Ara fa un any, el foc va devorar prop de 90 hectàrees a la zona del Coll de l'Alba, entre Tortosa i el Perelló. Un incendi que, tot i afectar majoritàriament matollar i conreus abandonats, va impactar sobre el paisatge i l'ecosistema. Com està evolucionant la zona afectada? Què s'ha fet per recuperar-la? Aguaita.cat ha parlat amb Guillem Argelich, tècnic d’Entorn Natural i Territori del Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l'Ebre (COPATE), i amb Ricard Expósito, cap de la Regió d’Emergències de les Terres de l’Ebre, per fer-ne balanç.

Un bosc adaptat al foc, però amb seqüeles greus

El bosc mediterrani és un ecosistema especialment adaptat als incendis. Això vol dir que moltes espècies, com carrasques, margallons o matisses, tenen capacitat de rebrotar després del foc. "La verdor torna a aflorar entre la cendra", explica Argelich. Tot i això, recorda que la pertorbació de l'incendi que va devastar el Coll de l'Alba és severa: "Crema matèria orgànica en profunditat i, amb les pluges posteriors, sovint es produïxen pèrdues importants de sòl". En incendis com el del Coll de l'Alba, la recomanació habitual és deixar actuar la regeneració natural. "Després d’un o dos anys, s’avaluarà si calen actuacions puntuals", apunta el tècnic del COPATE.

En este cas, les condicions d’este hivern i primavera, plujoses, han afavorit la recuperació. De moment, no s’hi ha actuat ni per regenerar ni per previndre nous incendis. La reforestació és costosa i només es planteja en zones amb valor ecològic o social estratègic. "El bosc afectat presentava poca densitat d’arbres i molts antics conreus abandonats, per tant, és molt difícil justificar una reforestació", explica Argelich. 

Canvi climàtic i repte forestal

La gestió forestal s’ha complicat per l’impacte del canvi climàtic. "Hi ha menys pluges i concentrades en menys dies, cosa que provoca llargues sequeres", diu Argelich. Esta nova realitat ha provocat la mort de masses d’arbres senceres, com pinedes al Garraf o a la Catalunya Central, convertint-les en combustible potencial per a nous grans incendis. "No s’està fent prou per adaptar els nostres boscos al canvi climàtic", afirma Argelich amb contundència. "Si no actuem de manera planificada, ho faran els incendis, de forma massiva i descontrolada, com ja es va veure en els anys 80 i 90".

Un dels grans reptes durant l'incendi va ser la manca d'accés per als Bombers. "Els camins eren precaris i no permetien arribar amb seguretat a molts punts", diu Argelich. A més, l'acumulació de vegetació seca per la sequera va fer que, tot i l'escassa presència d'arbres, el foc fos d'una intensitat molt alta i desenvolupés un gran núvol de fum en pocs minuts.

Per la seua banda, Ricard Expósito destaca que el del Coll de l'Alba de l'any passat "va ser un incendi complicat de treballar". Explica que el seu objectiu com a Bombers és sempre començar des de la cua dels incendis per garantir la pròpia seguretat, però en este cas els vehicles no eren aptes per accedir a aquella zona, només s’hi podia arribar amb vehicles lleugers.

Per això, van haver de treballar des del punt més crític, la zona de Cuello i el parc eòlic al terme de Tortosa. A més, el vent bufava fort i l’incendi va agafar virulència ràpidament quan va arribar a les dues vessants del barranc del Racó de l’Ermità. "La vegetació estava molt seca i la propagació va ser molt ràpida", recorda.

Tot i les dificultats, destaca que la resposta va ser molt més ràpida gràcies als mitjans aeris: "L’any passat, l’1 de maig vam començar la campanya d’estiu, per tant teníem l’helicòpter a Horta de Sant Joan i en 15 minuts ja estava treballant a l’incendi. Axò va facilitar molt la feina". De cara al futur, Expósito reconeix que "l’Ajuntament de Tortosa ha invertit diners en la xarxa de camins del municipi", una actuació que considera clau perquè "la nostra tasca pot millorar substancialment".

Segons els experts, la zona evoluciona favorablement, especialment en les espècies arbustives i herbàcies. "Però caldran molts anys perquè hi tornen a aparéixer arbres", adverteix Argelich. Les pluges d’enguany han ajudat, però la base vegetal encara és fràgil. En paraules d’Expósito: "Enguany la primavera està sent molt plujosa, la vegetació està molt més verda, però si hi ha una sequera com l’any passat, o pitjor, la situació podria empitjorar molt".

Ha canviat alguna cosa en la prevenció?

A la Generalitat, no s’han fet grans canvis. Tot i això, "l’Ajuntament de Tortosa ha començat a planificar actuacions en matèria de prevenció i extinció dins de les seues competències", destaca Argelich. Estes accions se sumen a les tasques que ja fan altres municipis de la serra de Cardó-Boix, com Tivenys, Benifallet o el Perelló, amb el suport de la Diputació i la Generalitat.

Tot apunta que el paisatge forestal de les Terres de l’Ebre del futur no serà com el que coneixem avui. El repte és majúscul: adaptar-se al canvi climàtic, previndre incendis i gestionar un mosaic de conreus, matollars i boscos que esdevé cada vegada més vulnerable.