Que Josep Borrell, és un polític controvertit, no n’hi ha cap dubte. Que deu tenir valors polítics, també. Però ha estat i és polèmic. Potser perquè, molts cops, manifesta coses sense pensar-les gaire. I possiblement després no les repetiria. Les solta, i un cop, les ha dit, li emergeix el “tir per la culata”. Hi reincideix en “les poca soltades” a Europa on ocupa un càrrec d’alta responsabilitat, a Espanya als ministeris que va ser designat, dins dels mateix PSOE com a partit que defensa les sigles, i a casa nostra, recordant entre altres la cèlebre frase de “desinfectar Catalunya”. És polèmic per naturalesa. Les solta tantes vegades com vol i un cop expressades neix la contradicció, encara que, entre altres, desinfectar Catalunya no cal pensar gaire per veure que no estima gens el dret a decidir del nostre poble i la majoria dels votants que ho demanen.
Serà perquè dins de la seva persona corre un sentiment de fòbia i aversió pel que representa els nostre País com a Nació. No hi pot fer més! La seva educació madrilenya li pesa com una llosa. És com la majoria dels polítics, militars, funcionaris i empresaris madrilenys. Ens menystenen i son unànimes sobre el que pensen, senten i tracten referent a Catalunya, amb l’ajuda de la premsa, maldant tant com poden contra els fets diferencials que ens distingeixen com a poble. Ho porten incrustat de fa segles. Serà, doncs, per la educació humanística a la universitat Politècnica de Madrid i política iniciada com a regidor del PSOE a Majadahonda. Contrasta, el seu petit poble nadiu, La Pobla de Segur, travessat pel bulliciós riu Flamisell, encaixat en ple Pirineu, bressol del catalanisme i l’europeisme, amb Madrid, potser l’única gran capital mundial nascuda artificialment al costat del riuet Manzanares i no al d’un gran riu, pels capricis d’algun rei Borbó, i que s’ha fet poderosa gràcies a polítics acomodats al bon viure, corruptes pel poder que disposen, a jutges poderosos i controlats per la porta del darrere, a cortesans seguidors d’una corona gens edificant que ha hagut de fugir ben sovint “per cames” en diferents moments de la història i negats a entendre la plurinacionalitat de l’Estat espanyol.
El PSC, els seus aliats de Catalunya, col·laboradors del 155 signat per Rajoy, que es manifesten juntament amb el PP, Vox i Cs contra els nostres polítics, que aproven la presó, les inhabilitacions, les multes, els judicis avalats de proves falses com queda clar per l’Operació Catalunya, que col·laboren a la divisió dels catalans tant com poden, que no volen esclarir l’espionatge telefònic als nostres líders i als seus advocats defensors, que infiltren policies dins les nostres organitzacions independentistes. Ara s’han tret de la butxaca enaltir la figura de Josep Borrell, quan al seu poble natal s’ha celebrat un referèndum per retirar-li el nom d’un passeig del municipi. Per propaganda, han fet saber que li atorgaran una distinció pels seus “valors europeus”. Serà una forma d’enaltir un personatge polèmic i poc edificant, de sortir a la televisió i continuar desestabilitzant-nos. Serà un guardó per consolar-lo quan els propis habitants del seu poble nadiu l’han desacreditat pels sentiments de fòbia que manifesta una i altra vegada.
La portaveu del PSC, Èlia Tortolero ha remarcat que Borrell és un referent dins el seu partit. Demostren, sense cap mena de dubte, que avalen i es senten orgullosos del que digué Borrell, el que pensa sobre Catalunya i els seus sentiments, com de les continuades relliscades a Europa i a Espanya. Els catalans ho haurem de tenir ben en compte! I hem de meditar que el seu desig, començant per ell mateix i secundat pel president Sánchez i per Salvador Illa quan diuen una i altra vegada que el president Puigdemont el volen empresonat. Ens renten la cara pel davant i ens foten la patacada pel darrera. Els tribunals europeus diuen el contrari mentre que ells segueixen el procedir del nacionalisme espanyol exacerbat i “la unidad nacional”.
S’han canviat la camisa quan en els moments de signar la Constitució defensaven l’autodeterminació dels pobles. De quan Felipe Gonzalez es va treure l’americana de vellut, i l’ha canviat per la de llana de caxemir i corbates de seda natural, amb les butxaques ben plenes, miren Catalunya com a terra de conquesta, i no admeten que el nostre idioma es pugui parlar a les Corts i al Senat, o mantenen que el corredor del Mediterrani passi per Madrid. Aquesta és la realitat del PSC, el PSOE, el Sr Illa i el Sr. Sánchez. No és només Borrell. Es tracta d’atacar Catalunya i desestabilitzar-los tants cop com puguin. L’exemple de Negreira i el Barça, o la suspensió de la presidenta Laura Borràs, amb el judici corresponent, demostren que van per nosaltres i sempre pretenen dividir-nos, com a continuen fent dia rere dia. Els socialistes del PSC, com el PP, tots estan tallats de la mateixa pasta en el que es refereix a Catalunya.
Serà perquè dins de la seva persona corre un sentiment de fòbia i aversió pel que representa els nostre País com a Nació. No hi pot fer més! La seva educació madrilenya li pesa com una llosa. És com la majoria dels polítics, militars, funcionaris i empresaris madrilenys. Ens menystenen i son unànimes sobre el que pensen, senten i tracten referent a Catalunya, amb l’ajuda de la premsa, maldant tant com poden contra els fets diferencials que ens distingeixen com a poble. Ho porten incrustat de fa segles. Serà, doncs, per la educació humanística a la universitat Politècnica de Madrid i política iniciada com a regidor del PSOE a Majadahonda. Contrasta, el seu petit poble nadiu, La Pobla de Segur, travessat pel bulliciós riu Flamisell, encaixat en ple Pirineu, bressol del catalanisme i l’europeisme, amb Madrid, potser l’única gran capital mundial nascuda artificialment al costat del riuet Manzanares i no al d’un gran riu, pels capricis d’algun rei Borbó, i que s’ha fet poderosa gràcies a polítics acomodats al bon viure, corruptes pel poder que disposen, a jutges poderosos i controlats per la porta del darrere, a cortesans seguidors d’una corona gens edificant que ha hagut de fugir ben sovint “per cames” en diferents moments de la història i negats a entendre la plurinacionalitat de l’Estat espanyol.
El PSC, els seus aliats de Catalunya, col·laboradors del 155 signat per Rajoy, que es manifesten juntament amb el PP, Vox i Cs contra els nostres polítics, que aproven la presó, les inhabilitacions, les multes, els judicis avalats de proves falses com queda clar per l’Operació Catalunya, que col·laboren a la divisió dels catalans tant com poden, que no volen esclarir l’espionatge telefònic als nostres líders i als seus advocats defensors, que infiltren policies dins les nostres organitzacions independentistes. Ara s’han tret de la butxaca enaltir la figura de Josep Borrell, quan al seu poble natal s’ha celebrat un referèndum per retirar-li el nom d’un passeig del municipi. Per propaganda, han fet saber que li atorgaran una distinció pels seus “valors europeus”. Serà una forma d’enaltir un personatge polèmic i poc edificant, de sortir a la televisió i continuar desestabilitzant-nos. Serà un guardó per consolar-lo quan els propis habitants del seu poble nadiu l’han desacreditat pels sentiments de fòbia que manifesta una i altra vegada.
La portaveu del PSC, Èlia Tortolero ha remarcat que Borrell és un referent dins el seu partit. Demostren, sense cap mena de dubte, que avalen i es senten orgullosos del que digué Borrell, el que pensa sobre Catalunya i els seus sentiments, com de les continuades relliscades a Europa i a Espanya. Els catalans ho haurem de tenir ben en compte! I hem de meditar que el seu desig, començant per ell mateix i secundat pel president Sánchez i per Salvador Illa quan diuen una i altra vegada que el president Puigdemont el volen empresonat. Ens renten la cara pel davant i ens foten la patacada pel darrera. Els tribunals europeus diuen el contrari mentre que ells segueixen el procedir del nacionalisme espanyol exacerbat i “la unidad nacional”.
S’han canviat la camisa quan en els moments de signar la Constitució defensaven l’autodeterminació dels pobles. De quan Felipe Gonzalez es va treure l’americana de vellut, i l’ha canviat per la de llana de caxemir i corbates de seda natural, amb les butxaques ben plenes, miren Catalunya com a terra de conquesta, i no admeten que el nostre idioma es pugui parlar a les Corts i al Senat, o mantenen que el corredor del Mediterrani passi per Madrid. Aquesta és la realitat del PSC, el PSOE, el Sr Illa i el Sr. Sánchez. No és només Borrell. Es tracta d’atacar Catalunya i desestabilitzar-los tants cop com puguin. L’exemple de Negreira i el Barça, o la suspensió de la presidenta Laura Borràs, amb el judici corresponent, demostren que van per nosaltres i sempre pretenen dividir-nos, com a continuen fent dia rere dia. Els socialistes del PSC, com el PP, tots estan tallats de la mateixa pasta en el que es refereix a Catalunya.