas endavant per mirar de conservar un espai tan delicat i amb tantes urgències com el Trabucador, que només cal recordar que ha perdut bona part de la seua extensió en els últims dos anys.
Esta situació tan extrema els ha portat a prendre esta decisió, que personalment crec que és encertada, d'ordenar i controlar l'espai i fer-ho mitjançant un pagament per accedir-hi en vehicle. La mesura no s'ha de contemplar com una privatització ni com un peatge, sinó com una forma de regulació de vehicles rodats en franges horàries concretes i temporades on l'espai és més concorregut, tal com ja fan molts altres espais naturals sobresaturats de visitants.
Per respondre a la polèmica, es tracta d'una mesura realitzada per l'administració local, així que esta mesura només es pot bonificar a aquells ciutadans/vehicles que formen part del seu municipi, i d'aquí la imperiosa necessitat d'este òrgan conjunt com a Delta.
Pel que fa a Eucaliptus, tot i compartir part de les mateixes problemàtiques que el Trabucador, ens trobem en un espai diferent, i és que a causa de les corrents marines, l'amplada de la platja ha augmentat en els últims anys, i a més de ser una platja molt llarga compta amb diverses entrades, tot això ens fa plantejar solucions alternatives per mirar de preservar-la i conservar-la.
Després de moltes reunions, consultes tècniques i administratives, com Ajuntament d'Amposta hem realitzat un plantejament per a este 2021 amb tres punts bàsics: la realització d'una ordenança de platges, la col·locació de pals i cordes al llarg de la platja que evitaran l'accés lliure i descontrolat dels vehicles, i la creació d'un nou servei d'agents mediambientals que vetllaran per la bona convivència i el compliment de l'ordenança.
Amb estes tres accions emprenem un camí, que ara per ara no contempla el pagament, però que s'ha contemplat i ha acabat descartant-se davant dels problemes relacionats que això podia comportar, com la saturació de zones i camins que poguessin acabar afectant greument la circulació per camins ja saturats o l’acumulació de vehicles en espais com la urbanització Eucaliptus, un espai normalment ja molt concorregut en època estival.
No hem de veure estes mesures ni com a una divergència de criteris, ni com una rivalitat local que no té cap sentit i que no ens porta a cap lloc, les mesures que cadascun dels ajuntaments del Delta han pres i prendran, tenen la vocació de preservar el territori i davant de la situació i la disponibilitat de recursos, cadascun d'ells s'enfronta al problema de la que creu que és la millor manera, perquè la prioritat és la mateixa, el manteniment i la sostenibilitat d'un espai natural com el Delta de l'Ebre.
Amb tot això, es fa evident, i ara de forma urgent, la necessitat de trobar mecanismes conjunts de gestió i planificació entre tots els municipis i entitats que formem part del Delta de l'Ebre, perquè si una cosa hem d'aprendre de la situació actual, és que només junts podrem afrontar els nous reptes per la supervivència del nostre ja maltractat territori.