La conversa gravada al juny del 2016 entre l’exministre del PP, Jorge Fernández Díaz, i Daniel de Alfonso, cap de l’Oficina Antifrau de Catalunya, resulta ser tant substanciosa que expliquen fets que cal recordar a com instrument de reflexió i per fer-nos entendre com les gasta Espanya en relació a Catalunya. I les reprodueixo com un acte simptomàtic i antològic més, quan diuen: ”Yo sólo te pido, ministro, que comprendas mi situación… Les hemos dado en todos los morros con Ramon Bagó, les hemos destrozado el sistema sanitario, les hemos acusado, estamos jorobándoles el CTT (Centre de Telecomunicacions i Tecnologia de la Informació). En fin, yo soy español, lo tengo claro …”
Cal recordar que l’exministre Jorge Fernández en el moment d’aquesta trobada estava en funcions i es presentava pel PP a Barcelona a les eleccions generals. Suposadament havia de defensar com a diputat els interessos dels catalans i en canvi va acceptar les paraules d’Alfonso, “les hemos dado en todos los morros...hemos destrozado el sistema sanitario, les hemos acusado, estamos jorobándoles...yo soy espanyol...” Aquest exministre és el mateix que des de la responsabilitat ministerial que representava, va accedir a que la policia pogués aconseguir les proves que disposava el tresorer del seu partit on es delataven als càrrecs del PP dels diners que cobraven en negre i altres suposats actes delictius comesos pels seus companys de partit, en benefici propi i per omplir-se la butxaca en diners de tots. És per això que ara la fiscalia li demana 15 anys de presó, juntament amb altres càrrecs que col·laboraren en els referits actes delictius. Un diputat que suposadament havia de defensar la terra per la qual sortiria elegit i, a la vegada ministre que havia d’estar al servei d’Espanya i, en canvi, desitjava tapar els diners bruts i les trampes realitzades pel seu partit, aprofitant-se del càrrec de ministre de l’Interior mobilitzant la policia patriòtica.
L’important per ell, era destruir el que pogués de Catalunya, però a la vegada salvar les responsabilitats dels membres del PP que segons Bárcenas cobraven nòmines en diner negre i, en definitiva, salvar el PP de les irregularitats comeses que demostraven la mala praxi quan va estar al govern. Tot semblant als fraus del rei emèrit per la inviolabilitat. A Espanya, uns son molt espanyols, i als que no els consideren com a tals els poden destruir la sanitat, els poden acusar amb informes falsificats, poden espiar els telèfons dels polítics, poden distorsionar els centres informàtics de la Generalitat, poden publicar a primera pàgina d’algun periòdic madrileny els diners inventats que té un candidat català a les eleccions o fer caure un banc andorrà per xantatge, si els convé. Això significa “ser español o ser muy español”. I aquí s’acaba tot. El respecte a les persones, com a base essencial de la democràcia, queda ensorrat perquè el més important és defensar “el honor patrio” i “la unidad nacional”.
Sospitosament, l’Audiència Nacional ha retirat la causa de l’exministre i la cúpula de la policia patriòtica. Fernández Díaz quedarà exonerat de totes les seves malifetes i segurament serà per les condecoracions assignades a alguna imatge mariana. També fa uns dies ja ho va quedar la Cospedal, com a secretària general del PP. Tot plegat és la continuïtat de l’aparell repressiu que va deixar muntat el general Franco i que a la Constitució no ho va tenir en compte de remeiar-ho. Seguiren policies que havien assassinat, reprimit, torturat als no addictes al règim de la dictadura, així com la cúpula judicial i polítics que hi havien participat directament. Tot va quedar “atado y bien atado” com ha quedat reflectit per les actuacions que hem viscut durant els darrers anys.
Malgrat les taules de diàleg, la supressió de la sedició i no sé quants acords més, el PSOE i el seu govern continua atacant Catalunya i prenent-nos el pèl, com anteriorment ho feren els governs del PP. Tot segueix igual; jutgen a Jové, Salvadó i Garriga que cregueren des d’ERC que quedarien fora, gràcies als canvis legislatius i penals. I per altres enganys han encausat Laura Borràs, per uns suposats fraccionaments de pagaments malauradament ben habituals al món de la política, i potser amb proves acusatòries de correus manipulats de la guàrdia civil. El resultat és que apareix Pedro Sánchez dient que l’independentisme ja s’ha acabat.
Es veritat que l’han dividit; l’independentisme sembla “un orgue de grills”, però els sentiments independentistes dins els cors de milions de catalans augmenten i resten inalterats. Ens enganyen, no volen arreglar les finances, prometen obres que mai arriben i el PSOE, amb el ministre Bolaños al davant i el seu manat a Catalunya, el Sr. Illa, continuen la tasca d’enredar la troca. Com més ens enganyen més catalans es fan independentistes.
I així el Sr. Fernández Díaz, miraculosament, se salva del judici perquè com el seu interlocutor Sr. De Alfonso, practiquen un patriotisme exacerbat i “son muy españoles”. I com ells, molts s’han vist beneficiats pels aparells de l’Estat per les trampes i fraus. Als catalans, només per malmetre la nostra imatge i els nostres sentiments, tot s’hi val.
Cal recordar que l’exministre Jorge Fernández en el moment d’aquesta trobada estava en funcions i es presentava pel PP a Barcelona a les eleccions generals. Suposadament havia de defensar com a diputat els interessos dels catalans i en canvi va acceptar les paraules d’Alfonso, “les hemos dado en todos los morros...hemos destrozado el sistema sanitario, les hemos acusado, estamos jorobándoles...yo soy espanyol...” Aquest exministre és el mateix que des de la responsabilitat ministerial que representava, va accedir a que la policia pogués aconseguir les proves que disposava el tresorer del seu partit on es delataven als càrrecs del PP dels diners que cobraven en negre i altres suposats actes delictius comesos pels seus companys de partit, en benefici propi i per omplir-se la butxaca en diners de tots. És per això que ara la fiscalia li demana 15 anys de presó, juntament amb altres càrrecs que col·laboraren en els referits actes delictius. Un diputat que suposadament havia de defensar la terra per la qual sortiria elegit i, a la vegada ministre que havia d’estar al servei d’Espanya i, en canvi, desitjava tapar els diners bruts i les trampes realitzades pel seu partit, aprofitant-se del càrrec de ministre de l’Interior mobilitzant la policia patriòtica.
L’important per ell, era destruir el que pogués de Catalunya, però a la vegada salvar les responsabilitats dels membres del PP que segons Bárcenas cobraven nòmines en diner negre i, en definitiva, salvar el PP de les irregularitats comeses que demostraven la mala praxi quan va estar al govern. Tot semblant als fraus del rei emèrit per la inviolabilitat. A Espanya, uns son molt espanyols, i als que no els consideren com a tals els poden destruir la sanitat, els poden acusar amb informes falsificats, poden espiar els telèfons dels polítics, poden distorsionar els centres informàtics de la Generalitat, poden publicar a primera pàgina d’algun periòdic madrileny els diners inventats que té un candidat català a les eleccions o fer caure un banc andorrà per xantatge, si els convé. Això significa “ser español o ser muy español”. I aquí s’acaba tot. El respecte a les persones, com a base essencial de la democràcia, queda ensorrat perquè el més important és defensar “el honor patrio” i “la unidad nacional”.
Sospitosament, l’Audiència Nacional ha retirat la causa de l’exministre i la cúpula de la policia patriòtica. Fernández Díaz quedarà exonerat de totes les seves malifetes i segurament serà per les condecoracions assignades a alguna imatge mariana. També fa uns dies ja ho va quedar la Cospedal, com a secretària general del PP. Tot plegat és la continuïtat de l’aparell repressiu que va deixar muntat el general Franco i que a la Constitució no ho va tenir en compte de remeiar-ho. Seguiren policies que havien assassinat, reprimit, torturat als no addictes al règim de la dictadura, així com la cúpula judicial i polítics que hi havien participat directament. Tot va quedar “atado y bien atado” com ha quedat reflectit per les actuacions que hem viscut durant els darrers anys.
Malgrat les taules de diàleg, la supressió de la sedició i no sé quants acords més, el PSOE i el seu govern continua atacant Catalunya i prenent-nos el pèl, com anteriorment ho feren els governs del PP. Tot segueix igual; jutgen a Jové, Salvadó i Garriga que cregueren des d’ERC que quedarien fora, gràcies als canvis legislatius i penals. I per altres enganys han encausat Laura Borràs, per uns suposats fraccionaments de pagaments malauradament ben habituals al món de la política, i potser amb proves acusatòries de correus manipulats de la guàrdia civil. El resultat és que apareix Pedro Sánchez dient que l’independentisme ja s’ha acabat.
Es veritat que l’han dividit; l’independentisme sembla “un orgue de grills”, però els sentiments independentistes dins els cors de milions de catalans augmenten i resten inalterats. Ens enganyen, no volen arreglar les finances, prometen obres que mai arriben i el PSOE, amb el ministre Bolaños al davant i el seu manat a Catalunya, el Sr. Illa, continuen la tasca d’enredar la troca. Com més ens enganyen més catalans es fan independentistes.
I així el Sr. Fernández Díaz, miraculosament, se salva del judici perquè com el seu interlocutor Sr. De Alfonso, practiquen un patriotisme exacerbat i “son muy españoles”. I com ells, molts s’han vist beneficiats pels aparells de l’Estat per les trampes i fraus. Als catalans, només per malmetre la nostra imatge i els nostres sentiments, tot s’hi val.