Espanya exerceix sobre Catalunya la cultura de la força i el poder. Podem tenir més del 50% del poder independentista al Parlament, podem sortir al carrer reivindicant uns drets que ens foren arrabassats o podem demanar que ens tractin igual que a la resta dels espanyols. Tot resulta inútil perquè el poder i força la concentren ells i l’apliquen quan l’han d’exercir sobre nosaltres. No els cal parlar. No els cal dialogar. No els cal pactar. Poden dir el que vulguin i fer els que els doni la gana. Ho tenen tot a les seves mans, i s’atorguen totes les atribucions creient que l’imperi del segle XVIII els dóna l’autoritat sobre nosaltres i conseqüentment ens poden tractar com una simple colònia, com a terra conquerida. I a més poden menystenir-nos continuadament des de qualsevol espai del seu domini. I quan ens menystenen creuen que la raó només està del seu costat. Van crear l’entelèquia de la “unidad de España” en conquerir-nos per les armes. I així per la força i el poder ho resolen segons la seva voluntat gràcies a l’acord institucional del PP i del PSOE, i la monarquia com a gran paraigües, encara que sigui signe de corrupció i malversació. I al seu darrera, disposen de la força empresarial, Hisenda, el CNI, el ministeri de l’Interior, el poder judicial, el poder administratiu i el mediàtic.
Amb aquesta introducció, que és la meva opinió avalada per l’actuació de Castella i Espanya en contra de Catalunya durant segles, es desmunta el pacte de “la claredat” que demana el nostre president de la Generalitat. Si tractéssim amb un estat democràtic, la claredat seria possible. La democràcia d’aquesta Espanya queda absorbida per uns principis contraris a la democràcia i els drets humans. El combat que han emprat sempre el basen en la força del poder que disposen com estat. Quin valor té la Constitució que diuen defensar si mantenen un corona amb tantes discordances relatives a la corrupció i a la moral? Quan el primer puntal de la democràcia falla, no s’hi posa fre, i s’accepta com a principi de la “inviolabilitat” qualsevol acció delictiva, com pot funcionar una democràcia? Quina democràcia representa imposar una corona pel mandat exprés d’un colpista que va destruir el govern elegit pel poble i sense preguntar la voluntat popular per la seva restitució?
Aquesta és la realitat d’Espanya respecte a Catalunya. S’aprova un estatut d’acord amb el que marca la Constitució però com a alguns no els agrada, usen la mateixa Constitució per trencar-lo. El Tribunal que ha de garantir l’estat democràtic, se’n surt per la tangent, ja que se’l té controlat per la porta del darrere, i amb l’aplicació “sui generis” es destrossa els acords aprovats per Catalunya, les Corts i referendat. O sigui que la llei destrueix la pròpia llei i així queda tot a favor d’uns pocs i en contra de Catalunya. Però com la llei ho ha rebutjat, malgrat la raó i la voluntat popular de les cambres respectives, els catalans no tenim res a dir. El Constitucional pot fer el que vulgui sense cap mena de discussió. O sigui que la claredat s’esfuma quan volen, com volen i segons la voluntat majoritària perquè l’aversió manifesta contra Catalunya té més força que la raó. Per això els catalans independentistes se’ns cataloga com a terroristes i tot queda esclarit. I així els governs siguin del PSOE o del PP, amb la monarquia com a cap d’estat, i amb tots els instruments polítics, civils, econòmics i mediàtics en contra nostra, cap solució per la via de la claredat, pot resultar possible.
Per tant voldria viure en un país democràtic com Suïssa o Bèlgica per creure’m que la claredat podria ser possible. I no dic que la proposta del president Aragonès sigui dolenta. És bona però és irrealitzable veient el que tenim al davant. Mai es pot arribar a cosir els acords entre Espanya i Catalunya pels arguments esmentats del poder i la força. El sentit colonial el tenen assumit a tots nivells i ara ho acabem de veure amb l’afer Negreira. La resposta cínica, malintencionada i gens raonada és que el general Franco sempre ha ajudat al Barça. No recorden que Di Stefano l’havia fitxat el Barça i Franco no ho va permetre? Casualment vaig ser testimoni a la sabateria Torrens de Barcelona, on la meva mare em comprava unes sabates per la comunió, que Samitier, a quatre metres meu, amb Kubala i Di Stefano, pagava unes sabates que li havia comprat al jugador que el Barça acabava de fitxar. El dia següent vaig estar al camp del Barça que amb un combinat de l’Espanyol i de l’equip blaugrana amb Di Stefano jugant amb Kubala va competir amb el Bolònia. Al cap d’uns dies el jugador ja era del Madrid per reial ordre del dictador. I per ell, el Madrid, disposa de tantes copes d’Europa i Lligues. O sigui que el cinisme respecte a Catalunya és estratosfèric. No ens deixen parlar el nostre idioma a les institucions, en imposen el seu per obligació, tenen atemorits amb penes de presó, multes i inhabilitacions als polítics catalans, els espien telefònicament, paguem més que ningú, tenim un dèficit fiscal el més alt d’Europa i quan el Barça funciona, i té possibilitats de guanyar la lliga, treuen l’afer Negreira per desestabilitzar-lo.
Sr. Aragonès, deixi la política de partit, faci de president i planti cara a Espanya. Només sumant i cercant la unitat podem aconseguir alliberar-nos-en. Deixi’s de claredat i encengui el camí de la unitat i acció per aconseguir revisar la flama i sortir de la foscor que vivim actualment.
Amb aquesta introducció, que és la meva opinió avalada per l’actuació de Castella i Espanya en contra de Catalunya durant segles, es desmunta el pacte de “la claredat” que demana el nostre president de la Generalitat. Si tractéssim amb un estat democràtic, la claredat seria possible. La democràcia d’aquesta Espanya queda absorbida per uns principis contraris a la democràcia i els drets humans. El combat que han emprat sempre el basen en la força del poder que disposen com estat. Quin valor té la Constitució que diuen defensar si mantenen un corona amb tantes discordances relatives a la corrupció i a la moral? Quan el primer puntal de la democràcia falla, no s’hi posa fre, i s’accepta com a principi de la “inviolabilitat” qualsevol acció delictiva, com pot funcionar una democràcia? Quina democràcia representa imposar una corona pel mandat exprés d’un colpista que va destruir el govern elegit pel poble i sense preguntar la voluntat popular per la seva restitució?
Aquesta és la realitat d’Espanya respecte a Catalunya. S’aprova un estatut d’acord amb el que marca la Constitució però com a alguns no els agrada, usen la mateixa Constitució per trencar-lo. El Tribunal que ha de garantir l’estat democràtic, se’n surt per la tangent, ja que se’l té controlat per la porta del darrere, i amb l’aplicació “sui generis” es destrossa els acords aprovats per Catalunya, les Corts i referendat. O sigui que la llei destrueix la pròpia llei i així queda tot a favor d’uns pocs i en contra de Catalunya. Però com la llei ho ha rebutjat, malgrat la raó i la voluntat popular de les cambres respectives, els catalans no tenim res a dir. El Constitucional pot fer el que vulgui sense cap mena de discussió. O sigui que la claredat s’esfuma quan volen, com volen i segons la voluntat majoritària perquè l’aversió manifesta contra Catalunya té més força que la raó. Per això els catalans independentistes se’ns cataloga com a terroristes i tot queda esclarit. I així els governs siguin del PSOE o del PP, amb la monarquia com a cap d’estat, i amb tots els instruments polítics, civils, econòmics i mediàtics en contra nostra, cap solució per la via de la claredat, pot resultar possible.
Per tant voldria viure en un país democràtic com Suïssa o Bèlgica per creure’m que la claredat podria ser possible. I no dic que la proposta del president Aragonès sigui dolenta. És bona però és irrealitzable veient el que tenim al davant. Mai es pot arribar a cosir els acords entre Espanya i Catalunya pels arguments esmentats del poder i la força. El sentit colonial el tenen assumit a tots nivells i ara ho acabem de veure amb l’afer Negreira. La resposta cínica, malintencionada i gens raonada és que el general Franco sempre ha ajudat al Barça. No recorden que Di Stefano l’havia fitxat el Barça i Franco no ho va permetre? Casualment vaig ser testimoni a la sabateria Torrens de Barcelona, on la meva mare em comprava unes sabates per la comunió, que Samitier, a quatre metres meu, amb Kubala i Di Stefano, pagava unes sabates que li havia comprat al jugador que el Barça acabava de fitxar. El dia següent vaig estar al camp del Barça que amb un combinat de l’Espanyol i de l’equip blaugrana amb Di Stefano jugant amb Kubala va competir amb el Bolònia. Al cap d’uns dies el jugador ja era del Madrid per reial ordre del dictador. I per ell, el Madrid, disposa de tantes copes d’Europa i Lligues. O sigui que el cinisme respecte a Catalunya és estratosfèric. No ens deixen parlar el nostre idioma a les institucions, en imposen el seu per obligació, tenen atemorits amb penes de presó, multes i inhabilitacions als polítics catalans, els espien telefònicament, paguem més que ningú, tenim un dèficit fiscal el més alt d’Europa i quan el Barça funciona, i té possibilitats de guanyar la lliga, treuen l’afer Negreira per desestabilitzar-lo.
Sr. Aragonès, deixi la política de partit, faci de president i planti cara a Espanya. Només sumant i cercant la unitat podem aconseguir alliberar-nos-en. Deixi’s de claredat i encengui el camí de la unitat i acció per aconseguir revisar la flama i sortir de la foscor que vivim actualment.