He llegit el llibre “Retornem-hi”, de Carles Puigdemont, escrit a Elna, i el meu article d’avui son còpies de retalls del seu text. Però val la pena llegir-lo sencer. Està molt ben escrit, clar i concís. Té una conclusió: només sent independents assolirem la potencialitat que els catalans guardem des del nostre sí. I amb unitat arribarem a ser un gran poble d’Europa dins el concert de les nacions. Son sis anys i mig d’exili, vencent Espanya en cada circumstància; un exemple que dóna per a molt!
Diu: “...davant una repressió que s’anunciava ferotge, llarga i omnívora, calia protegir per damunt de tot, fins i tot per damunt de les circumstàncies personals, les institucions del nostre país i la decisió sobirana del poble de Catalunya a través dels seu Parlament, que n’és el legítim representant, de proclamar la independència. L’Estat Espanyol va desencadenar una repressió general que buscava castigar el poble de Catalunya, tot sencer, per haver gosat votar la llibertat; per això des d’aleshores no ha escatimat esforços per perjudicar el nostres autogovern, la nostra economia, la nostra convivència, la nostra projecció al món, mentre va engreixant de manera accelerada i desacomplexada els ressorts del poder econòmic, judicial i mediàtic...puc dir-vos amb orgull que sis anys i mig després, tots els intents d’arrossegar-nos per un camí de renúncia, d’humiliació o de rendició han fracassat. Han fracassat els intents d’extradició a totes les jurisdiccions on ho han intentat, i han fracassat tots els intents de seduir-nos amb indults i solucions felices que no tenien cap altre propòsit que desactivar-nos a canvi de tranquil·litat personal...caldrà triar entre els que volen acabar la feina d’enfonsar la nació i adscriure Catalunya al concert de les regions espanyoles, com una comunitat autònoma ... i els que volem acabar la feina perquè Catalunya sigui reconeguda en el concert de les nacions independents del món i pugui oferir als seus ciutadans el model de societat i futur de progrés i llibertat que cap dels règims polítics espanyol no ha estat capaç fins ara...”
“Quan es tracta de Catalunya i els seus interessos, no soc conformista, no m’agrada resignar-me, no busco el que és més còmode i menys arriscat a nivell personal. I jo no podria explicar –ni tan sols podria explicar-m’ho a mi mateix- que després de passar sis anys i mig defensant la presidència a l’exili, ara que s’obre l’oportunitat de fer possible la seva restitució, defugís d’aquesta responsabilitat. Per això he decidit presentar-me i proposar la meva candidatura a la restitució de la presidència de la Generalitat, que la repressió i la divisió van bloquejar...crec que no m’equivoco que la millor proposta per correspondre a les esperances de la gent i poder batallar amb la màxima fortalesa seria una candidatura unitària...per què ni Esquerra Republicana ni Junts hem pogut esdevenir el primer grup parlamentari del país en les dues darreres eleccions nacionals, i haurem de suar molt per poder-ho aconseguir. Per això no he deixat mai de demanar unitat, a risc de trobar-me predicant en el desert...”
“Que un primer ministre d’un estat membre de la Unió Europea hagi hagut de ser investit gràcies a un acord negociat i firmat fora del seu país és la primera mostra d’excepcionalitat de l’etapa que hem obert i constata a ulls de tothom l’anomalia democràtica de la qual partim. L’acord de Brussel·les fixa el marc d’aquesta etapa en què volem resoldre el conflicte entre Catalunya i Espanya, i ho fa començant d’una manera inèdita en la tradició negociadora del catalanisme: compartir un mateix relat entorn de les raons que ens han portat fins aquí. Raons històriques, profundament arrelades i compartides per totes les tradicions del catalanisme, des del més pactista fins al més reivindicatiu, que tenen a veure amb el reconeixement nacional de Catalunya. Per primera vegada en sis anys i mig, podrem tornar a treballar sense l’amenaça d’aquella repressió ferotge i omnívora que ens ha pesat com una llosa...la llei de l’amnistia comportarà la reversió d’un error en el qual van caure tant el PP com el PSOE, i que en un estat de dret no es pot permetre: l’error de delegar en la policia i la judicatura el que era responsabilitat política. I era una llei que ens negaven nit i dia, amb una contundència que no deixava lloc a dubte i l’hem assolit perquè hem arrossegat l’Estat a la posició que sempre havíem defensat. Quan encara teníem els nostres companys a la presó, i em van venir a veure per proposar-me que m’acollís als indults que s’estaven negociant, els vaig respondre exactament el mateix que els vaig respondre fa pocs mesos quan en van venir a veure per demanar el suport de Junts a la investidura de Pedro Sánchez: els indults pretenien desactivar el conflicte; encara que no suficient per resoldre’l. Avui aquella amnistia que era impossible, és a dos mesos de ser aprovada definitivament i d’entrar en vigor de manera immediata. S’ha normalitzat l’ús oficial de la llengua catalana al Congrés de Diputats i l’Estat Espanyol el demana formalment a les institucions europees perquè el català sigui reconegut com a llengua oficial de la Unió Europea. La feina interna i discreta no s’ha deixat de fer ni un sol dia i tots els estats de la Unió tenen la carpeta catalana sobre la taula...hem assegut el partit del govern espanyol a Suïssa amb mediació internacional...no és el mateix reunir-se a la Moncloa, que és com jugar al Bernabeu, amb l’àrbitre i el VAR a favor dels locals...saben que no renunciem a res, ni ho farem i que mantenim la legitimitat i legalitat tant del referèndum com la declaració d’independència.., respectar el dret de l’autodeterminació no demana cap esforç ni cap canvi constitucional, només demana voluntat política: l’Estat espanyol ja el té reconegut des del 1977 a través del pacte internacional de drets civils i polítics, incorporat a l’ordenament intern perquè així ho marca la constitució...”
“La sentència del Tribunal Constitucional del 2010 contra l’Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya, les Corts espanyoles i un referèndum, és incompatible amb el pacte constitucional del 78...”. Podria continuar amb altres temes però ho he resumit al màxim aportant les idees principals ben substancioses i esclaridores perquè amb moltes possibilitats Catalunya restituirà el president que PP, PSOE, Vox i Cs, amb l’ajuda de difamacions, proves falses i jutges polititzats van provocar el daltabaix que encara estem pagant.