Ja ho intuíem i tot ens portava a entendre que la “Operación Cataluña”, amb la branca andorrana que portaria a tancar la Banca Privada, d’Andorra, estava dissenyat des de la Moncloa, amb el coneixement de Mariano Rajoy, Dolores de Cospedal i els que els secundaven al govern i amb la intervenció de Jorge Fernández Díaz i Alícia Sánchez Camacho. A la Comissió d’Investigació del Congrés de Diputats, l’ex-comissari Villarejo, ho ha explicat “amb pèls i senyals”, arribant a afirmar que “tots els països maten la gent incòmoda”. A la vegada ha lloat a l’exministre socialista Alfredo Pérez Rubalcaba, que el va ascendir a comissari l’any 2010 i assenyalant que l’operació hauria funcionat millor sota la direcció socialista. Per tant es pressuposa que “matar a la gent incomoda” l’hauria realitzat també el PSOE, si hagués calgut, com ja ho va demostrar donant suport al 155. I a la pregunta del president de la comissió d’investigació, Ferran Bel, ha respost que tot va ser pagat amb fons reservats.
A Espanya, sigui el PP o el PSOE, no es diferencien quan han d’usar les clavegueres de l’Estat contra Catalunya. Els catalans com a poble diferent i conquerit per la força de les armes, sempre se’ns ha considerat súbdits. Conseqüentment hem de fer allò que volen els que manen a Madrid, malgrat que visquéssim dins una suposada democràcia. I es serveixen de la Constitució, aplicant-la al seu gust per castigar-nos, si no fem el que ells ens obliguen. Som minoria i interpreten les lleis amb la voluntat de fer-nos seguir sempre pel seu carril.
Al PP no els va agradar que el Parlament de Catalunya aprovés un nou estatut que corregia la manca de finançament que es patia, el dèficit fiscal que suportava, les obres que s’havien de realitzar i no es construïen, i una sèrie d’articles actualitzats que podien millorar la bona entesa entre Catalunya i Espanya; no! Amb la idea de continuar maltractant Catalunya va interposar recurs d’anticonstitucionalitat a diferents articles, sense tenir en compte que s’havia aprovat seguint tots els passos marcats per la Constitució, pel Parlament, pel Congrés i referendat pel poble.. El TC, dominat pel PP per la porta del darrere, va destruir 14 articles essencials del nou estatut que havien de servir per suavitzar les relacions entre Catalunya i Espanya.
El president Mas va demanar al president Rajoy una reconsideració i trobar vies de diàleg. El PP s’hi va negar. Havia guanyat per majoria absoluta i el president del govern espanyol mancat de les mínimes qualitats que ha de disposar un mandatari, cregué que podien manar com ho havia protagonitzat el general Franco durant “los 40 años de paz”. I així va nàixer l’enrenou! Havien de tapar afers com la Gurtel i les continuades corrupcions que del PP cometia a les comunitats on governava, com també l’evasió de capitals de l’emèrit, amb els elefants de la Corina, inclosos per tapar les seves vergonyes i els escàndols.
Rajoy, seguint la filosofia de deixar fer i ell no fer res, va creure que desviant l’atenció amb “La Operación Cataluña”, podien matar dos pardals amb un sol tret. Creaven proves falses contra la família Pujol, el President Artur Mas, entre altres dirigents catalans, des de la policia patriòtica i el CNI, tot dissenyat des del govern espanyol i dirigit per Soraya Sáenz de Santamaria, com ho ha demostrat l’ex-comissari Villarejo. I amb el suport incondicional dels periòdics madrilenys, els poders fàctics, la policia, i el poder judicial, van muntar les històries manipulades amb les que pretenien enterrar la voluntat de llibertat de Catalunya.
Va arribar el referèndum i les represàlies contra Catalunya. Multes, inhabilitacions, presons i cops de porra als votants. Aquestes son les tàctiques que empren contra els catalans quan els demanem un tracte d’igual a igual. I aquí entra el PSOE i els escolans del PSC que amb l’excusa de la Constitució, van donar suport al PP, amb l’article 155, la convocatòria d’eleccions des de Madrid, i la repressió sota el seu mandat continua aplicant amb la mateixa duresa que els seus contrincants. La Soraya no van poder aturar el referèndum del 1-O, no van trobar les urnes ni les paperetes i malgrat les xurriacades no van poder evitar que la gent anés a votar.
Si la justícia és igual per tots, i vivim en un estat democràtic, la fiscal general de l’estat hauria d’actuar per esclarir tantes irregularitats i arbitrarietats comeses contra els nostres dirigents i contra tots els catalans, un cop s’han exhibit els vídeos que demostren les culpabilitats. Però el PSOE, com sempre, es “farà l’orni” i assumpte acabat! Entonarà bones paraules, raspallades d’espatlla i contes xinesos però el català no es parlarà ni al Congrés, ni al Senat, continuarà sent perseguit a Catalunya, el Corredor del Mediterrani passarà per Madrid, les rodalies continuaran avariades el 85% dels dies laborables, les inversions no arriben, suportem el dèficit fiscal és el més alt d’Europa, el finançament autonòmic el tenen aturat des del 2104 i “molta terra a l’Havana”. Com el PP, el PSOE ens pren el pèl, i així anem!
A Espanya, sigui el PP o el PSOE, no es diferencien quan han d’usar les clavegueres de l’Estat contra Catalunya. Els catalans com a poble diferent i conquerit per la força de les armes, sempre se’ns ha considerat súbdits. Conseqüentment hem de fer allò que volen els que manen a Madrid, malgrat que visquéssim dins una suposada democràcia. I es serveixen de la Constitució, aplicant-la al seu gust per castigar-nos, si no fem el que ells ens obliguen. Som minoria i interpreten les lleis amb la voluntat de fer-nos seguir sempre pel seu carril.
Al PP no els va agradar que el Parlament de Catalunya aprovés un nou estatut que corregia la manca de finançament que es patia, el dèficit fiscal que suportava, les obres que s’havien de realitzar i no es construïen, i una sèrie d’articles actualitzats que podien millorar la bona entesa entre Catalunya i Espanya; no! Amb la idea de continuar maltractant Catalunya va interposar recurs d’anticonstitucionalitat a diferents articles, sense tenir en compte que s’havia aprovat seguint tots els passos marcats per la Constitució, pel Parlament, pel Congrés i referendat pel poble.. El TC, dominat pel PP per la porta del darrere, va destruir 14 articles essencials del nou estatut que havien de servir per suavitzar les relacions entre Catalunya i Espanya.
El president Mas va demanar al president Rajoy una reconsideració i trobar vies de diàleg. El PP s’hi va negar. Havia guanyat per majoria absoluta i el president del govern espanyol mancat de les mínimes qualitats que ha de disposar un mandatari, cregué que podien manar com ho havia protagonitzat el general Franco durant “los 40 años de paz”. I així va nàixer l’enrenou! Havien de tapar afers com la Gurtel i les continuades corrupcions que del PP cometia a les comunitats on governava, com també l’evasió de capitals de l’emèrit, amb els elefants de la Corina, inclosos per tapar les seves vergonyes i els escàndols.
Rajoy, seguint la filosofia de deixar fer i ell no fer res, va creure que desviant l’atenció amb “La Operación Cataluña”, podien matar dos pardals amb un sol tret. Creaven proves falses contra la família Pujol, el President Artur Mas, entre altres dirigents catalans, des de la policia patriòtica i el CNI, tot dissenyat des del govern espanyol i dirigit per Soraya Sáenz de Santamaria, com ho ha demostrat l’ex-comissari Villarejo. I amb el suport incondicional dels periòdics madrilenys, els poders fàctics, la policia, i el poder judicial, van muntar les històries manipulades amb les que pretenien enterrar la voluntat de llibertat de Catalunya.
Va arribar el referèndum i les represàlies contra Catalunya. Multes, inhabilitacions, presons i cops de porra als votants. Aquestes son les tàctiques que empren contra els catalans quan els demanem un tracte d’igual a igual. I aquí entra el PSOE i els escolans del PSC que amb l’excusa de la Constitució, van donar suport al PP, amb l’article 155, la convocatòria d’eleccions des de Madrid, i la repressió sota el seu mandat continua aplicant amb la mateixa duresa que els seus contrincants. La Soraya no van poder aturar el referèndum del 1-O, no van trobar les urnes ni les paperetes i malgrat les xurriacades no van poder evitar que la gent anés a votar.
Si la justícia és igual per tots, i vivim en un estat democràtic, la fiscal general de l’estat hauria d’actuar per esclarir tantes irregularitats i arbitrarietats comeses contra els nostres dirigents i contra tots els catalans, un cop s’han exhibit els vídeos que demostren les culpabilitats. Però el PSOE, com sempre, es “farà l’orni” i assumpte acabat! Entonarà bones paraules, raspallades d’espatlla i contes xinesos però el català no es parlarà ni al Congrés, ni al Senat, continuarà sent perseguit a Catalunya, el Corredor del Mediterrani passarà per Madrid, les rodalies continuaran avariades el 85% dels dies laborables, les inversions no arriben, suportem el dèficit fiscal és el més alt d’Europa, el finançament autonòmic el tenen aturat des del 2104 i “molta terra a l’Havana”. Com el PP, el PSOE ens pren el pèl, i així anem!