Han passat 9 anys de quan a la premsa madrilenya es va esbombar que Oleguer Pujol havia blanquejat 3.000 milions d’euros amb operacions immobiliàries a l’estranger. Si no hagués estat un fill del president aquesta difamació no hauria aparegut a cap periòdic. Però davant l’eminent esclat de l’independentisme per culpa d’haver-se anul·lat 14 articles de l’Estatut, aprovat amb tots els procediments legals haguts i per haver, resultava una forma d’enredar i provocar. I si apareixia la figura del president Pujol, significava acusar de corrupció a la personalitat més influent de la Catalunya del segle XX. Si s’hagués tractat d’un Pujol qualsevol, de qualsevol poble de Catalunya, ningú n’hagués dit res. Però calia embolicar la troca, com posteriorment s’ha embolicat una i mil vegades més, per enfrontar els independentistes catalans i fer-nos creure que aquests son els corruptes. Les dotzenes de casos de corrupció del PP, amb robatoris de mils de milions, amb sous cobrats en negre pel president Rajoy i part dels seus ministres, i no declarats però sí demostrats a una llibreta de comptes del tresorer del PP, Bárcenas, això no tenia cap importància. Aquests eren dels seus. Pujol era l’enemic a batre per desmoralitzar i desmuntar l’independentisme.
I així han continuat amb els milions que tenia Xavier Trias a Suïssa, amb número de compte i banc publicat a una primera pàgina d’un periòdic madrileny, o les investigacions dels diners que tenia Junqueras, Pujol i Mas amagats a Andorra, que ha portat al tancament del banc en qüestió, amb les pèrdues milionàries que això va provocar. Tot invencions, denúncies publicades a Madrid, i reproduïdes a tota Espanya per enganyar, perjudicar a uns personatges concrets i destruir l’independentisme. Quan s’ha comprovat que els periodistes denunciants van prevaricar, què els ha succeït? Trias no va ser alcalde per aquesta denúncia. Com s’havia d’elegir un alcalde que amagava diners a Suïssa? I no es tractava de l’alcaldia de Gratallops; es tractava de l’alcaldia de Barcelona, la capital de Catalunya que durant anys ha estat el motor econòmic d’Espanya i del sud de Catalunya. O sigui, Barcelona no és poca cosa i una notícia que ha fet perdre una alcaldia ha de representar un delicte de presó per anys i inhabilitació professional perpètua pel periodista prevaricador. Que els ha passat a aquests senyors difamadors de mentides?. Res!
Espanya és “una, grande y libre” i aquí no passa res. A Maragall se li va robar l’alcaldia de Barcelona per un joc d’una persona sense escrúpols que va venir a Barcelona a embolicar la troca quan va arribar de França. A Trias se li ha tornat a robar l’alcaldia, ara per obra del PP amb l’aliança del PSOE. I així van les coses a Espanya que ens maltracta, que produeix embolics als independentistes i ens fa barallar entre nosaltres. Recordin el president del Barça, Rossell, empresonat durant dos anys. L’haurien tingut empresonat durant dos anys a Florentino? Com hauria reaccionat Espanya davant del cas?
Les dues vares de mesurar son tan anormals que els tribunals espanyols haurien de dimitir en bloc i començar la justícia pels fonaments, havent expulsat a aquells senyors que quan el senador del PP, va dir que la seva gent podia estar tranquil·la perquè els tenien controlats per la porta del darrere, ja el món de la justícia “sana” els hauria hagut d’expulsar. Espanya no és una democràcia quan un dels pilars essencials falla. Fins quant, això durarà?
Què va passar amb els documents que havien de servir per la defensa del president Pujol? La furgoneta que els portava va ser assaltada a punta de pistola i els documents van ser cremats dins la furgoneta. Quins diaris de Madrid n’han parlat i han demanat responsabilitats als autors. Quan es tracta de segons qui, les veritats s’amaguen, les causes desapareixen i aquí no passa res.
I així han continuat amb els milions que tenia Xavier Trias a Suïssa, amb número de compte i banc publicat a una primera pàgina d’un periòdic madrileny, o les investigacions dels diners que tenia Junqueras, Pujol i Mas amagats a Andorra, que ha portat al tancament del banc en qüestió, amb les pèrdues milionàries que això va provocar. Tot invencions, denúncies publicades a Madrid, i reproduïdes a tota Espanya per enganyar, perjudicar a uns personatges concrets i destruir l’independentisme. Quan s’ha comprovat que els periodistes denunciants van prevaricar, què els ha succeït? Trias no va ser alcalde per aquesta denúncia. Com s’havia d’elegir un alcalde que amagava diners a Suïssa? I no es tractava de l’alcaldia de Gratallops; es tractava de l’alcaldia de Barcelona, la capital de Catalunya que durant anys ha estat el motor econòmic d’Espanya i del sud de Catalunya. O sigui, Barcelona no és poca cosa i una notícia que ha fet perdre una alcaldia ha de representar un delicte de presó per anys i inhabilitació professional perpètua pel periodista prevaricador. Que els ha passat a aquests senyors difamadors de mentides?. Res!
Espanya és “una, grande y libre” i aquí no passa res. A Maragall se li va robar l’alcaldia de Barcelona per un joc d’una persona sense escrúpols que va venir a Barcelona a embolicar la troca quan va arribar de França. A Trias se li ha tornat a robar l’alcaldia, ara per obra del PP amb l’aliança del PSOE. I així van les coses a Espanya que ens maltracta, que produeix embolics als independentistes i ens fa barallar entre nosaltres. Recordin el president del Barça, Rossell, empresonat durant dos anys. L’haurien tingut empresonat durant dos anys a Florentino? Com hauria reaccionat Espanya davant del cas?
Les dues vares de mesurar son tan anormals que els tribunals espanyols haurien de dimitir en bloc i començar la justícia pels fonaments, havent expulsat a aquells senyors que quan el senador del PP, va dir que la seva gent podia estar tranquil·la perquè els tenien controlats per la porta del darrere, ja el món de la justícia “sana” els hauria hagut d’expulsar. Espanya no és una democràcia quan un dels pilars essencials falla. Fins quant, això durarà?
Què va passar amb els documents que havien de servir per la defensa del president Pujol? La furgoneta que els portava va ser assaltada a punta de pistola i els documents van ser cremats dins la furgoneta. Quins diaris de Madrid n’han parlat i han demanat responsabilitats als autors. Quan es tracta de segons qui, les veritats s’amaguen, les causes desapareixen i aquí no passa res.