Un pescador de la Torre de l’Espanyol pesca un silur de 96 quilos a l’Ebre

"Pescava amb la tècnica del pato, un mecanisme que et pesa molt sobre el cos però et dixa les mans lliures per maniobrar la pesca quan aconseguixes algun exemplar del sirul", relata a l'aguaita.cat. "Intento pescar amb el màxim respecte, no matar per matar com passa amb altres caceres sense tenir clar què fer", sosté.

La pesca del sirul és un treball en equip, una perspectiva que este pescador fluvial intenta inculcar al seu fill, que ha començat a aprendre. "Una persona sola no farà res sense un equip, no és tracta de penjar-se medalles", comenta. "Quan món fill va veure que havíem pescat un exemplar albí, tan poc abundant  i d'aquelles dimensions...crec que no ho oblidarem cap dels dos, és com una foto per enmarcar de per vida. No crec que ens torne a passar res similar per segona vegada", explica.
 El pescador, que és un expert en esta mena de peixos, va notar a mitja tarda una estranya picada, més lenta de l'habitual, ja que el depredador es cruspia una rapala sense notar que havia estat pescat. Al moment que va començar a intentar nedar de nou i seguir el seu camí, es va desencadenar una dura pugna entre l'animal i Juan Dalmau.«Quan vam veure el silur de color blanc sota l'embarcació, el cor se'ns sortia del pit», confessa el pescador. 

El silur és un peix d'aigua dolça que pot arribar que pot arribar a viure al voltant de 80 anys. El seu cos és allargat i desproveït d'escates. El cap, de proporcions considerables té una boca ampla, uns maxil·lars rudimentàris i barbes sensorials. Mengen peixos, "el peix gran és menja al petita" pensa en Joan Dalmau. També s'alimenta d'altres vertebrats com ara granotes, tritons i polls d'ocells aquàtics als quals atrapa xuclant-los amb la seua gran boca. Durant les primeres fases del seu desenvolupament, els joves es nodreixen bàsicament de crustacis.Es reprodueix als 3 o 4 anys i els reproductors es desplacen cap a llocs de fresa, constituïts per espais ocupats per arrels o arbres morts. El nombre d'ous oscil·la entre els 10.000 i 400.000.

El silur fou introduït a la península Ibèrica durant els anys 1979-1980 a l'embassament de Mequinensa d'una manera il·legal. Durant aquests darrers anys s'ha anat expandint per la conca baixa del riu i ha arribat fins al delta de l'Ebre. És un depredador molt agressiu i la seua presencia és una amenaça més en aigües ebrenques. És per aquest motiu se l'anomena també tauró d'aigües dolces o el monstre de riu.

Rècorddesiluralbíal'Ebre

Després de les dues hores de pugna, Dalmau va aconseguir cansar-ho i treure-ho a la riba, on es va fer amb ell i va compartir amb la seua família l'alegria per l'enorme exemplar que havia pescat. Segons assenyala el pescador, "segons m'han comentat, és el rècord de l'Ebre de silur albí; fa molts anys que pesco aquí, i per números i xifres, és el més gran que han vist tots els meus companys a les Terres de l'Ebre". "Això sol passa una vegada a la vida", afirma, convençut.