Escric això mentre un aiguat inunda el Delta de l’Ebre, mentre a poc a poc el territori que coneixem i estimem s'enfonsa sota l'aigua d'un mar enfurismat que arrasa allà on va.
I ara sí, ens agafaran les presses, solucions a curt termini, solucions instantànies, que com el cafè, es dissoldran sota la força d'una naturalesa desbocada a la qual hem enfurismat.
El Delta de l'Ebre és el territori que segurament patirà (o més ben dit patix) més les conseqüències d'un canvi climàtic que ja és aquí, un canvi que pot fer desaparèixer la vida tal com la coneixem, i la culpa no és de ningú més que nostra, ens hem carregat el planeta pel nostre plaer, per la nostra decidia i comoditat.
Hem arribat a un camí de no retorn, allà on només ens queda l'opció de ser valents, vivim una crisi climàtica que molts pensaven que no veurien, però ja és aquí i la tenim a la porta de casa, ha vingut per quedar-se i per això hem d'afrontar-la tal com és, una realitat que ja no podem amagar mentre juguem a no veure-la.
Enfrontem-ho de cara, en mirada llarga, en solucions a mig i llarg termini, ja no ens valen camions plens d'arena, ni sacs de contenció, ens cal un pla que passi per la supervivència del nostre territori, un pla d'acció territorial, determinat, amb accions concretes i que haurà de comportar canvis també en la nostra manera d'entendre la vida.
No podem obviar la realitat, també en som culpables, també és culpa nostra, per pensar-nos que això del canvi climàtic no anava en natros, que no passava res per contaminar una mica més, per agafar el cotxe dia sí i dia també, per utilitzar més plàstic del necessari, per no reciclar, per no reutilitzar...
Ha arribat el moment d'actuar, hem de recuperar els sediments perduts, hem de retornar a la naturalesa tot allò que li hem sostret per creure'ns superiors, per pensar que els nostres actes no tenien conseqüències, que total que podem fer natros per canviar-ho si som simples gotes dins d’un immens oceà!
Deixem-nos d'excuses tots plegats, és hora d'actuar i deixar-nos de tonteries, de discussions banals que a la llarga no tindran sentit si ens quedem sense territori, hem de trobar una solució per salvar el nostre Delta.
Els experts ens han d'indicar el camí, i ho han de fer amb mirada llarga, amb solucions que vagin més enllà de tapar forats on sempre acaba passant l’aigua, i nosaltres hem d'estar decidits a tirar-ho endavant, mirant també el nostre entorn, els nostres veïns, el nostre planeta.
Tots units com a territori hem de demanar solucions que mos permetin afrontar la batalla més gran de la nostra vida, la batalla per la supervivència com a territori. El Delta de l'Ebre ha de ser la punta de llança d'una lluita que ens afecta a tots com a societat, ara la batalla és aquí, demà serà a tot arreu.
I ara sí, ens agafaran les presses, solucions a curt termini, solucions instantànies, que com el cafè, es dissoldran sota la força d'una naturalesa desbocada a la qual hem enfurismat.
El Delta de l'Ebre és el territori que segurament patirà (o més ben dit patix) més les conseqüències d'un canvi climàtic que ja és aquí, un canvi que pot fer desaparèixer la vida tal com la coneixem, i la culpa no és de ningú més que nostra, ens hem carregat el planeta pel nostre plaer, per la nostra decidia i comoditat.
Hem arribat a un camí de no retorn, allà on només ens queda l'opció de ser valents, vivim una crisi climàtica que molts pensaven que no veurien, però ja és aquí i la tenim a la porta de casa, ha vingut per quedar-se i per això hem d'afrontar-la tal com és, una realitat que ja no podem amagar mentre juguem a no veure-la.
Enfrontem-ho de cara, en mirada llarga, en solucions a mig i llarg termini, ja no ens valen camions plens d'arena, ni sacs de contenció, ens cal un pla que passi per la supervivència del nostre territori, un pla d'acció territorial, determinat, amb accions concretes i que haurà de comportar canvis també en la nostra manera d'entendre la vida.
No podem obviar la realitat, també en som culpables, també és culpa nostra, per pensar-nos que això del canvi climàtic no anava en natros, que no passava res per contaminar una mica més, per agafar el cotxe dia sí i dia també, per utilitzar més plàstic del necessari, per no reciclar, per no reutilitzar...
Ha arribat el moment d'actuar, hem de recuperar els sediments perduts, hem de retornar a la naturalesa tot allò que li hem sostret per creure'ns superiors, per pensar que els nostres actes no tenien conseqüències, que total que podem fer natros per canviar-ho si som simples gotes dins d’un immens oceà!
Deixem-nos d'excuses tots plegats, és hora d'actuar i deixar-nos de tonteries, de discussions banals que a la llarga no tindran sentit si ens quedem sense territori, hem de trobar una solució per salvar el nostre Delta.
Els experts ens han d'indicar el camí, i ho han de fer amb mirada llarga, amb solucions que vagin més enllà de tapar forats on sempre acaba passant l’aigua, i nosaltres hem d'estar decidits a tirar-ho endavant, mirant també el nostre entorn, els nostres veïns, el nostre planeta.
Tots units com a territori hem de demanar solucions que mos permetin afrontar la batalla més gran de la nostra vida, la batalla per la supervivència com a territori. El Delta de l'Ebre ha de ser la punta de llança d'una lluita que ens afecta a tots com a societat, ara la batalla és aquí, demà serà a tot arreu.