Ja n’hi ha prou de tant Rubiales! Si el president de la Federació Espanyola de Futbol no disposés dels aliats de la dreta i de l’extrema dreta no s’hauria atrevit a manifestar que no dimiteix, ni dimitirà. Espanya és això; hi ha gent que mana i mai vol deixar la vara del comandament. I passa igual entre uns que els altres; recordin Felipe Gonzalez quan pels anys 80 vestia jaqueta de vellut i camisa de quadros i aspirava a ser president del govern. No volia saber res de l’ONU i fins i tot estava d’acord amb l’autodeterminació dels pobles. En assumir les responsabilitats governamentals tot va canviar; vam entrar a l’ONU i “de lo dicho no hay nada”. En caure del mandat, encara més; ja portava vestits de caixmir i corbates de seda natural. O recordin també “el campechano” que gràcies a lleis incomprensibles de l’Espanya Imperial el tenim passejant pels carrers i aquí no passa res.
Els delictes no tots es valoren per la mateixa mesura. La llei no és igual per tots, uns cops per la Constitució, l’altre per oblits, altres per la pèrdua de papers o el pitjor perquè hi ha qui té tant poca vergonya que manifesta tenir-los controlats per la porta del darrere. I molts cops té més pena robar una gallina per un necessitat que la violació en grup a una joveneta. Recorden la trama Bárcenas amb els noms escrits ben clars com M. Rajoy i companyia i quines responsabilitats se’ls ha demanat, cobrant diners negres, sense declarar a hisenda i empresonant al delator? Un cas semblant al de Villarejo. Per tant el cas Rubiales “put a formatge”. I uns senyors que manen pel darrera des de fa segles, als polítics, als jutges i als periodistes que son els que realment tenen el poder per sobre dels mateixos governants.
Si realment el cas Rubiales servia per escarmentar a personatges d’aquesta mena, rai! El problema és que “ni dimito, ni dimitiré” i a més es aplaudit per la majoria de les federacions com si fos un heroi. És que no en van tenir prou quan les jugadores del Barça es van negar a jugar si les entrenava Vilda? El “machisme” es va imposar; manen i volen continuar manant. En aquell moment ho sospitàvem però no ho acabàvem d’entendre que les jugadores no es presentessin a la selecció; ara queda clar. Però el cas ha hagut d’esclafir quan davant el món Rubiales s’ha posat les mans a les parts sexuals expressant la seva masculinitat i “olé”!
Potser Rubiales haurà de pagar per tants anys, per tantes “collonades” d’ell i per centenars de personatges com ell, que tant menyspreu han demostrat a les dones. Algun dia havia d’arribar i encara que aquest home es vulgui disculpar amb la reina i les princeses i no amb les jugadores com a víctimes, que “como federadas tienen la obligación de responder a la llamada de España”, ja era hora. Aquí hi ha molta gent implicada començat per l’alta magistratura, policies, l’advocacia de l’estat i la mateixa corona quan se li ha consentit tot i més i, com he dit abans, es passegen pels carrers, com si res hagués passat.
És el mateix però al revés del MHP Puigdemont. Era “un prófugo de la justícia”, “malversador”, “sedicoso” i “traidor a la Patria”. Ara ja no arriba a tant perquè el necessiten i saben que sense obtenir el que demana, Sánchez, no serà president. Quina Espanya tant embolicada, quan Rubiales, PP i Vox, volen mantenir el control de tot, costi el que costi, i si cal continuant maltractant les dones com a éssers inferiors. Per això “put a formatge”!
Els delictes no tots es valoren per la mateixa mesura. La llei no és igual per tots, uns cops per la Constitució, l’altre per oblits, altres per la pèrdua de papers o el pitjor perquè hi ha qui té tant poca vergonya que manifesta tenir-los controlats per la porta del darrere. I molts cops té més pena robar una gallina per un necessitat que la violació en grup a una joveneta. Recorden la trama Bárcenas amb els noms escrits ben clars com M. Rajoy i companyia i quines responsabilitats se’ls ha demanat, cobrant diners negres, sense declarar a hisenda i empresonant al delator? Un cas semblant al de Villarejo. Per tant el cas Rubiales “put a formatge”. I uns senyors que manen pel darrera des de fa segles, als polítics, als jutges i als periodistes que son els que realment tenen el poder per sobre dels mateixos governants.
Si realment el cas Rubiales servia per escarmentar a personatges d’aquesta mena, rai! El problema és que “ni dimito, ni dimitiré” i a més es aplaudit per la majoria de les federacions com si fos un heroi. És que no en van tenir prou quan les jugadores del Barça es van negar a jugar si les entrenava Vilda? El “machisme” es va imposar; manen i volen continuar manant. En aquell moment ho sospitàvem però no ho acabàvem d’entendre que les jugadores no es presentessin a la selecció; ara queda clar. Però el cas ha hagut d’esclafir quan davant el món Rubiales s’ha posat les mans a les parts sexuals expressant la seva masculinitat i “olé”!
Potser Rubiales haurà de pagar per tants anys, per tantes “collonades” d’ell i per centenars de personatges com ell, que tant menyspreu han demostrat a les dones. Algun dia havia d’arribar i encara que aquest home es vulgui disculpar amb la reina i les princeses i no amb les jugadores com a víctimes, que “como federadas tienen la obligación de responder a la llamada de España”, ja era hora. Aquí hi ha molta gent implicada començat per l’alta magistratura, policies, l’advocacia de l’estat i la mateixa corona quan se li ha consentit tot i més i, com he dit abans, es passegen pels carrers, com si res hagués passat.
És el mateix però al revés del MHP Puigdemont. Era “un prófugo de la justícia”, “malversador”, “sedicoso” i “traidor a la Patria”. Ara ja no arriba a tant perquè el necessiten i saben que sense obtenir el que demana, Sánchez, no serà president. Quina Espanya tant embolicada, quan Rubiales, PP i Vox, volen mantenir el control de tot, costi el que costi, i si cal continuant maltractant les dones com a éssers inferiors. Per això “put a formatge”!