Les Terres de l'Ebre han tingut cinc representants al Parlament de Catalunya en la legislatura que ara finalitza per la convocatòria d'eleccions anticipades el pròxim 12 de maig, però no tots són els mateixos. A les eleccions del 2021 van resultar elegits diputatsLluís Salvadó i Maria Jesús Viña per Esquerra Republicana; Mònica Sales per Junts; Joaquim Paladella pel PSC i Jordi Jordan per en Comú Podem. Salvadó, però, va presentar la renúncia a l'acta després de fer-se públic el seu nomenat com a president del Port de Barcelona, a principis del 2022, mentre que Jordan va renunciar-hi al juny del 23 per assumir l'alcaldia de Tortosa.
Per contra, la també representant de Junts per Catalunya a les llistes, Irene Negre, va ocupar l'escó de diputada a meitats del 2021 perquè Teresa Pallares, que ocupava la posició número quatre a la llista, va ser nomenada delegada del Govern al Camp de Tarragona. I finalment, Georgina Ebre va obtenir l'escó socialista a meitats del 2023 arran de la renúncia de l'alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales. Els cinc que acaben la legislatura fan balanç amb l'aguaita.cat sobre els temes més transcendents per al territori i els que han quedat pendents.
Viña, el Delta i la llei de memòria, cara i creu
La diputada republicana Maria Jesús Viña destaca que esta legislatura van crear la Comissió per a la protecció del Delta, la qual ha ajudat a definir també l'Estratègia Delta del Govern, s'ha recuperat la gestió de la marca turística Terres de l'Ebre per al territori, s'han implantat els Fons de Transició Nuclear i s'ha rebutjat la instal·lació de les línies de molt alta tensió (MAT) que afecten la Ribera d'Ebre i la Terra Alta.
Finalitzada la legislatura al Parlament de Catalunya, la diputada d'Esquerra Republicana, Maria Jesús Viña i Ariño, ha valorat molt positivament la feina feta des del grup republicà: "Igual que vàrem fer l'anterior legislatura amb el magatzem de gas Castor, esta hem tornat a fer que el Delta de l'Ebre i les Terres de l'Ebre siguen protagonistes i se situen al centre del debat i les decisions del país".
Viña ha manifestat que la Comissió per l'estudi de la protecció el Delta del Parlament, constituïda a instàncies d'Esquerra Republicana, ha estat un espai de debat, reflexió i consens entre les administracions locals, la Generalitat, entitats i actors socioeconòmics del delta de l'Ebre. "Això ha ajudat a posar les bases i fonaments de l'Estratègia Delta que el Govern de la Generalitat ha programat, pressupostat i ja està aplicant". La setmana passada van finalitzar les obres de les guardes de les basses del delta de l'Ebre, que evitaran l'entrada d'aigua del mar als arrossars, i, al mes de maig, començarà la construcció la guarda de protecció de la Badia dels Alfacs.
Malgrat que no s'hagen pogut aportar les conclusions de la Comissió d'estudi per la protecció del Delta, per l'acabament de la legislatura, la diputada republicana ha apuntat que "el fet que ja s'hagués conclòs la Comissió amb totes les compareixences i aportacions diverses ha permés establir les accions imprescindibles a desplegar per protegir el Delta, bona part de les quals ha recollit el Govern de la Generalitat en l'Estratègia Delta".
Un altre fet destacat per Viña és "la determinació d'Esquerra Republicana, en solitari i durant gairebé una dècada, per establir un impost nuclear que permetés crear un Fons de Transició Nuclear que oferís alternatives laborals, empresarials i econòmiques a les zones afectades, abans del tancament de les centrals". "Fons que esta legislatura s'ha fet realitat amb les primeres aportacions als ajuntaments i aviat també, a les empreses, cooperatives, institucions i emprenedors que opten als Fons", ha apuntat.
També ha ressaltat la modificació de l'articulat de la Llei de turisme, liderada per Esquerra, amb l'objectiu que un ens intercomarcal puga gestionar la marca "Terres de l'Ebre", la qual, des de 2006, depenia per llei, només de la Diputació de Tarragona. "Fet que suposa que la puguem gestionar des d'aquí, amb un ens de les Terres de l'Ebre", ha dit.
A més, el grup republicà ha aconseguit que hi haja un ampli suport al Parlament, a través d'una moció, per rebutjar la instal·lació de les línies de molt alta tensió (MAT) de l'empresa privada Forestalia que el govern espanyol ha autoritzat, i que tenen un impacte directe sobre la Ribera d'Ebre i la Terra Alta.
Finalment, la diputada republicana ha lamentat que la Llei catalana de memòria democràtica, de la que era ponent relatora, i que estava a punt de ser aprovada, haja decaigut amb la suspensió de l'acabament de la legislatura. "Hauria pogut ser decisiva per assolir aviat la retirada definitiva del monument franquista del mig del riu. Estaria bé, però, que fos una de les primeres lleis a aprovar la legislatura vinent perquè bona part de la feina ja està feta", ha conclòs afirmat.
Sales i Negre, el delta, l'hospital i el fons nuclear
Per la seua banda, les diputades de Junts Mònica Sales i Irene Negre, des d'un punt de vista general, han destacat que "des de l'Ebre, com a diputades territorials, hem portat sempre la veu de les quatre comarques al Parlament, amb qüestions d'interés diverses que han pretés millorar el dia a dia del veïnat". Pel que fa a grans temes, asseguren que han estat "una veu compromesa al Parlament per defensar el Delta a la comissió d'estudi que es va crear ja des d'un inici i hem tingut l'oportunitat d'escoltar totes les ponències, que ens han aportat moltíssim, malgrat que no hem pogut assolir l'objectiu d'aprovar-ne les conclusions per la convocatòria sobtada d'eleccions".
També han "posat sobre la taula", apunten, la construcció del nou hospital de les Terres de l'Ebre "sense renunciar a la reforma del Verge de la Cinta" per garantir un bon servei. "Cal tenir present que l'aposta pel nou hospital naix de Junts per Catalunya amb el conseller Argimon al capdavant i no hem permés que es renuncie a un projecte tan important per al territori en l'àmbit sanitari", afirmen. En este punt, remarquen que "hem vetllat en tot moment per fer-ho possible, fins i tot quan des de la irresponsabilitat d'altres grups hi havia proclames de grans partides pressupostàries que eren inexistents".
Pel que fa al Fons nuclear, ressalten que "la participació de Junts amb les esmenes a la proposta va ser clau per poder disposar de grans recursos econòmics per revertir el tancament de les centrals nuclears i promoure l'economia, l'emprenedoria, els llocs de treball i el foment territorial per evitar el despoblament". El repartiment actual, afegeixen, "compta amb l'impuls de Junts des del primer moment perquè creiem en l'equilibri territorial i el defensem amb concrecions".
Més enllà d'estos temes tractats en comissions o ple, també fan una valoració positiva de la faena de suport feta "sempre tenint en compte les necessitats dels pobles i ciutats de l'Ebre a través de preguntes parlamentàries al govern". Esta és una tasca menys visible, admeten, i amb uns terminis llargs que dificulten la immediatesa, però que "serveixen per a resoldre qüestions que de vegades queden encallades sense saber-ne ben bé el motiu".
Paladella i Ebri, el pas històric dels Fons Nuclears
El socialista Joaquim Paladella sosté que la legislatura que acaba anticipadament ha estat marcada per la seua feina a l'oposició, "que ha esta sempre buscant que fora una feina constructiva i útil, amb un paper determinant amb les propostes elaborades dins del Govern Alternatiu, presidit per Salvador Illa". En este sentit, defensa que s'han viscut dos etapes molt marcades: "Una amb el Govern de coalició entre Junts i ERC, l'altra molt clara del Govern en minoria d'ERC".
En la primera part el PSC es va centrar a fer propostes de resolució, com la de l'observatori de preus de la cadena alimentària basada en l'agricultura, "que s'ha demostrat ara ser absolutament important", afirma Paladella. També les propostes de resolució referent al problema dels fongs de la fusta de la vinya o les repetides propostes referents al nou Hospital o per fer possible el Fons de Transició Nuclear. "Moltes d'estes propostes es van rebutjar i altres van ser aprovades amb els vots o abstenció de la CUP", recorda.
L'altra part de la legislatura, amb el govern amb minoria i en solitari d´ERC "va ser molt més important i fructífera para les nostres terres", assegura. "La tramitació per lectura única i la posterior aprovació del Fons de Transició Nuclear, amb l'oposició dura i agressiva d'ERC, va ser un pas històric per les nostres comarques del que n'estem molt contents i satisfets, entenem que el veritable valor i potencial de la Llei el veurem estos anys vinents quan arribarà tot el potencial a l'economia real de les nostres comarques", afirma.
També d'esta etapa destaca les propostes de resolució referents al Polígon Industrial de les Camposines, la dels mariscadors del Delta, o la que instava al govern a invertir anualment 13 milions d'euros en un Fons extraordinari para el pobles productors nets d'energia renovable, entre altres. "Propostes que van ser totes aprovades, però que el Govern mai va complir", lamenta.
Així mateix, considera també "molt especial" l'esforç en la tramitació de la Proposició de Llei del Fons Agrari i Ramader, una Llei que va passar el tràmit a la totalitat del Ple i també es va constituir la ponència i es van produir gairebé la totalitat de compareixences, i que es va quedar a poc temps de ser una realitat per la dissolució del Parlament. "Això va passar per les reiterades dilacions del Grup d'ERC que no volia en cap cas que entres en vigor enguany, votant inclús en contra en les Propostes de Resolució del debat d'Agricultura. Ha estat una llàstima, ja que el sector primari perdrà un finançament anual de 30 milions d'euros", recrimina.
Finalment, Paladella destaca la tramitació de la modificació de la llei que pretenia prohibir algunes de les modalitats de bous, en la que va ser l'únic representant de l'Ebre que va fer el debat a la totalitat al Ple i que després va formar part de la ponència. Al respecte fa notar que "esta representació va fer que fora l'única veu en defensar la gent de l'Ebre més enllà del que són o poden significar els bous".
Per la seua banda, Georgina Ebri destaca que "tot i que esta legislatura no ha estat gaire prolífica en l'àmbit legislatiu, el PSC ha presentat diverses iniciatives, algunes d'elles d'important incidència territorial per a Terres de l'Ebre". Una, apunta, ha estat la modificació de la Llei 5/2020 de Fons Nuclears, "per a augmentar els recursos que han d'anar destinats a la creació d'activitat econòmica, sobretot amb vista al pròxim tancament de les centrals nuclears, i que va acabar materialitzant-se en l'aprovació de la Llei 10/2022, del 23 de desembre, que contempla la zonificació en la distribució dels recursos i la creació d'un òrgan de governança propi amb els diferents actors implicats".
Així mateix, sosté que han presentat també nombroses Propostes de Resolució en les diferents Comissions encaminades a millorar diferents centres i serveis al territori, tant en l'àmbit educatiu, sanitari i social, i han estat majoritàriament aprovades.
També des del PSC han presentat una Proposició de Llei per la creació d'un Fons Agrari, dotat de 30 milions d'euros, aproximadament un 20% més del que es recapta amb l'Impost sobre les instal·lacions que tenen impacte sobre el medi ambient, i que ha d'anar destinat a augmentar els recursos del sector primari per fer front als reptes presents i futurs. "Malauradament, esta iniciativa ha decaigut amb la dissolució del Parlament i la convocatòria prematura d'eleccions, però la tornarem a presentar tan bon punt comence de nou l'activitat parlamentària, passades les eleccions del 12 de maig", assegura.
En l'àmbit de la Salut, ha decaigut també la Llei de creació d'una Agència Integrada Social i Sanitària, que els socialistes consideren important també recuperar tan aviat com es puga. Per acabar, afegeix que "els diputats i diputades de les Terres de l'Ebre hem de continuar escoltant i treballant pels interessos dels nostres conciutadans, per la prosperitat de les nostres comarques i perquè ens arriben els recursos per fer possible tot plegat".