El president Puigdemont atemoreix Espanya. Els intimida perquè els planta cara i, davant la imparcial justícia europea, els guanya, els avergonyeix i els irrita. Però succeeix mentre que els jutges, els polítics i la corona espanyola manipulen les lleis contra Catalunya per defensar la unitat territorial. I els altera que s’hagi exiliat, no el puguin jutjar i empresonar com si es tractés d’un criminal. I, a més, sempre els humilia. La justícia espanyola, dominada per la porta del darrera del PP, obra al dictat dels sentiments polítics per sobre dels raonaments judicials.
El perquè el tenen clar; “els catalans sou espanyols, us vam conquerir per la força de les armes, i com a poble dominat heu de seguir els nostres dictats”. Canvien la història i als llibres que ens expliquen que va existir una unió territorial dels reialmes a les darreries del segle XV amb el casament dels dos cosins, Isabel i Fernando, amb “el tanto monta”. És van casar dos reis que ho eren d’uns territoris determinats però això no significava que Catalunya, Aragó i València, no disposessin de parlaments i governs propis. Eren independents els uns dels altres. Els reis convocaven Corts Generals, com la de Gandesa de l’any 1337, on s’agrupaven els diputats de cada estat: Catalunya, Aragó i València, però també Corts Catalanes del 1386 celebrades també a Gandesa on s’hi reunien només els diputats catalans. A Catalunya existia el Parlament des dels segle XIII i els presidents del Consell General, actualment coneguts com a presidents de la Generalitat, (l’actual és el 132) elegits democràticament pels diferents Braços o diputats. I aquest ordenament polític els castellans el van segrestar havent conquerit Catalunya amb la presa de Barcelona el 1714 a sang i foc. Van eliminar el Parlament i el govern, engabiant els cranis dels cabdills defensors. El primer rei Borbó, Felip V ens va obligar a seguir les lleis de Castella, i d’aquell dia ens van fer espanyols, quan Catalunya per llengua, per costums i per l’expansió mediterrània res teníem a veure amb Espanya.
Ens diuen espanyols però no tots tenim els mateixos drets que la resta de ciutadans. Com a terra de conquesta, suprimiren les nostres institucions, imposaren les seves lleis i la seva llengua, prohibint l’ensenyament de la nostra. Els drets son els imposats pels conqueridors, no els compartits. I quan els ha calgut, amb cops d’estat i aixecaments militars han continuat reblant el poble de Catalunya, segons han cregut convenient. No tenim els mateixos drets perquè no ens permeten expressar-nos en la nostra llengua a les institucions. Durant llargs períodes prohibiren l’ensenyament i ara ens acusen d’imposar el català a les nostres escoles. Obliguen, manen i si cal reprimeixen. Vet aquí l’odi contra el president Puigdemont!
Tant és així que l’Estatut aprovat d’acord amb les seves lleis constitucionals, el PP el va impugnar. I tribunals dominats per la porta del darrera van declarar inconstitucionals 14 dels articles aprovats. Els catalans ens manifestàrem per l’arbitrarietat. I sense voler “baixar del ruc”, totes les accions que endegàvem, les declaraven inconstitucionals. On s’ha vist que un referèndum on es pregunta al poble que poden votar tots segons la seva voluntat, pugui declarar-se inconstitucional en un país democràtic? On s’ha vist que uns diputats elegits pel poble no pugui prendre acords per què diuen que son anticonstitucionals?
L’ONU condemna Espanya per haver violat els drets polítics del president Puigdemont i els condemna per les arbitrarietats comeses després de 1-0. El Comitè del Drets Humans condemna la suspensió del president i els diu que han actuat en contra de “l’essència del govern democràtic” quan se’l va suspendre com a diputat el 2018 sense motius “raonables i objectius”. Ara els dóna 180 dies per respondre i els adverteix que l’estat ha d’evitar que es cometin violacions semblants a aquesta en el futur.
És una gran victòria del President Puigdemont i del poble català. Però què succeirà a Espanya? Per “una orella els entrarà i per l’altra els sortirà”. Així ja han respost per la veu de la ministra i vicepresidenta del govern del PSOE, Nàdia Calviño: “El que debe hacer el prófugo Puigdemont es volver a España y serà juzgado”. Aquestes paraules demostren que els catalans no tenim els mateixos drets que la resta dels ciutadans de l’estat espanyol. Nosaltres som terra de conquesta i ocupació i per això els trens de les nostres rodalies cada setmana han de patir avaries per manca d’inversió, el Corredor del Mediterrani el fan passar per Madrid, i mentre al metro de la capital d’Espanya s’han construït de nou 84 estacions a Barcelona 3. Allí s’han invertit milions i milions i aquí ens diuen que “llegarán una lluvia de millones” i els nostres treballadors els darrers dies han perdut 60.000 jornades de treball per no funcionar els trens.
Simplement ens tracten com a subordinats i per això empresonen els nostres polítics davant de tanta arbitrarietat i de tanta impertinència. El president Puigdemont els enerva perquè els guanya totes les batalles i saben que també guanyarà la lliure tornada a Catalunya.
El perquè el tenen clar; “els catalans sou espanyols, us vam conquerir per la força de les armes, i com a poble dominat heu de seguir els nostres dictats”. Canvien la història i als llibres que ens expliquen que va existir una unió territorial dels reialmes a les darreries del segle XV amb el casament dels dos cosins, Isabel i Fernando, amb “el tanto monta”. És van casar dos reis que ho eren d’uns territoris determinats però això no significava que Catalunya, Aragó i València, no disposessin de parlaments i governs propis. Eren independents els uns dels altres. Els reis convocaven Corts Generals, com la de Gandesa de l’any 1337, on s’agrupaven els diputats de cada estat: Catalunya, Aragó i València, però també Corts Catalanes del 1386 celebrades també a Gandesa on s’hi reunien només els diputats catalans. A Catalunya existia el Parlament des dels segle XIII i els presidents del Consell General, actualment coneguts com a presidents de la Generalitat, (l’actual és el 132) elegits democràticament pels diferents Braços o diputats. I aquest ordenament polític els castellans el van segrestar havent conquerit Catalunya amb la presa de Barcelona el 1714 a sang i foc. Van eliminar el Parlament i el govern, engabiant els cranis dels cabdills defensors. El primer rei Borbó, Felip V ens va obligar a seguir les lleis de Castella, i d’aquell dia ens van fer espanyols, quan Catalunya per llengua, per costums i per l’expansió mediterrània res teníem a veure amb Espanya.
Ens diuen espanyols però no tots tenim els mateixos drets que la resta de ciutadans. Com a terra de conquesta, suprimiren les nostres institucions, imposaren les seves lleis i la seva llengua, prohibint l’ensenyament de la nostra. Els drets son els imposats pels conqueridors, no els compartits. I quan els ha calgut, amb cops d’estat i aixecaments militars han continuat reblant el poble de Catalunya, segons han cregut convenient. No tenim els mateixos drets perquè no ens permeten expressar-nos en la nostra llengua a les institucions. Durant llargs períodes prohibiren l’ensenyament i ara ens acusen d’imposar el català a les nostres escoles. Obliguen, manen i si cal reprimeixen. Vet aquí l’odi contra el president Puigdemont!
Tant és així que l’Estatut aprovat d’acord amb les seves lleis constitucionals, el PP el va impugnar. I tribunals dominats per la porta del darrera van declarar inconstitucionals 14 dels articles aprovats. Els catalans ens manifestàrem per l’arbitrarietat. I sense voler “baixar del ruc”, totes les accions que endegàvem, les declaraven inconstitucionals. On s’ha vist que un referèndum on es pregunta al poble que poden votar tots segons la seva voluntat, pugui declarar-se inconstitucional en un país democràtic? On s’ha vist que uns diputats elegits pel poble no pugui prendre acords per què diuen que son anticonstitucionals?
L’ONU condemna Espanya per haver violat els drets polítics del president Puigdemont i els condemna per les arbitrarietats comeses després de 1-0. El Comitè del Drets Humans condemna la suspensió del president i els diu que han actuat en contra de “l’essència del govern democràtic” quan se’l va suspendre com a diputat el 2018 sense motius “raonables i objectius”. Ara els dóna 180 dies per respondre i els adverteix que l’estat ha d’evitar que es cometin violacions semblants a aquesta en el futur.
És una gran victòria del President Puigdemont i del poble català. Però què succeirà a Espanya? Per “una orella els entrarà i per l’altra els sortirà”. Així ja han respost per la veu de la ministra i vicepresidenta del govern del PSOE, Nàdia Calviño: “El que debe hacer el prófugo Puigdemont es volver a España y serà juzgado”. Aquestes paraules demostren que els catalans no tenim els mateixos drets que la resta dels ciutadans de l’estat espanyol. Nosaltres som terra de conquesta i ocupació i per això els trens de les nostres rodalies cada setmana han de patir avaries per manca d’inversió, el Corredor del Mediterrani el fan passar per Madrid, i mentre al metro de la capital d’Espanya s’han construït de nou 84 estacions a Barcelona 3. Allí s’han invertit milions i milions i aquí ens diuen que “llegarán una lluvia de millones” i els nostres treballadors els darrers dies han perdut 60.000 jornades de treball per no funcionar els trens.
Simplement ens tracten com a subordinats i per això empresonen els nostres polítics davant de tanta arbitrarietat i de tanta impertinència. El president Puigdemont els enerva perquè els guanya totes les batalles i saben que també guanyarà la lliure tornada a Catalunya.