Les Terres de l’Ebre han viscut una primavera extraordinàriament càlida, amb nits tropicals registrades a diversos punts del territori on mai abans no s’havien superat els 20 °C de mínima en esta època de l’any. Segons el Meteocat, la primavera 2024 ha estat una de les més càlides del segle, amb rècords climàtics inèdits en punts de referència com l’Illa de Buda, els Alfacs i Amposta, que s’han consolidat com els epicentres del fenomen.
A Amposta, s’han registrat 14 nits tropicals, mentre que a l’estació dels Alfacs, una de les més càlides del país, s’han superat les mínimes de 21 °C en diverses ocasions. A l’Illa de Buda, la temperatura mínima també ha quedat per damunt dels 20 °C, tot i trobar-se envoltada de zones humides. El fenomen s’ha estès també a municipis com l’Aldea, Ulldecona, Benissanet, l’Ametlla de Mar o Alcanar, amb mínimes completament inèdites per a la primavera.
En total, el 42,6% de les estacions meteorològiques catalanes han superat els 20 °C de mínima, amb una acumulació de fins a 21 nits consecutives de calor al Raval de Barcelona. A l’Ebre, però, l’escalfament nocturn s’ha fet especialment visible a la plana del Montsià i el Baix Ebre, amb registres que fins ara només es donaven en ple estiu.
A Benissanet, per exemple, s’ha registrat una mínima de 22,5 °C, una xifra històrica per a una nit de primavera. A l’Ametlla de Mar, tot i la influència marina, també s’han superat diverses vegades els 20 °C.
Les pluges, per davall del que tocaria a la Ribera, el Baix Ebre i la Terra Alta
Tot i estes temperatures elevades, les pluges han sigut escasses, i això ha afectat especialment zones com Alcanar, Horta de Sant Joan, el Perelló o Ulldecona, que han quedat molt per sota dels valors normals de precipitació per a la primavera.
Al Parc Natural dels Ports, per exemple, només s’han recollit 179 l/m², quan el valor mitjà hauria d’haver sigut d’uns 325 litres. A Horta de Sant Joan, la situació és semblant: les precipitacions han sigut molt per baix de la mitjana climàtica i les terres de secà n’han patit les conseqüències.
Amb tot, les pluges caigudes entre abril i juny han ajudat a recuperar part de la capacitat dels embassaments de les conques internes, que han passat del 50% al 80% en només tres mesos. Això ha evitat que l’escassetat de recursos hídrics s’agreugés més, especialment en comarques amb fortes restriccions els últims anys.
