Una proveïdora de la Cooperativa de l'Aldea, acusada de falsedat en document mercantil, ha declarat que la seua empresa de serveis informàtics va inflar per sobre del valor real els pressupostos i les factures per serveis prestats a l'entitat per indicació de l'exgerent i principal acusat en el cas, Daniel Ferré. Este dimarts al matí, ha començat a l'Audiència de Tarragona la vista oral per la fallida de l'entitat amb la declaració de l'acusada i de familiars de Ferré com a testimonis.
En acabar diverses transaccions econòmiques amb actors com Caixabank, BDO i l'asseguradora Mapfre, acords que van motivar la sortida de la Plataforma d'Afectats com a part demandant, s'ha obert la fase oral del judici sobre la fallida de la Cooperativa de l'Aldea a l'Audiència de Tarragona. La primera sessió ha inclòs el testimoni de la directora de l'empresa informàtica Sigma Systems, María Teresa Melquíades Jiménez, i de familiars de l'exgerent Daniel Ferré.
Jiménez ha obert la sessió reconeixent, com a cap de Sigma Systems, que proveïa la Cooperativa amb serveis de programari i material informàtic. No ha pogut precisar ni el nombre de factures ni les sumes concretes, però sí ha confirmat que els imports declarats superaven el valor real dels serveis. Esta dinàmica, segons la seua exposició, es va mantenir durant un temps llarg i es va originar arran de directrius concretes donades per l'exgerent.
Des del punt de vista de l'acusació particular de la mateixa Cooperativa, l'empresa gestionada per Jiménez va emetre 51 factures per un total de 384.656 euros l'any 2011. El representant legal de la Cooperativa ha xifrat el cost real d'estos serveis en 182.184 euros, reflectint una diferència de gairebé 200.000 euros sense justificació. Davant d'estes xifres, Jiménez ha acceptat que la suma inflada era, textualment, "important".
Interrogada per la defensa, Jiménez ha assenyalat que l'exgerent Daniel Ferré era l'únic interlocutor en estes qüestions. Ha remarcat que la pràctica d'elevar pressupostos i factures seguia directament les seues instruccions, mentre afirmava que n'ignorava el propòsit. Esta afirmació aporta llum sobre la relació entre proveïdor i directiva, posant de manifest l'opacitat existent en contractacions i facturació dins la Cooperativa.
Tant el lletrat de la Cooperativa com la Fiscalia han confirmat la intenció de sol·licitar una rebaixa notable en les penes proposades, tenint en compte els retards processals, ja que el cas ha arribat a judici gairebé quinze anys després dels fets. Inicialment, la Fiscalia reclamava un any i nou mesos de presó per Jiménez, mentre que la Cooperativa n'exigia dos anys i mig. Estes dilacions han estat motiu d'anàlisi i han condicionat les responsabilitats, generant inquietud entre els afectats per la manca d'una resolució ràpida.
Acusacions, exclusions i prescripció de responsabilitats
Dos proveïdors, els germans David i Xavier Casas (propietaris d'una empresa de refrigeració), han quedat fora dels acusats, ja que el Tribunal ha estimat que la responsabilitat penal havia prescrit. Els fets atribuïts eren dels anys 2005 i 2006, però no es va començar el procediment contra ells fins a l'octubre de 2014. El Tribunal ha remarcat que la prescripció constitueix una garantia del sistema de justícia penal, ineludible encara que els fets originals fossin greus.
D'altra banda, el Tribunal ha rebutjat l'argument de la defensa de Ferré segons el qual les acusacions anaven més enllà dels fets recollits en la resolució prèvia de procediment abreujat. El Tribunal ha indicat que els episodis descartats només tenen valor contextual o descriptiu, sense rellevància per a la petició de condemna.
Daniel Ferré afronta càrrecs per falsedat comptable continuada, falsedat documental, insolvència punible i administració deslleial. La Fiscalia demana una condemna global de catorze anys i mig de presó i una responsabilitat civil d'1,64 milions d'euros. Paral·lelament, la Cooperativa reclama la consideració dels danys patrimonials i morals als socis i impositors, que van experimentar conseqüències greus per la fallida.
Operacions financeres i contractacions fictícies
Bona part del focus s'ha situat en les declaracions de l'esposa i el fill menor de Ferré, especialment pel que fa a la retirada de 160.000 euros d'un compte de la Secció de Crèdit de la Cooperativa, realitzada poc abans del col·lapse que va afectar més de 4,5 milions d'euros en estalvis de socis i impositors. Segons la Fiscalia i l'acusació particular, estos fons procedien d'un producte financer contractat amb Banesto, que Ferré va cancel·lar de manera sobtada.
D'acord amb les intervencions, la maniobra pretenia protegir part del patrimoni familiar, tot i que oficialment es va argumentar la compra d'un habitatge per un dels fills. Finalment, el fill menor va declinar esta opció i va tornar els diners al seu pare, fet que s'ha corroborat en la sessió. A més, la dona ha precisat que els diners es van transferir a un compte de Caixabank per dividir-los entre els fills, al·legant la voluntat d'un d'ells d'adquirir un pis a Barcelona.
De forma paral·lela, els testimonis familiars han confirmat pràctiques de contractació dins la Cooperativa, on la dona i els fills de Ferré van ser donats d'alta sense desenvolupar cap tasca efectiva. Estes situacions, freqüents, s'integraven en una gestió mancada de transparència. El judici seguirà dimecres amb noves declaracions de testimonis, incloent l'expresident, membres de la direcció i personal, per aportar més detalls sobre el funcionament intern de la Cooperativa.
