La classificació arriba després d’un dels èxits més importants aconseguits fins ara pel rapitenc: el títol de campió d’Europa sub-16 per equips, assolit este mes d’agost a Le Touquet-Paris-Plage (Francia). Barroeta ha format part de la selecció espanyola juntament amb el balear Toni Escarda i el madrileny Fernando Fontán, sota les ordres del capità, Àlex Arànega.

El combinat estatal es va imposar a Txèquia per 2-0 en la final de la també anomenada Borotra Cup, i va aconseguir així el vuitè títol continental de la història d’Espanya en esta categoria.

De fet, la participació de Barroeta va ser fonamental perquè Espanya conquistés el títol. El seu rendiment en el torneig classificatori disputat al València Tennis Center va ser impecable, especialment en la modalitat de dobles. En la primera eliminatòria, contra Andorra, va guanyar en individual davant Martí Marijuan (6-1, 6-0) i posteriorment va imposar-se també en dobles al costat de Toni Escarda (4-0, 4-0). A la semifinal, contra els Països Baixos, el dobles compost per Barroeta i Birba va salvar l'eliminatòria en vèncer a Drijver i Put per 3-6, 6-3, 10-6 en una sèrie molt igualada (2-1). Romania va ser el següent rival i tot i que el rapitenc va cedir davant Andrei Radu, es va refer en el dobles decisiu al costat d’Escarda, donant-li el títol a Espanya després de batre a Cercel i Radu per 6-3, 6-1.

Amb este triomf, Espanya i Romania van aconseguir la classificació per a la fase final de les Summer Cups, en la qual també participaran la República Txeca, França, Hongria, Itàlia, Polònia i Sèrbia.

La convocatòria confirma la progressió sostinguda de Barroeta. Este 2026 està sent especialment important per al jugador. Al juny es va proclamar subcampió d’Espanya cadet individual a Llafranc, després d’arribar a la final del campionat estatal i superar en semifinals Javier Ballester per un contundent doble 6-2. En la lluita pel títol va cedir davant el també internacional Fernando Fontán per 7-6(4) i 6-1.

Uns mesos abans, a l’abril, havia estrenat el seu palmarès en el circuit mundial júnior de la ITF proclamant-se campió del J30 Costa Daurada Cup de Reus. Barroeta, que partia com a primer cap de sèrie, es va imposar en una exigent final al neozelandès Archie Stewart per 7-5, 6-7 i 6-3. Aquella victòria va significar el seu primer títol en l’ITF World Tennis Tour Juniors, després d’haver arribat també a les semifinals del J60 de Colomiers.

La temporada també li ha permès mesurar-se amb jugadors situats entre els millors júniors del món. Al prestigiós ITF J300 disputat a la Ferrero Tennis Academy, un dels tornejos sub-18 de més nivell de l’Estat, va competir encara amb 15 anys i va plantar cara al francès Mathys Domenc, aleshores número 15 mundial júnior i primer favorit del torneig.

Està federat a Barcelona i actualment es forma a la prestigiosa Ferrero Tennis Academy, a Villena, el reconegut bressol tenístic de Carlos Alcaraz, on treballa amb l’objectiu de fer el salt cap al tennis professional.

Els resultats que està aconseguint són la continuació d’una trajectòria que ja apuntava alt des de les categories de base. Nascut l'any 2010, es va formar inicialment al Club Tennis Serramar, i més tard al Real Club de Tenis Barcelona. L'any 2021 es va proclamar campió de Catalunya sub-11 i, l’any següent, va guanyar en categoria aleví una prova del Rafa Nadal Tour. El 2024 va arribar el seu primer gran èxit internacional amb el títol sub-14 del circuit Tennis Europe a Berlín, on va derrotar el francès Samuel Dakerssian per 6-2 i 6-0 en la final.

Ara, el Mundial del Caire representa un nou salt de nivell i un dels reptes més importants de la seua encara curta carrera. Competir amb la selecció espanyola davant les millors potències mundials sub-16 situa Barroeta en un aparador privilegiat del tennis juvenil internacional i confirma una evolució marcada per la regularitat, els títols i la capacitat per competir en escenaris cada vegada més exigents.

Pels carrers del poble es respira il·lusió i interès des de fa dies. L'alcalde del municipi, Jordi Rius, i el professor del Departament de Psicologia i vicerector de la URV, Urbano Lorenzo, han explicat a l'Aguaita que fa gairebé un any que el consistori, la Universitat Rovira i Virgili (URV) i el Consell Comarcal de la Terra Alta es van unir per programar una experiència completa al voltant de l'eclipsi.

El punt d'observació habilitat a la Fatarella és el parc mirador de la Terra Alta, al voltant de l'ermita de la Misericòrdia, amb una capacitat de 800 persones. Tal com ha descrit el batlle, les entrades es van exhaurir en prop de 24 hores i, entre els assistents, hi haurà veïns del municipi, però també persones de Barcelona, Lleida i altres punts del país. A més, Rius ha recalcat la presència d'un grup de més de deu persones de nacionalitat iraniana que han llogat una casa al poble amb motiu de l'eclipsi.

Per tal d'evitar retencions a les carreteres i problemes de mobilitat, Lorenzo ha explicat que "la situació ideal és aconseguir que les persones es desplacin al matí i passin el dia al lloc on volen fer l'observació. Per això, a la Fatarella s'ha programat una jornada que inclou activitats des de les deu del matí fins a mitjanit, amb el propòsit d'evitar que tothom arribi a la vegada o marxi de cop després de l'eclipsi perquè no es generi un problema greu.

Societat

Els consells definitius en el compte enrere de l’eclipsi a l’Ebre Joan Navarro

L’Ajuntament ha habilitat una zona d'aparcament a l'entrada del municipi, on els assistents hauran de deixar els vehicles i caminar fins al punt habilitat per no afectar el trànsit pel centre del poble, excepte les persones amb mobilitat reduïda que podran acostar-se amb els vehicles fins a l'ermita. A més, en col·laboració amb els Mossos d'Esquadra, s'han previst dispositius a les carreteres properes amb l’objectiu d’evitar que l’arribada massiva de vehicles col·lapsi els accessos al poble.

La Fatarella també posa el focus en la protecció de l’entorn en un moment especialment delicat per l’elevat risc d’incendi. L'alcalde ha expressat la seua preocupació perquè "hi ha 800 persones apuntades que són les que podem controlar des de l'Ajuntament, però sabem que hi haurà gent que es buscarà un lloc on veure'l pel seu compte".

Per això, a banda de fer difusió de la situació, des del consistori col·locaran cartells informatius en diferents emplaçaments i bosses de brossa perquè la gent hi pugui dipositar els residus i endur-se'ls. "Pretenem que tothom sigui conscient que és un acte multitudinari que no s'ha produït mai i de la responsabilitat de cadascú perquè la jornada acabi bé", ha dit Rius.

Més enllà del dispositiu per gestionar l'arribada de visitants, la Fatarella ha volgut convertir l'eclipsi en una jornada que vagi molt més enllà dels minuts en què la Lluna taparà completament el Sol. El vicerector de la URV ha subratllat la qualitat del cel al municipi: "Som un mirador a l'Aragó cap on marxa el sol i això ens dona un avantatge molt important". A més, ha recordat la importància de minimitzar els desplaçaments, utilitzar les ulleres homologades i portar aigua.

Un moment únic a la Fatarella

Amb l'eslògan 'Vine a viure un moment únic a la Fatarella', la programació arrancarà a les deu del matí amb la instal·lació d’un rellotge solar analemàtic dissenyat a la Universitat Rovira i Virgili, que permetrà consultar l’hora solar i saber quant falta per a l’inici de l’eclipsi. Lorenzo ha explicat que "és una manera de conèixer l'hora per l'alçada que té el sol" i que es tracta d'una activitat que fa molta gràcia a la canalla i que permet nodrir-los de coneixements.

Al migdia, una ruta guiada pels perxes del nucli antic permetrà descobrir també els rellotges solars del poble. Les activitats continuaran a la tarda amb un taller familiar per elaborar màscares protectores i una conferència sobre l’eclipsi solar, a càrrec de Lorenzo. L’activitat central serà l’observació guiada de l’eclipsi, entre les 19.45 i les 21 hores, amb el seguiment en directe de l’evolució del Sol a través d’una pantalla gran.

Medi ambient

​REPORTATGE

Un pont astronòmic de 121 anys: l’Observatori de l’Ebre apunta a l’eclipsi amb sis telescopis Sílvia Berbís Morelló

Les places per participar-hi ja estan exhaurides i l’organització facilitarà ulleres homologades a les persones inscrites un cop arribin a l'espai habilitat. A banda, hi haurà una pantalla amb un compte enrere que anunciarà els minuts i segons que falten per al moment de l'eclipsi. A la Fatarella tindrà una durada d'1 minut i 22 segons.

La jornada es completarà amb l’actuació de la cambra de violins de l’Escola de Música de la Fatarella, un servei de gastronomia a càrrec de dos restaurants del poble i un servei de barra amb vins de la DO Terra Alta. "Sempre volem donar-li un valor afegit a les garnatxes blanques i negres que tenim al territori", ha afegit l'alcalde, abans d'explicar que han implicat una entitat que destinarà tots els diners recaptats a la Lliga Contra el Càncer. "Estem contents de fer venir a la gent de fora del poble, però també de fer partícips a les entitats del municipi d'un esdeveniment tan important".

La jornada clourà amb una observació guiada de les Perseides. Tal com ha explicat el professor de la URV, "és un bon dia per gaudir de les Perseides perquè serà una nit molt fosca ja que la Lluna ha marxat amb el Sol". No obstant això, ha remarcat que el millor moment per observar-les serà l'endemà. "L'activitat no consisteix a tirar-se a terra i veure quantes en veiem, sinó explicar amb un làser les constel·lacions i reviure la cultura del cel.

"És una vegada a la vida i s'ha d'aprofitar"

I entre les persones que ja fa dies que tenen decidit on viuran l'eclipsi hi ha Joan Descàrrega. Descàrrega és veí del Prat de Llobregat, però té una casa a la Fatarella que li permet viure entre un lloc i l'altre. Fa uns dies va desplaçar-se fins al municipi ebrenc per gaudir de la festa major i, aprofitant que el territori és una de les millors zones per gaudir l'eclipsi, ha decidit allargar la seua estada fins dijous. Li fa molta il·lusió poder viure una efemèride com esta perquè "no vaig viure l'eclipsi de 1905 i al proper, que és d'aquí a molts anys, no hi aniré". "És una vegada a la vida i s'ha d'aprofitar", ha afegit.

Descàrrega veurà el fenomen des de la capella: "Ho veurem d'aquí dalt perquè hi ha una bona imatge i fa més germanor que observar-ho des del meu terrat". A banda, ha destacat la resta d'actes que hi ha programats i que també vol presenciar, com l'observació de la pluja d'estels de Sant Llorenç amb l'explicació de les constel·lacions a càrrec d'Urbano Lorenzo. Descàrrega es va inscriure fa dies i ja només li falten les ulleres homologades que li donaran un cop arribi a la zona habilitada. 

El passat 22 de juny ja es va signar l'acta de replanteig per les temperatures registrades. L'adjudicatari de l'obra, Taurus Renovables SL, ha demanat una pròrroga per la calor extrema que afecta directament l'execució dels treballs a l'exterior. Així d'acord amb el Pla de Seguretat i Salut de l'obra ha estat necessari limitar o suspendre diverses jornades de treball per garantir la seguretat dels operaris. A més les elevades temperatures dificulten el curat del formigó.

L'actuació, amb un cost de 325.490 euros, consisteix en l'adequació d'una coberta metàl·lica que permetrà disposar d'una pista doble poliesportiva, que segons els requisits del Consell Català de l'Esport per a les instal·lacions esportives de la xarxa bàsica del Pla Director d'Instal·lacions i Equipaments Esportius, serà un POL-2. El nou termini d'execució dels treballs preveu la finalització de l'actuació el 3 de novembre. Amb tot, l'adjudicatari segueix treballant en el disseny i la fabricació a taller.

L'alcaldessa de Tortosa, Mar Lleixà, ha exposat que "les elevades temperatures afecten aquesta actuació i altres obres de la ciutat, per la qual cosa és necessari adaptar els temps d'execució, garantint la salut dels operaris i la qualitat de les obres". Pel que fa al projecte, ha destacat que la cobertura de les pistes permetrà donar resposta a la creixent demanda d'ampliació d'espais per part de les entitats esportives. Actualment, al costat del pavelló del Temple hi ha una pista poliesportiva amb tres pistes de minibàsquet a l'aire lliure, descobertes, utilitzades habitualment i de manera lliure per a practicar esport.

Pel que fa a la coberta metàl·lica que s'instal·larà serà de 1.341 metres quadrats, amb una alçada mínima de 5,72 metres per a garantir un espai lliure compatible amb els esports que s'hi han de practicar. També es contempla l'existència d'un tancament perimetral de les pistes en fases posteriors, així com la possibilitat d'instal·lar plaques fotovoltaiques a sobre.

Aparcament dels terrenys de Renfe: més inversió i més termini

Les obres de l'aparcament dels terrenys de Renfe podran allargar-se fins al 13 d'octubre, tenint en compte que s'ha ampliat el termini de les obres per les altes temperatures. No obstant això, les actuacions ja van patir una modificació en el termini, ja que al mes de juny van allargar-se dos mesos pels episodis de pluges intenses de la primavera que van obligar a reprogramar els treballs.

L'empresa que està executant els treballs, Also Casals, ha demanat una ampliació de termini que la Junta de Govern Local també ha aprovat este dilluns en Junta de Govern Local. Concretament, les elevades temperatures han afectat l'execució de les pastilles de formigó, ja que la calor provoca una evaporació molt ràpida de la humitat i accelera el procés d'enduriment superficial del formigó, la qual cosa redueix el temps disponible per poder-lo treballar i acabar adequadament.

Fa dos mesos, l’Ajuntament de Tortosa va aprovar una millora del projecte per fer més amable la seua integració a la trama urbana i dotar l’espai de més zones verdes i serveis per a la mobilitat sostenible. Durant l’execució de les obres es va constatar la necessitat de donar a este sector un millor tractament urbà, convertint-lo en un espai enjardinat amb itineraris per a vianants i bicicletes. En este sentit, el projecte incorpora una actuació més ambiciosa que la prevista inicialment.

Política

Tortosa amplia el projecte de l’aparcament d’Adif: més inversió, més zones verdes i dos mesos més d’obres

Pel que fa a les recomanacions, la més repetida pels experts és la d'utilitzar les ulleres homologades. No serveixen les ulleres de sol, les radiografies, les pel·lícules de fotografia analògica velades ni els CD. A banda, s'insisteix a extremar les precaucions si s'observa el fenomen fora de les zones habilitades. També es recomana l’ús de gorra o barret per protegir-se del sol durant les hores prèvies, així com portar aigua per mantenir-se ben hidratat.

Este dimecres no es podrà accedir al parc natural dels Ports per cap dels accessos que hi ha a les tres comarques, el Montsià, la Terra Alta i el Baix Ebre. Es tancaran amb la senyalització específica i també es reforçarà la presència d'Agents Rurals, informadors ambientals i guardes i personal de la brigada del Parc en els punts més estratègics. Sí que podran accedir-hi els veïns que resideixin a l'interior del massís, així com les persones que tinguin reserves en els refugis de muntanya o altres allotjaments rurals.

Limitacions i punts habilitats al Montsià

Pel que fa al Montsià, l’Ajuntament i la Policia Local d’Amposta, en coordinació amb la resta d’ajuntaments del territori i cossos de seguretat, han previst un dispositiu especial de mobilitat per garantir la circulació i seguretat de tothom. El dispositiu estarà actiu de les nou del matí a les deu de la nit. El municipi ha situat el punt d'observació oficial al polígon de l'Oriola, on també s'habilitarà una zona d’estacionament provisional.

Els ajuntaments d'Amposta i la Ràpita han implantat un circuit de circulació en sentit únic a la carretera del Poble Nou del Delta. L’accés al Trabucador, al Poble Nou del Delta, als establiments turístics i als masos de ribera del terme municipal de la Ràpita s’haurà de fer des de la Ràpita. El retorn serà obligatori pels itineraris habilitats: des del Trabucador, pel camí de Baladres fins a la TV-3406 (Camí del Pas), per incorporar-se a la TV-3408 (Ctra. Canal, la Ràpita-Amposta); des del Poble Nou del Delta, serà obligatori pel camí del Riu Vell fins a la TV-3406; i des de les activitats empresarials i/o masos de ribera de la Ràpita, serà obligatori accedir pel camí de l’Anglès, fins a la TV-3406.

Quan els aparcaments del Trabucador arribin a la seua capacitat màxima, el Parc Natural i els cossos policials podran restringir temporalment l’accés de vehicles. Esta informació s’anirà comunicant a través dels canals oficials de l’Ajuntament de la Ràpita. El consistori també recorda que continua prohibida la pernoctació dins del domini públic maritimoterrestre.

L'Ajuntament també ha limitat l'aforament a la Foradada a 500 persones. El control d’aforament es farà des del pàrquing de la Mundana, on es repartiran polseres identificatives fins a completar la capacitat autoritzada. Cal tenir en compte que des del nucli urbà de la Ràpita no serà possible observar l’eclipsi en les condicions òptimes, per la qual cosa es recomana desplaçar-se als punts habilitats del Delta o a altres espais amb bona visibilitat.

D'altra banda, tot i ser un dels municipis seleccionats com a punt d'observació a Catalunya, Alcanar no contempla restriccions de cap tipus. El consistori ha habilitat tres espais: la plaça de bous, denominada plaça de la Lluna, amb un aforament de 1.025 persones; el mirador del Sol (Moleta del Remei), amb visita teatralitzada; i l'espai Serena (La Fanecada), zona inclusiva.

A la Sénia, dimecres a les set del matí es tancarà l'accés rodat pel camí de Pallerols durant 24 hores. L'accés a peu estarà permès. Amb esta mesura, el consistori pretén evitar els desplaçaments en vehicle a zones forestals amb alt risc d'incendi. A Ulldecona s'han habilitat diversos espais: el Castell d'Ulldecona (requereix inscripció prèvia), Valldepins i els Valentins. El consistori recomana situar-se en zones elevades o en espais oberts sense obstacles visuals, atès que el Sol es trobarà molt baix a l'horitzó oest.

Accessos restringits a la Terra Alta

A la Terra Alta, l'Ajuntament d'Horta de Sant Joan ha pres la decisió de tancar l'accés al paratge de les Olles i a la muntanya de Santa Bàrbara durant el 12 d'agost. La decisió ha estat motivada perquè l'eclipsi coincideix amb un període de temperatures elevades, sequera persistent i un risc molt elevat d'incendi forestal, la qual cosa incrementa la vulnerabilitat de l'espai natural.

Per la seua banda, l'Ajuntament de Gandesa manté restringit l'accés al Puig Cavaller des del divendres 7 d'agost. A més, ha habilitat diversos aparcaments i un espai principal d'observació situat al carrer de la Plana. També ha demanat a la ciutadania que eviti utilitzar els vehicles per a desplaçaments interns.

Des dels ajuntaments han incidit en la importància d'extremar les precaucions i respectar totes les restriccions vigents pel risc molt alt d'incendi forestal, donat que alguns municipis es troben en Nivell 3 del Pla Alfa. En el cas de la Fatarella, l'augment de l'afluència de persones als espais naturals ha fet que el consistori traslladi en nom de l'ADF Pi Verd de la Fatarella un comunicat recordant no encendre foc ni fer barbacoes, no fumar en terrenys forestals, no utilitzar pirotècnia i no aparcar sobre vegetació.

Societat

​REPORTATGE

L'Ebre rebrà l'eclipsi amb propostes exclusives, ple total i allotjaments d'última hora a preus disparats Sílvia Berbís Morelló

On veure l'eclipsi al Baix Ebre?

L'Ajuntament de Camarles ha habilitat un punt oficial d'observació al recinte de les Escoles que requereix inscripció prèvia. Per garantir un accés segur i ordenat, recomanen consultar amb antelació el plànol amb la distribució de la zona d’observació, els aparcaments i els diferents serveis. Al Perelló, l'espai habilitat és l’aerogenerador número 4 del parc eòlic de les Colladetes i, des del consistori han establert un servei d'autobús per a persones majors de 65 anys o mobilitat reduïda.

D'altra banda, a l'Ametlla de Mar s'hi habilitarà el Complex Esportiu Municipal com a espai oficial d'observació. El recinte, amb capacitat per a 1.200 persones, disposarà de 500 places d'aparcament, serveis de WC i una àmplia zona preparada perquè els assistents segueixin el fenomen amb comoditat i seguretat. A l'Ampolla, el punt d'observació proposat és el mirador del Delta, que compta amb zona de pàrquing i places limitades; i a l'Aldea, la zona de Carvallo.

A Deltebre, que viurà l'eclipsi enmig de les Festes Majors, s'habilitaran tres zones: el Pont lo Passador, el pàrquing del Mas de Bombita i la platja de Riumar. Al Pont lo Passador, l'aforament és limitat i la circulació de vehicles es tallarà a partir de les 17.30 hores. A la finca de Bombita l'aforament també és limitat i només es podrà accedir per la TV-3454, ja que la carretera agrícola estarà tallada. En canvi, a la platja de Riumar no hi ha aforament, s'ha adaptat un espai a persones amb discapacitats i, com en la zona anterior, l'accés es farà per la TV-3454.

Per la seua banda, Tortosa ha situat el Fortí d'Orleans com l'escenari d'una tarda i un vespre dedicats a gaudir de l'eclipsi amb música, divulgació i un ambient immillorable. Roquetes continua preparant-se per viure un dels esdeveniments naturals més importants de les darreres dècades, que convertirà el municipi i l’Observatori de l’Ebre en un referent científic i divulgatiu durant l’eclipsi solar total. 

Medi ambient

​REPORTATGE

Un pont astronòmic de 121 anys: l’Observatori de l’Ebre apunta a l’eclipsi amb sis telescopis Sílvia Berbís Morelló

La Ribera d'Ebre mira el cel

L'Ajuntament de Benissanet ha anunciat que la part final del Passeig de l'Omplidor serà un punt òptim per observar el fenomen i que habilitarà l'espai perquè tothom en pugui gaudir amb les millors condicions. A Flix, el consistori situa l'esplanada del Castell Nou com el millor punt per veure l'eclipsi. L'aforament al castell és limitat i l'entrada inclou beguda, un plat amb formatge i embotit, i les ulleres homologades. A Móra d'Ebre, el karting és l'escenari escollit per observar l'eclipsi.

Móra la Nova mirarà el cel des del carrer Ramon Llull amb una programació plena d'activitats que inclou el sistema LightSound perquè les persones amb discapacitat visual també puguin gaudir de l’experiència. L'Ajuntament de Tivissa habilitarà aparcaments i lavabos i recomana veure l'eclipsi des de la plaça de la Baranova, el passeig de Sant Isidre o el carrer Magarells.

L'eclipsi solar enmig de la Festa Major

Alguns municipis viuran l'eclipsi enmig de la festa major. En el cas de Vilalba dels Arcs, dos minuts abans del fenomen, es pararan les curses infantils i juvenils per contemplar-lo des del camp de futbol municipal. A Corbera d'Ebre, els veïns el veuran des de l'Ermita de Santa Madrona amb música en directe i altres activitats.

En altres pobles de les Terres de l'Ebre s'han organitzat jornades festives tot i no celebrar la Festa Major. A Santa Bàrbara, per exemple, s'ha convidat la ciutadania a contemplar l'eclipsi a la zona de davant del Restaurant Diego i, tot seguit, gaudir de concerts i tapes gastronòmiques al poliesportiu Josep Bertomeu i Canalda.

L'Úrsula té 35 anys i és professora de llengua i literatura catalanes a l'Institut Terra Alta. L'associació Sorolla’t i la codirecció de l'In-FCTA li han permès desenvolupar-se com a activista cultural. Com molts joves de la comarca, en un moment determinat va haver de prendre una decisió que marcaria la seua vida: l’èxode rural o la permanència. Es va quedar, però no des del conformisme, sinó des del convenciment que era possible crear al poble algunes de les condicions que buscava fora. “Viure en un poble no hauria de significar renunciar a una trajectòria professional, cultural o vital plena. El problema és que, moltes vegades, per poder quedar-te, t'has de construir tu mateixa les oportunitats”, assegura.

Així que com altres joves de la comarca, va optar per lluitar per actualitzar els paradigmes de desenvolupament rural a la Terra Alta a partir de nous lideratges que superen la visió del "voluntarisme" per entrar en l'àmbit de l'estratègia professionalitzada. “Intentem que el festival no siga una activitat que s'instal·la una setmana al territori i després desapareix. De fet, quan programem, sempre tenim un focus molt clar: treballem per implicar les escoles, els joves creadors i el voluntariat; és a dir, a tota la comunitat. També impliquem empreses, allotjaments, cellers, restauració, pagesia i professionals en general", explica.

En l'àmbit educatiu, van crear l'In-FCTA Escoles, la secció joves, i tallers de doblatge, interpretació, creació audiovisual, intel·ligència artificial o no-ficció. “Realment volem que els infants i els joves no siguen només espectadors, sinó que puguen crear, formar-se i imaginar que tenen un lloc dins del sector cultural”.

A més a més, també han reforçat l'apartat de pitching i el Mediterranean Industry Meeting, on posen projectes audiovisuals en contacte amb productores, festivals i agents del sector perquè el festival no siga només d'exhibició, sinó una eina de generació d'oportunitats i de xarxes professionals. “També procurem treballar amb proveïdors, productors i espais del territori; això genera activitat econòmica, però també contribueix a oferir una imatge diferent de la Terra Alta: no només com un lloc que conserva patrimoni, sinó també com un territori capaç de crear, d'innovar i d'acollir professionals”.

Realisme rural

L’Úrsula, però, defuig d’il·lusions poc realistes: “Hem aconseguit coses importants, però també hem de ser honestos: un festival tot sol no pot revertir ni el despoblament ni l'envelliment d'una comarca. Seria injust carregar tota esta responsabilitat a un projecte cultural”. I és que una cosa valuosa és l’arrelament cultural i emocional, però per tal que l’arrelament siga permanent calen també habitatges, feines, serveis i polítiques públiques que, evidentment, no depenen d'un festival. “Caldria facilitar molt més l'emprenedoria i el treball cultural, creatiu i digital; donar suport als projectes existents; aprofitar els equipaments buits per millorar-los i rehabilitar-los; crear habitatge i millorar la mobilitat entre pobles (un aspecte en què s'estan fent passos positius, de fet, però on encara podem fer més). I, evidentment, cal garantir serveis públics de qualitat, sobretot pel que fa als serveis mèdics”, assegura. Però, per damunt de tot, sosté que “cal deixar de pensar en el món rural només com un lloc que s'ha de conservar, i començar a veure'l com un lloc on es puga viure, innovar, treballar, crear i, evidentment, imaginar un futur”.

I és que a ella, com a molts habitants de la comarca, l’envelliment progressiu li provoca preocupació, tristesa i fins i tot, comenta, certa “ràbia”, conscient que hi ha gent jove que no vol marxar, però no troba les condicions necessàries per quedar-se. És aquí quan es reclamen canvis estructurals a través de polítiques potents: “Calen polítiques i plans nacionals que facen una discriminació positiva cap als nostres territoris rurals. Es fan passos positius, però calen pressupostos generosos i contundents associats a aquestes polítiques públiques”.

Úrsula no es queda amb el discurs de la pèrdua: “La Terra Alta no és un territori condemnat; aquí hi ha talent, hi ha iniciativa i hi ha gent amb ganes de tirar moltes coses endavant, com ho demostren molts projectes. Des del Consell Comarcal i des de l'Oficina de Joventut es treballa de forma molt positiva. I nosaltres, des del nostre petit racó, continuem treballant perquè estimar el territori no siga només recordar el que va ser, sinó ajudar a construir el que pot arribar a ser”.

És el este sentit que l’in-FCTA està deixant petjada. Ha reforçat l'autoestima col·lectiva, genera activitat econòmica, dona visibilitat al territori i fa que molta gent participe en un projecte que sent com a propi”. L'impacte en l'imaginari col·lectiu és profund: el festival mitiga l'aïllament simbòlic de la perifèria, generant un prestigi que es tradueix en "orgull de pertinença". Quan els joves veuen que el seu poble acull propostes d'avantguarda, la seua mirada sobre el territori canvia: de l'estigmatització cap a la valoració del potencial propi.

In-FCTA és una petita peça però s’ha rebel·lat contra la condemna al territori per convertir-se en indispensable dins d'una estratègia compartida. És un projecte que demostra que, quan hi ha identitat i oportunitats, la voluntat de permanència pot ajudar a guanyar la partida al despoblament.

El pròxim dimecres 12 d’agost, l’ombra de la Lluna tornarà a creuar la península Ibèrica d’oest a est, al final de la tarda. El fenomen serà el primer eclipsi total de Sol visible des de la península Ibèrica en més d’un segle. I no tornarà fins d’aquí a 150 anys, de manera que les actuals generacions no ho reviuran al mateix indret.

L’Observatori desplegarà un operatiu científic que combinarà les observacions astronòmiques amb el registre de les transformacions que experimentarà momentàniament l’atmosfera terrestre. “Tindrem fins a sis telescopis apuntant simultàniament al Sol”, explica el científic i investigador del centre Santi Marsal. Un dels telescopis,el més gran, té 150 mm d'objectiu i 120 mm de focal. N'0hi haurà cinc més, tres dels quals automàtics, portàtils però especialitzats en l'observació solar. Les imatges es retransmetran en directe a través de YouTube.

Medi ambient

«Com a humà, mirar un eclipsi total és sentir-se sense poder, amb una indefensió absoluta» Sílvia Berbís Morelló

L’objectiu és oferir una visió diversa i contínua del fenomen, però també conservar-ne un registre científic que es puga analitzar amb posterioritat. El seguiment es farà conjuntament amb científics del Parc Astronòmic del Montsec. “Una part dels instruments mostrarà l’eclipsi en llum visible, és a dir, d’una manera semblant a com el percebrien els nostres ulls amb la protecció adequada. Uns altres telescopis incorporaran filtres específics per observar la cromosfera, una de les capes de l’atmosfera solar, i permetran distingir possibles flamarades o protuberàncies en el contorn del Sol”, explica Marsal.

Un experiment natural

L’eclipsi és un fenomen astronòmic ben conegut. La seua mecànica es produeix quan la Lluna se situa entre la Terra i el Sol i projecta sobre la superfície terrestre una franja d’ombra relativament estreta. En els indrets situats dins d’esta franja, la Lluna arriba a ocultar completament el disc solar durant uns instants. Fora d’esta zona, l’ocultació només és parcial. Santi Marsal explica com serà el fenomen a la franja de totalitat sempre que el temps ho permeta: "Aquí a l'Observatori tindrem uns 55 minuts des que la Lluna comença a tapar el sol fins que arriba a la totalitat, que durarà entre 91 i 92 segons aquí al centre i és quan s'encendrà la corona solar; a partir d'aquí, com que estem tan a prop de la posta, la Lluna començara a apartar-se però en qüestió de segons tots dos es podran, pràcticament junts per tant. Si ens allunyem una mica del Port, al Delta per exemple, aquests segons de la segona fase de parcialitat seran minuts, però pocs".

Però, més enllà de l’espectacle visual, un eclipsi és també una mena d’experiment natural. La interrupció sobtada de la radiació solar permet observar, en qüestió de minuts, com reaccionen l’atmosfera i l’entorn terrestre davant una disminució molt ràpida de l’energia que arriba del Sol.

Els instruments de l’Observatori mesuraran estos canvis i els compararan amb els registres obtinguts durant els dies anteriors i posteriors. “Se sap que notarem un descens important en la radiació solar i per tant també de la temperatura durant l’eclipsi; també s’ha comprovat que la disminució de la llum solar durant els eclipsis dona lloc a una reducció de la ionització de les capes altes de l’atmosfera, i que al seu torn això es pot traduir en una lleugera anomalia en el camp magnètic mesurat”, comenta Marsal. Són variables que al centre ja mesuren en el seu dia a dia i per tant ho tenen a mà. “L’únic diferent que farem el dia 12 d’agost és augmentar la cadència d’algunes d’estes mesures per poder disposar d’un seguiment més detallat”, afegeix.

D’esta manera, els investigadors disposaran d’una successió de dades molt més detallada sobre els minuts anteriors, centrals i posteriors a l’eclipsi.

Més d’un segle estudiant la relació entre el Sol i la Terra

L’elecció de l’Observatori de l’Ebre com a centre d’estudi del fenomen no és casual. Des de la seua creació, la institució està especialitzada en la relació entre l’activitat solar i la Terra. Actualment manté observacions solars, meteorològiques, sísmiques, magnètiques i ionosfèriques, algunes de les quals formen sèries històriques iniciades a principis del segle XX. Es tracta d’un llegat científic d'un valor incalculable.

Este arxiu monumental permet als investigadors identificar patrons de comportament en diverses variables terrestres i connectar-les, amb precisió matemàtica, amb l’activitat de la nostra estrella.

Al llarg d'este camí, el coneixement s'ha transformat profundament: avui sabem, per exemple, que la sismicitat —l'ocurrència de terratrèmols— té una relació pràcticament nul·la amb l'activitat del Sol, una incògnita que a principis del segle XX encara desconcertava la comunitat científica.

Societat

​REPORTATGE

L'Ebre rebrà l'eclipsi amb propostes exclusives, ple total i allotjaments d'última hora a preus disparats Sílvia Berbís Morelló

La veritable influència de l'astre rei és molt més invisible, però extremadament tecnològica. El Sol batega sota un cicle magnètic intern de 22 anys (amb un període d'activitat molt marcat d’11 anys) que té un impacte directe en els nostres sistemes de telecomunicacions i en la propagació de les ones de ràdio que fan moure la informació arreu del globus.

Més enllà de la fascinació estètica de les aurores polars, esta interacció sol manifestar-se de manera hostil. Les tempestes solars poden deteriorar les ones electromagnètiques, fer malbé els satèl·lits artificials en òrbita o, en el pitjor dels casos, induir corrents elèctrics a la superfície capaços de col·lapsar les xarxes de transport elèctric a les latituds més septentrionals del planeta. Esta comprensió global de la meteorologia espacial no és fruit d'un esforç aïllat.

L’Observatori de l'Ebre ha contribuït i continua contribuint activament a l’avenç de la ciència internacional mitjançant projectes de recerca competitius. Actualment, la frontera de la seua recerca mira cap al futur més immediat: els científics del centre centren bona part dels seus esforços a predir de manera eficient, mitjançant models d'intel·ligència artificial, l’arribada d’estos perillosos núvols de plasma solar abans que impacten contra la nostra infraestructura tecnològica.

Estarà tancat, però connectat amb el món

Tot i el protagonisme científic del centre, l’Observatori de l’Ebre romandrà tancat al públic el dia 12. La limitada capacitat de les instal·lacions i la necessitat de garantir el desenvolupament dels treballs científics impedeixen convertir el recinte en un punt d’observació multitudinari. La retransmissió en directe permetrà, però, seguir les imatges captades pels telescopis des de qualsevol lloc.

Mentrestant, Marsal recomana a la població de les Terres de l’Ebre que surta a observar el fenomen des d’un espai segur, sense necessitat de desplaçar-se fins a Roquetes.

Els dies que envolten l’eclipsi, el centre sí que acollirà una programació divulgativa amb xerrades, cinefòrums, visites guiades i tallers que combinen art i ciència. Entre les propostes hi ha la construcció d’un rellotge solar o d’una maqueta de l’eclipsi, laboratoris de pintura astronòmica i activitats de contes pensades especialment per a les famílies. Les activitats es desenvoluparan els dies 10, 11 i 13 d’agost, en el marc de la Plataforma Vértices.

Paral·lelament, l’Observatori reunirà especialistes en física solar en una trobada de treball vinculada a la Unió Astronòmica Internacional. D’esta manera, el centre combinarà les tres dimensions de l’esdeveniment: la recerca científica, la divulgació i l’observació ciutadana.

Mirar amb protecció

L’espectacularitat del fenomen no elimina els riscos de mirar directament el Sol. Durant totes les fases parcials caldrà utilitzar ulleres d’eclipsi homologades i en bon estat. Les ulleres de sol convencionals, els vidres fumats, les radiografies o els filtres improvisats no proporcionen una protecció adequada. Només durant la fase de totalitat, quan el disc solar estiga completament ocult, s’ha d’observar el fenomen sense filtre. Serà poc més d’un minut i caldrà tornar a protegir immediatament els ulls quan reaparega qualsevol fragment de la superfície solar.

Marsal recomana, a més, evitar els desplaçaments d’última hora i buscar amb antelació un espai amb bona visibilitat cap a l’oest. L’eclipsi coincidirà amb la posta de sol i qualsevol muntanya, edifici, arbre o desnivell situat en aquella direcció podria impedir veure’n els moments centrals.

Com ja va passar el 1905, l’Observatori de l’Ebre tornarà a convertir un dels grans espectacles de la natura en una oportunitat per entendre millor la relació entre el Sol i la Terra.

La reforma té "un resultat espectacular" i ha integrat troballes arqueològiques, parts del castell medieval. "Avui és un dia gran per a Amposta pel que fa a la recuperació de patrimoni i al turisme sostenible, i també per al territori", ha dit l'alcalde Adam Tomàs.

La recuperació de les Cases de Castell i de la façana fluvial d'Amposta forma part del Pla de Sostenibilitat Turística en Destí que la capital del Montsià va aconseguir a final de 2022, un projecte finançat amb 2 milions d'euros pels Fons Next Generation i que ha suposat una aportació de prop d'1 milió d'euros més per part del consistori. "Els grans reptes, si es fan de forma compartida, són més fàcils d'assolir, i este era un repte enorme: la transformació turística de la nostra ciutat", ha destacat l'alcalde.

A més de la compra i posada en marxa d'un vaixell turístic elèctric, l'ampliació i millora de les vies ciclables, la instal·lació de carregadors elèctrics o altres projectes de digitalització del patrimoni, l'actuació estrella ha estat la rehabilitació de les Cases del Castell, que s'ha acabat i recepcionat.

El resultat de l'obra ha estat qualificada de "molt satisfactòria" pels seus responsables, Brull i Alfons Arquitectura, i "d'espectacular" per part de l'Ajuntament d'Amposta.

L'ànima del segle passat i restes medievals

L'arquitecte Carles Brull ha destacat que s'ha aconseguit "recuperar i fer traspuar el caràcter i esperit de les cases, de començaments del segle XX i finals de XIX" amb la reutilització de materials originals, com paviments hidràulics, les imponents bigues de fusta i altres elements que milloren la situació en la qual estaven les cases abans de la intervenció. Alhora s'han recuperat i integrat als edificis les restes medievals aparegudes, que tenen la màxima protecció patrimonial (BCIN).

Entre les troballes més destacades hi ha un gran espai interpretat com un magatzem vinculat a l'orde hospitaler -la procura on es cobraven els impostos en espècies-, una torre amb carreus encoixinats i una porta medieval que connectava amb l'antic embarcador del castell -situada sota l'actual terrassa de la futura cafeteria-.

Estes estructures quedaran visibles per al públic i formaran part del recorregut patrimonial de l'equipament. "Hem sigut capaços de superar-ho tot i crec que això ha acabat millorant el projecte", ha assegurat Tomàs.

També per a Brull, la integració de les restes arqueològiques "ha enriquit els espais de turisme, de circulació i de restauració amb un plus d'interès patrimonial".

El grup de l'oposició va ser qui va denunciar els contractes que s'investiguen i ara reclama "girar full i obrir una nova etapa" política al municipi.

La sessió plenària extraordinària de l'Ajuntament de l'Ampolla d'este dilluns l'havia sol·licitat Millorem per "demanar explicacions sobre els informes de l'Oficina Antifrau de Catalunya" sobre la fragmentació de contractes, la divisió artificial de la despesa, pagaments indeguts o no abonables i altres irregularitats que la formació ja ha portat també a la justícia.

El portaveu de Millorem l'Ampolla, Josep Fabra, ha lamentat que no es van "rebre explicacions" i que "la manca d'arguments del govern municipal és evident".

El jutjat d'instrucció número 1 de Tortosa investiga a l'alcalde, Francesc Arasa, tres empresaris i una periodista per un suposat cas de prevaricació administrativa. Arasa ha negat que la decisió de deixar l'alcaldia, càrrec que ocupa des de 2011, tinga res a veure amb el procediment judicial, en el qual encara han de declarar els testimonis.

L'alcalde sempre ha defensat que no s'ha comès "cap delicte" en la gestió municipal, que no ha actuat mai "en benefici propi ni de cap empresa" i confia que el cas s'arxivarà.

En canvi, des del grup de l'oposició defensen que "ha arribat el moment de girar full i d'obrir una nova etapa més honesta, més transparent, més il·lusionant i centrada exclusivament en l'interès general de l'Ampolla". En el mateix comunicat, Millorem ha assegurat que Arasa dimitirà a l'octubre i que així ho va anunciar en el plenari de dilluns. En canvi, Arasa va dir en el ple que serà ell qui decidirà quan se'n va i que "la decisió del com i el quan ja està presa des de l'octubre o novembre".

Sumem per l'Ampolla, formació de l'alcalde, també ha emès un comunicat en què "lamenten profundament" que es tergiversen les paraules d'Arasa i acusen Millorem de "torna a manipular la realitat quan no encaixa amb el seu relat". Sumem també denuncia que Millorem "converteixin el ple municipal en un escenari d'escarni públic davant la manca de resultats que esperaven en el terreny judicial".

N’hi ha que han buscat experiències per fer encara més especial el moment. David és un, i ho viurà al restaurant Les Moles entre música i gastronomia. Altres opten per una immersió produnda a la natura: l’observació envoltats de flamencs que ofereix Viatges Nemon al Delta de l’Ebre.

El primer eclipsi que va “caçar” David el va veure des del castell alemany de Hohenzollern. Quan semblava que el trànsit intens o bé els núvols que tapaven el cel li ho impedirien, es va obrir miraculosament uns minuts abans de la totalitat. El que va viure llavors el va marcar per sempre i és el que busca retrobar ara a les Terres de l'Ebre. “Estava a uns 20 quilòmetres de la franja de totalitat i en el moment oportú, el cel tapat va obrir una escletxa just on hi havia el sol de manera que, tot i no estar a la línia exacta, el fenomen va ser molt impressionant.

Societat

​REPORTATGE

L'Ebre rebrà l'eclipsi amb propostes exclusives, ple total i allotjaments d'última hora a preus disparats Sílvia Berbís Morelló

Este suís, que estiuejava de menut a la costa tarragonina, descriu la sensació d’esta manera: “Quan l’eclipsi ho deixa tot fosc i silenciós, és una sensació d’indefensió absoluta, com una mena de por metafísica, com a ser humà et sents completament sense poder”.

I és que segons la seua experiència, l’espectacle visual va més enllà per sacsejar els sentits i recordar-nos la nostra petitesa davant el cosmos: “Quan es va fer fosc, vaig sentir fredor perquè la temperatura cau automàticament, tot es refreda; en els 90 segons de l'eclipsi la calentor de l'aire cau un o dos graus ràpidament. També el so canvia perquè els animals, sobretot els ocells, no fan soroll; és com si tot estigués mort, es queden en silenci; i una altra cosa que vaig notar és el canvi en la circulació de l'aire: venen uns vents rars amb canvis de direcció”.

Resulta difícil entendre-ho si no ho has viscut mai: “És com si la natura estigués esgarrifada i l’animal que portem dins es pregunta si el sol tornarà”. Davant esta incertesa, comprovar com torna a aparèixer és per a ell motiu “d’una alegria desbordant”, però la sensació viscuda no és efímera, roman en el temps. Per això quan fa un any va saber que podria veure un eclipsi total prop del lloc on estiuejava no s’ho va voler perdre i va avisar el responsable del restaurant Les Moles: “Ja saps Jeroni que l’any que ve Ulldecona serà el centre del món?”, li va anunciar. I va impulsar els preparatius que ja estan en marxa i que el David no es perdrà.

Per a este amant de l’astronomia, no serà només un fenomen astronòmic i gastronòmic, sinó un rearmament psicològic i emocional envoltat d'amics, música i la llum retrobada del Mediterrani.

Creuar l’Atlàntic per observar l’eclipsi entre flamencs

A David Mauri, responsable de Viatges Nemon, de Camarles, el va posar sobre alerta l’alta demanda estrangera que va començar ja fa dos anys: els turistes anglesos i americans van començar a bloquejar reserves d’allotjaments a la zona. “Allò em va fer saltar les alarmes perquè vaig pensar que si dos anys abans hi havia demanda, em calia adaptar la meua oferta a l’eclipsi”. I així ho va fer, la seua activitat de més d'èxit inclouria també fenomen, de manera que com que ja feia postes de sol entre flamencs, ara faria un "Eclipsi solar entre flamencs".

L'escenari no podria ser més especial: la finca de Riet Vell, un espai d'arròs ecològic on SEO/BirdLife ha recuperat una antiga bassa per protegir les aus.

En este entorn, l'experiència no consistirà només a mirar el cel, sinó a observar la reacció de la vida salvatge. “Allò més rellevant del que nosaltres oferim serà veure com reaccionen els ocells al fenomen, especialment els flamencs: volem veure què faran, si s’ajuntaran quan es faça fosc com fan a la nit, si deixaran de cantar i es quedaran en silenci... saber com reaccionaran”.

Amb grups reduïts de deu persones per guia, la idea és viure este moment de "parcialitat" i "totalitat" examinant de prop el comportament animal.

El reclam dels "caçadors d'eclipsis"

L'activitat ha estat un èxit rotund de públic internacional. D'un grup de gairebé seixanta persones, la gran majoria són nord-americans, anglesos i francesos. Segons explica el David, estos turistes són autèntics "caçadors d'eclipsis" que planifiquen les seues vacances anuals en funció d'on cau l'ombra de la lluna. Els catalans i espanyols, en canvi, han estat els últims a apuntar-se, sovint a última hora.

Darrere de l'emoció, però, hi ha una preocupació logística real respecte a la mobilitat: tem que algunes carreteres del Delta es col·lapsen i que la manca d'un pla de mobilitat clar per part de les administracions dificulte l'arribada dels clients. I, evidentment, hi ha el factor meteorològic: encara que un núvol puga tapar el sol, ell sap que la foscor es notarà igualment, però confia en el cel del Delta per oferir l'espectacle complet.

Sopars, tastos de vins i sortides nàutiques

Al restaurant Les Moles d’Ulldecona, porten molts mesos preparant la Nit Eclíptica, tal com han batejat una experiència “que no tornarà a repetir-se”, tal com apunta el xef d’este establiment amb estrella Michelin, Jeroni Castell. De fet, ja fa un any que uns clients li van fer sorgir la idea, quan, en veure la pedrera que dona un marc imponent a este establiment a Ulldecona, li van dir: “Este és un punt òptim per veure l’eclipsi l’any que ve”. Jeroni pràcticament desconeixia a què es referien però de seguida es van engrescar i fins i tot van crear un grup de treball amb col·laboradors externs motivats per l’efemèride.

La proposta inclou gastronomia, astronomia, música i emoció: "Els comensals accediran per un camí il·luminat al punt on es va aturar l’explotació de la pedrera, 30 metres per sobre del restaurant, on els esperarà un entorn decorat integrat al paisatge i un kid eclipsi amb ulleres homologades, aigua personalitzada i culminarà amb un espectacle musical i de llum especialment creat per a l’ocasió", explica el responsable de l'establiment. Durant tota l’experiència es acompanyarà la Camerata Bacasis, una formació integrada per més de 20 músics que combina orquestra, cantant, DJ i director musical. “Serà un maridatge musical que evolucionarà al ritme de cada emoció de la nit sense trencar l’autenticitat del moment, entre silencis quan caldrà i una explosió de música i llum en acabar”, afirma. Castell confia que “siga un moment irrepetible”. Pel que fa al sopar, cada plat de l’àpat està inspirat en l’esdeveniment. Fa dos mesos van llençar la proposta i “des del primer moment hem tingut reserves”, assegura.

El restaurant L’Algadir, a Poble Nou del Delta, també té una ubicació privilegiada, on res pot fer d’obstacle si el cel està clar com confia tot el sector. En este cas, dalt al terrat, on hi ha un hort ecològic, habilitaran quatre taules exclusives per a uns pocs comensals: “Servirem uns escumosos i uns aperitius, els clients veuran l'eclipsi i després els servirem un sopar especial”, explica Joan Capilla, el xef d’este establiment que també ofereix allotjament hoteler: “Esta nit ja ho tenim reservat des de l’any passat però en general a tota la zona es preveu molta gent i esperem que tot el sector treballe i aprofite estos dies, que l’hivern és llarg”, afirma.

Al mar, caiacs, velers o immersions submarines

No només seran sopars, el factor que incremente l’encant de la vetllada. A l’Ametlla de Mar, l’àrea de Turisme incentiva altres propostes: “Hem contactat amb totes les empreses que fan activitat concreta per a aquella hora de l'eclipsi, bàsicament les empreses nàutiques, que fan sortides especials per a veure l'eclipsi des del mar", explica el tècnic Dami Llaó. Plàncton Diving organitzarà una sortida en barca per observar el fenomen des del mar, mentre que Charter Paradise proposa una navegació especial amb aperitiu de sushi elaborat per Sushimar, música i posta de sol. La Subhasta de l’Estany combinarà l’observació de l’eclipsi amb música en directe al balcó i un sopar maridatge al xiringuito. Per la seua banda, Ametlla Diving oferirà a les 19.00 hores una activitat que unirà la contemplació de l’eclipsi amb una immersió nocturna, amb ulleres de protecció, botella, guia i ploms inclosos.

Igualment, la Ràpita també oferirà diverses propostes aprofitant les bones condicions que ofereix la badia dels Alfacs: des d’un veler a una sortida en caiac o pàdel surf com les que organitza l’empresa Delting Park. Per la seua banda, Embarcacions Badia Alfacs farà una ruta panoràmica en llanxa, amb explicacions guiades, refrigeri i beguda. O Mes Mar, des de la Base Nàutica la Ràpita, que suggereix una travessa en veler que inclou ulleres d’observació, pica-pica, una copa de cava i fotografies de l’experiència. Totes tres activitats permetran contemplar l’eclipsi des d’un entorn marítim privilegiat, sempre condicionades a una meteorologia i unes condicions de navegació favorables.

Música, maridatges i tastos de vins

A la Terra Alta, l’oferta extraordinària té molt en compte la seua idiosincràsia vitivinícola, de manera que els tastos de vins estaran al centre de moltes activitats complementàries a l’observació. “Son molts els cellers, bars i restaurants que preparen actes per festejar l’eclipsi a tota la comarca”, explica Pilar Miró, presidenta de l’Associació de Turisme Rural de la Terra Alta. A Horta de Sant Joan, per exemple, l'hotel Les Capçades o la bodega Vinyes del Convent ofereixen activitats com el "vi, eclipsi i música": "A les 18.30h gaudirem d’un concert de música en viu de la ma de Rumba sin Rumbo per preparar-nos pel gran moment del eclipsi,". També en este últim cas s'ofereixen paquets que inclouen visita, ulleres homologades, 2 consumicions i una copa de Vinyes del Convent com a record. Però d'idees n'hi ha per a tots els gustos: al camping Terra Alta, a Bot, amb tast de vins amb el celler de Can Menescal; activitats de ioga, degustacions i música amb l'empresa d'activitats de natura Montsport a Horta... la llista de propostes és llarga i molt variada, també a la Ribera d'Ebre, on Figot T senderisme ha exhaurit el pack degustació per veure l'eclipsi des del banc gegant del municipi, tot i que resten alguns packs bàsics. També els càmpings a la vora dels embassaments tenen ofertes especials.

Allotjaments a plena ocupació

Passar una nit en plena primera quinzena d’agost en un allotjament de les Terres de l'Ebre entre setmana encara és factible als preus habituals per l’època. Es pot trobar una àmplia oferta d’habitacions a l’entorn dels 100 euros, i també per sobre i alguns per sota. Però si la nit escollida és la del 12 d’agost, o bé ja no trobareu allotjament o prepareu-vos per pagar quatre vegades estos preus. I és que l’interès per observar eclipsi de sol ha disparat la demanda des de fa temps, i pràcticament s’han exhaurit les places. També n’hi ha alguns que han optat per l’estratègia d’aturar les vendes per aprofitar l’última hora. A l’Ebre, els que no han estat molt previsors pagaran l’allotjament per observar este esdeveniment astronòmic tan especial a preu tan especial com ho és el fenomen, tal com es pot comprovar a les plataformes que compilen les ofertes d'allotjament disponibles. Els comptats que queden ronden els 500 euros la nit.

"Fa molt de temps que observem una demanda molt alta per a este dia. Alguns vam aturar una mica esta demanda i altres la van posar tota a la venda i es van exhaurir les places, però també hi ha hagut, com et dic, l'estratègia d'esperar a última hora, perquè hi ha un gran interès per l'eclipse i pensem que serà un èxit", assegura la presidenta de l'Associació d'Empreses d'Hostaleria del Baix Ebre, Sílvia Márquez.

"Ho vivim amb molta emoció perquè realment pensem que és un fet històric", comenta Márquez, qui corrobora que des de fa mesos la notable demanda ha disparat els preus. Malgrat això, "l'afluència de gent serà molt gran, llàstima que justament coincidisca en el moment de la temporada en què ja més treballem", explica. En el mateix sentit, Dami Llaó, tècnic de Turisme de l'Ametlla de Mar, comenta que "ja fa mesos que des dels allotjaments ens informen que s'ha vist un augment gran de l'interès esta setmana, però clar, de cara alo negoci no és la més adequada tenint en compte que és la que més es treballa a l'any". 

"Hi ha molta demanda, ja va començar l'any passat, i vindrà molta gent de fora, les cases rurals estem pràcticament al 100%", certifica també Pilar Miró. 

En un món ple de pantalles i estímuls ràpids, què pot aportar el ioga als adults però també als infants?
Els adults necessitem espais de calma, silenci i desconnexió. Per tant, hem de pensar fins a quin punt poden ser necessaris per als infants, que estan en una etapa de gran energia, moviment i descobriment. Els xiquets i xiquetes viuen envoltats d’estímuls: pantalles, sorolls, activitats, exigències i ritmes molt intensos. El ioga els oferix un espai diferent, on no han de competir, ni donar un rendiment ni ser els millors. És un lloc on poden respirar, escoltar el cos i començar a reconéixer allò que senten. No es tracta d’aïllar-los del món, perquè el món és el que és. Es tracta de donar-los eines perquè no visquen arrossegats per tot el que passa al seu voltant.

Quan pensem en ioga, sovint pensem en postures i flexibilitat. Què és realment el ioga?
És normal que moltes persones hi arribem a través del cos. Les que practiquem hatha ioga, gairebé sempre, hem començat per les asanes. Però el cos és només la porta d’entrada. El ioga no treballa que et poses la cama darrere del cap. El ioga treballa què et passa quan no te la pots posar darrere del cap. Treballa la frustració, la ràbia, la comparació o la pressa que apareixen quan vols aconseguir una cosa abans d’hora. A vegades pensem: “Esta postura no la tinc”, “ara ja em surt”... Però no tenim res assegurat. Que una asana et surta avui no vol dir que et surta demà. I entendre això és important, perquè ens ajuda a no identificar-nos amb el resultat.

Què revela de nosaltres la manera com reaccionem davant d’una dificultat física?
Moltes vegades revela mecanismes que també tenim fora de l’estoreta. Si no podem fer una postura i ens enfadem, si ens comparem amb la persona del costat o si ens forcem fins al punt de lesionar-nos, probablement estem repetint reaccions que també apareixen en altres moments de la vida. El procés físic és més fàcil de detectar perquè hi ha dolor. Si forces el cos, el cos avisa. Però en el terreny mental és més difícil adonar-se que ens estem fent mal. Podem viure instal·lats en la necessitat de controlar, en la frustració o en l’exigència constant sense ser-ne conscients. Per això el ioga no és arribar a una forma concreta, sinó observar-se mentre es fa el camí.

Vosté s'ha format en les arrels del ioga a l'Índia i en la filosofia de Krishnamacharya com figura fonamental del ioga modern. Qui va ser i què li ha aportat aprofundir en el seu llegat?
Krishnamacharya és considerat un dels grans mestres del ioga modern. Va ser mestre de figures tan rellevants com B. N. S. Iyengar, Pattabhi Jois o el seu fill, T. K. V. Desikachar, i va transmetre una idea que per a mi és essencial: el ioga s’ha d’adaptar a la persona, i no la persona al ioga. Això vol dir que no tots hem de fer les mateixes postures, ni hem d’arribar al mateix lloc, ni practicar amb la mateixa intensitat. Cada cos, cada moment vital i cada estat emocional necessita una pràctica diferent. El seu llegat em recorda que el ioga no és exhibició ni exigència, sinó escolta, respiració i consciència.

Els Ioga-sutres de Patanjali definixen el ioga com l’aturada de les fluctuacions de la ment. Com s’ha d’entendre?
És una de les definicions més importants. Quan preguntes què és el ioga, molta gent parla del cos, dels estiraments, de la respiració o de les postures. Però Patanjali diu que el ioga és aturar les fluctuacions de la ment. No vol dir dixar de pensar ni tornar-se una persona indiferent. Vol dir no viure dominats per cada pensament, cada emoció o cada impuls que apareix. Poder observar-los sense reaccionar automàticament des de la por, la ràbia, l’ego o la necessitat d’aconseguir alguna cosa. Això és valuós per als adults, però també per als infants. Reconéixer “estic nerviós”, “tinc por”, “estic enfadat” o “em sento rebutjat” ja és començar a no ser esclau d’aquella emoció.

Vosté parla del camí del ioga com a disciplina i compromís. Per què són tan rellevants estos valors?
No podem aprofundir si estem sempre canviant de camí, barrejant disciplines o buscant resultats immediats. Pilates, fisioteràpia o ioga són pràctiques molt valuoses, però cadascuna té una profunditat enorme. No es pot arribar al fons de tot alhora. El ioga requerix temps. És un camí que no s’acaba en una vida. I comprometre’s vol dir acceptar que les transformacions importants no són ràpides.

En una societat tan acostumada a la immediatesa, la disciplina és gairebé una forma de resistència?
Sí, perquè volem resultats ràpids en tot: que una postura ens surta de seguida o que un problema es resolga sense passar pel procés. Però les comprensions importants no funcionen així. Moltes vegades, després d’anys repetint una pràctica, de sobte te n’adones d’alguna cosa que abans no veies. I això no es pot forçar. La disciplina no és un càstig ni una imposició. És una eina de sanació. És allò que et permet tornar al camí quan et disperses, quan perds l’ànim o quan tens la temptació d’abandonar allò que et fa bé.

Els yamas és un terme en sànscrit que ens parla de la relació amb els altres. Per què el ioga no és només una pràctica individual?
Perquè el primer pas ja parla de comunitat. Els yamas tenen a veure amb la no-violència, la veritat, el respecte, el control de l’energia i la no-avidesa. Són principis que afecten directament la manera com ens relacionem amb les persones que tenim al davant. Vivim en un món molt individualista, amb moltes propostes en línia i amb una vida cada vegada més feta des de casa. Però el ioga ens recorda que els altres importen. El treball interior és personal, però sempre el fem en relació amb algú. La pregunta seria: soc una persona amb qui els altres poden estar tranquils? La meua manera de parlar, de posar límits o de relacionar-me genera calma o genera més tensió?

Però sovint posar límits pot comportar cert grau de violència verbal, no creu?
Al principi, moltes vegades posem límits amb brusquedat perquè no sabem fer-ho d’una altra manera. Ens surt la defensa, la ràbia o la duresa. Però el procés no consistix en ser perfectes de cop. Si avui has pogut posar un límit amb una mica menys de violència que ahir, ja és un pas. Potser l’altra persona no ho percebrà així, però tu pots saber que has aconseguit no entrar en una discussió com ho hauries fet abans. El treball és individual, però es fa amb l’altre. I això també és ioga.

I què són els niyamas?
Si els yamas tenen a veure amb la relació amb el món, els niyamas ens parlen de la relació amb un mateix. Aquí hi ha una part molt profunda de la pràctica. El primer és la neteja. No parla només d’una neteja externa, sinó d’observar allò que ens intoxica mentalment: la violència, l’enveja, la gelosia, l’ego o les conductes que repetim sense adonar-nos-en. Després hi ha santosha, el contentament. Però no és conformisme. És aprendre a estar en pau amb el procés, alegrar-se del propi camí i també del camí dels altres. Quan una altra persona avança i això ens desperta enveja, tenim una oportunitat per mirar què està passant dins de nosaltres.

Quin paper hi tenen l’ego i la comparació en este procés de creixement?
L’ego separa. Ens fa pensar que som només allò que aconseguim, el nostre cos, la nostra imatge o el nostre rendiment. És el que ens porta a voler córrer abans d’hora, a fer una postura per a la qual encara no estem preparats o a necessitar que ens reconeguen constantment. L’ego apareix en qualsevol classe de ioga: quan algú vol fer més del que toca, quan no accepta el procés o quan no tolera no ser el millor. El problema no és tenir ego, perquè tots en tenim. El problema és identificar-nos completament amb ell. Hem d’aprendre a mirar-nos amb tot el que som, també amb les parts que no ens agraden.

Diu que exigir-nos perfecció és una forma de violència. Per què?
Perquè, si només acceptem la part de nosaltres que funciona, que és amable, eficient, serena o brillant, apartem la resta. I tots tenim contradiccions, pors, errors i ombres. El ioga no consistix en convertir-se en una persona perfecta, etèria o sempre tranquil·la. És mirar la pròpia foscor sense fugir-ne. Esta imperfecció també s’ha d’estimar. Quan dixes de recriminar-te constantment i acceptes que ets una persona complexa, l’energia dixa d’estar bloquejada en la lluita contra tu mateixa. I és llavors quan pots començar a transformar de veritat.

Què és el tapas i per què és important?
Sovint es traduïx com a pràctica o disciplina, però va més enllà. Tapas és generar un foc intern, una energia que permet transformar aquells hàbits que ens fan mal. En la filosofia del ioga, estos patrons es coneixen com a samskaras: reaccions automàtiques, maneres de pensar o de relacionar-nos que repetim sense adonar-nos-en. La pràctica ens ajuda a veure’ls i a no continuar alimentant-los. No es tracta d’amagar la nostra part fosca, sinó de mirar-la. El ioga no és una imatge idealitzada d’algú sempre serè i perfecte. És un treball profund amb les pròpies contradiccions.

Quin és el gran aprenentatge que pot aportar el ioga als infants?
Que no cal córrer. Que no cal ser el millor. Que no cal fer-ho tot perfecte. Que poden respirar, parar, escoltar-se i reconéixer el que senten. El ioga els pot donar un espai per relacionar-se amb el cos, amb les emocions i amb els altres des d’un lloc més conscient. I això, en un món tan ple de soroll, pantalles i pressa, és molt valuós. Perquè, al final, el ioga no és fer més coses ni arribar més lluny que ningú. És aprendre a observar-se amb honestedat i a viure com una mica més de calma, consciència i respecte.

Vostè ostenta el càrrec de relator de l’ONU des del 2020 i el seu mandat acaba aquest proper novembre. Després de sis anys, manté la tesi que el problema no és la manca d’aigua, sinó com es gestiona?
No podem obviar que el canvi climàtic està generant desplaçaments massius per escassetat física d’aigua en algunes zones, això és una realitat, però també és cert que la immensa majoria dels 2.000 milions de persones que no tenen accés a aigua potable no són "persones assedegades" en entorns sense aigua. Si els seus avantpassats es van establir on son és perquè hi havia aigua. El problema és que són persones severament empobrides, que viuen al costat de rius o aqüífers contaminats o acaparats per sectors poderosos que anteposen els seus interessos de producció als drets bàsics.

Societat

La PDE registra les primeres al·legacions al nou Pla Hidrològic de l’Ebre

Quina és la solució?
Passa per dos desafiaments: fer les paus amb els nostres rius i aqüífers —recuperant el bon estat dels ecosistemes— i promoure una governança democràtica que entengui l’aigua com un bé comú i no com una mercaderia.

En les seues visites oficials com a relator per elaborar informes, quines han estat les situacions més greus que ha hagut de denunciar?
Mai he plorat tant com durant els 12 dies de visita oficial al Perú. Allà, la mineria a cel obert a les capçaleres dels rius està enverinant conques senceres. S’estima que uns 12 milions de persones estan sota risc diari d’enverinament per metalls pesants a través de l’aigua, i el 85% són infants de menys de deu anys. Recordo les mares de les comunitats venint amb papers amb les anàlisis de sang dels seus fills a la mà, plorant perquè els havien estat enverinant durant anys sense saber-ho. Això és un crim de lesa humanitat. No hi ha rendibilitat econòmica, per molt or que s'entregue, que justifique enverinar milions de persones de manera irreversible.

Li devien preguntar què hi podia fer vosté...
Sí, i els responia que, de moment, plorar amb elles i tot seguit donar tanta visibilitat sobre esta problemàtica com fos possible.

Insisteix molt en el fet que la crisi de l’aigua té rostre de dona, que hi ha també en este dret biaix de gènere. Per què afecta més dones i xiquetes?
Quan l'aigua falta a la llar, la prioritat ètica recau sobre les dones. En les comunitats més empobrides, són elles, les adolescents i les nenes les que assumeixen la lluita diària i els riscos per aconseguir l'aigua que la família necessita per viure. Les dones no només proveeixen l'aigua, sinó que gestionen totes les cures: dels nens, de la gent gran i dels malalts. Per això, qualsevol enfocament de drets humans ha d’exigir que les dones tinguen una participació igualitària en la gestió de l'aigua; són les més compromeses i les que millor saben què significa que el recurs falte.

Vosté parla del nexe entre aigua, energia i alimentació. Quina és la pota més fràgil de les tres?
L'aigua és el vector de vida, però si la contaminem, es transforma en un vector de mort i malaltia. Avui em preocupa enormement com el creixement incontrolat dels centres de dades i les noves necessitats energètiques ens empenyen a solucions suïcides. S'estan reactivant projectes de centrals nuclears, grans preses hidroelèctriques que havien estat aturades per la lluita social —com al Pirineu— i tèrmiques que agreugen el canvi climàtic. Este consum elèctric desmesurat acaba impactant indirectament en els ecosistemes aquàtics dels quals depenem per a la nostra pròpia supervivència.

Tornant a casa, com veu el llegat de la Nova Cultura de l'Aigua ara que la Fundació celebra la seua assemblea a Tortosa?
Em sento molt content de veure que la Fundació continua activa i potent. Vam ser capaços de crear un moviment que ha deixat empremta en la consciència col·lectiva i en les lleis. Abans, les grans infraestructures com preses i transvasaments es veien com la solució única; ara s’entén que són problemàtiques i que tenen grans impactes. Tot i això, res és irreversible, així que cal mantenir-se alerta i vius per defensar esta nova forma de relacionar-nos amb la natura i entre nosaltres.

Catalunya aposta fort per la dessalinització i la regeneració davant la sequera. Com valora estos mètodes?
Són tecnologies que cal valorar sense mitificar-les ni demonitzar-les. La dessalinització és més flexible i modular que els transvasaments, i en llocs com el litoral mediterrani, on hem crescut més enllà del que és raonable —amb turisme massiu, camps de golf i agroexportació en zones sense aigua—, pot ser una eina per resoldre errors de sobre demanda. Però compte: l'aigua que cau del cel és gratis, dessalar-la té un cost econòmic i energètic. No podem utilitzar la dessalinització com una excusa per continuar creixent de manera il·limitada. La felicitat no s’aconsegueix creixent i engreixant-se sense parar; necessitem un model de país i d'ordenació del territori que siga realment sostenible.

La seua curiositat pel crim va començar de forma molt precoç. Com recorda aquells inicis?
Era l'època de l'internet amb tarifa plana, aquell que si et trucaven es penjava i feia un soroll raríssim. Jo era molt menuda, no et podria dir una edat exacta, però des que vaig descobrir l'ordinador a casa vaig començar a buscar-ho tot: presos en sèrie de la història, mètodes d'execució… Mentre les meues amigues volien ser mestres o veterinàries, jo deia que volia ser criminòloga, i ni sabia si existia la paraula. Ma mare sempre em deia: «Si passa alguna cosa al poble, et vindran a buscar a tu». Encara conservo tota la col·lecció de fulls impresos i retalls de diaris que col·leccionava de petita.

Successos

Els crims del segle a les Terres de l'Ebre, tercera i última part Sílvia Berbís Morelló

Com es tradueix aquella fascinació iniciàtica en una carrera professional?
Quan et fas gran veus que a Espanya la sortida laboral per buscar assassins en sèrie és complicada. Vaig començar per la integració social, treballant amb menors i violència de gènere, però encara necessitava la informació. Així que, mentre treballava, em vaig formar com a detectiu, perfiladora criminal i vaig fer pràctiques en escenes del crim, recollint ADN. Ma mare em preguntava si allò servia de res, i jo li deia que em servia a mi, per les ganes de saber que tenia.

Tenim el paper del detectiu molt mitificat?
Totalment. Avui dia encara m'ho pregunten: «Però això existeix de debò?». Es pensen que és cosa de ficció. A més, la gent creu que només abordem casos d'infidelitats, però a mi és el que menys m'interessa. Prefereixo els casos de tuteles o divorcis conflictius; més durs. Però és un ofici difícil: la línia legal és finíssima i has d'estar al dia de les lleis constantment perquè canvien d'un dia per l'altre. Gravar una tanca per un costat o per l'altre pot canviar-ho tot legalment.

El perfilat criminal és intuïció o estadística?
No és una bola de cristall, és probabilitat. Analitzem l'escena: si el cos estava amagat o no, on s'ha llançat... La gent sol actuar dins de la seua «zona de confort». En esta zona per exemple per l'arrossar o pel riu. També mirem l'ordre: si una persona té l'habitació impol·luta, serà metòdica a l'hora de planejar el crim. Fins i tot l'estil de robatori et diu el nivell d'estudis: no és el mateix qui entra per una claveguera fent un forat («estil bucaner») que qui hackeja un caixer.

Qualsevol podria cometre un crim?
Tothom, en un punt concret i per una situació límit, podria arribar a matar. Una altra cosa són els psicòpates, que són els que més m'han fascinat sempre. Són persones que aprenen la conducta: saben quan han de riure o com liderar perquè ho tenen analitzat, però és un aprenentatge, no ho senten. N'hi ha molts en posicions de poder, que passen entre nosaltres perfectament adaptats.

Successos

Els crims ebrencs del segle, segona part Sílvia Berbís Morelló

Parlant de casos concrets, quin és el que més li ha impactat?
El cas d'Almonte. Un pare i una filla de sis anys assassinats amb 158 punyalades a casa seua. Hi havia ADN a les tovalloles, però es va absoldre l'únic acusat per un jurat popular Jo crec en el jurat popular sempre que estiga ben fet, però a Almonte no es va aïllar la gent, hi havia pressió social, associacions a favor de l'acusat... i així no et bases en les proves, sinó en l'opinió. Avui dia, amb els mecanismes que tenim, estic segura que es trobaria l'assassí, però llavors no hi eren.

Si mirem cap a les Terres de l'Ebre, quin cas destacaria?
El de l'alemany que va matar tres persones en tres hores recorrent 200 quilòmetres. Va matar un home a Mequinensa, un altre a la Fatarella i un tercer a Riomar. Anava cap a Tortosa a buscar la quarta víctima quan el van aturar. Se sentia estafat per uns constructors alemanys que havien comprat terrenys per fer unifamiliars. Com que se li havia mort la dona i la gossa, sentia que no tenia res a perdre. Quan el va parar la Guàrdia Civil, portava la pistola al seient del copilot i va dir: «Ja em podeu detenir, que ja he fet la feina». També és increïble el cas de la «mà tallada» que va aparéixer a Sant Jaume d'Enveja.

Com gestiona l'ètica en una feina on el «morbo» és tan temptador?
Jo intento apartar-me del morbo el màxim possible. Explico les autòpsies d'una manera molt seriosa; no cal indagar en detalls escabrosos que no aporten res al cas. La meua línia vermella són les drogues, perquè és un altre món, són ajustaments de comptes que psicològicament no m'aporten tant. Amb els menors, sempre aviso al principi del pòdcast perquè és dur, però crec que és necessari donar veu a qui ja no hi és i, potser, ajudar algú a identificar situacions perilloses en la seua pròpia vida. Es tracta de fer-ho amb respecte i dignitat per a la víctima.

Com és el procés de trencament personal que implicar fer un gir de 180 graus a la vida que ja tenia encarrilada?
És fàcil de resumir ara, però va ser un procés complicat de digerir i d'assimilar. Per a mi va ser un autèntic viatge iniciàtic. No és només decidir-ho mentalment, sinó posar-te a caminar en la direcció contrària a la que has seguit sempre; això suposa creuar un desert imaginari que està al teu cap i enfrontar-te a les teues pors més radicals. En el meu cas, vaig haver d'agafar una baixa per estrès i va ser llavors quan vaig començar a fer-me preguntes honestes, d'aquelles que van al moll de l'os: "Què vols ser quan sigues gran?", fins i tot sent ja un adult. Al final, vaig entendre que vida només n'hi ha una i que els escriptors el que fem és anar pel món amb els ulls oberts per filtrar la realitat a través del nostre procés mental.

Va escollir Arnes pels vincles familiars, tan especial era per a vostè esta atracció?
Arnes és casa meua, són les arrels. Si mai heu passejat per aquells carrerons medievals i heu vist el contrafort dels Ports i les Roques de Benet des de la barana, sabreu que és un dels paisatges més bonics de Catalunya. Per a mi no és només l’escenari ideal per escriure, sinó el lloc ideal per viure i perdre’s-hi. Jo sempre dic que, encara que haja nascut a l'Eixample de Barcelona, em sento arnerol, perquè som d’allà on pertany el nostre cor. Gran part de la seua obra gira al voltant de la dona de saviesa ancestral.

D'on prové el seu interès per la bruixeria?
Té molt a veure amb la Lola d’Arnes, la meua iaia. Ella, com moltes dones de la Terra Alta i l'Ebre, vivia connectada amb la natura i coneixia els remeis i les herbes. Per a mi, cada llibre que escric sobre bruixes és una manera de donar-li les gràcies i enviar-li un petó. M’interessa molt investigar com esta dona sàvia acaba sent demonitzada i transformada en "bruixa" per interessos històrics, el patriarcat o l'església. És un procés de demonització fascinant; no hi havia una sola "bruixa", sinó tantes com dones acusades, cadascuna amb un cas excepcional.

A les seues novel·les apareixen figures històriques reals, com el caçador de bruixes Joan Malet. Qui era realment este home?
Joan Malet era un personatge de Flix, un autèntic psicòpata antropològic que feia fortuna amb el patiment aliè. Cobrava "per peça", és a dir, per cada dona que acusava. Va saber llegir la mentalitat supersticiosa del segle XV: si un infant emmalaltia o de cop pedregava, la gent necessitava un culpable, i ell en va fer el seu ofici. Irònicament, va acabar cremat a la foguera per la pròpia Inquisició.

Les bruixes d'Arnes ja té 16 anys, però el fenomen segueix viu, a través duna ruta, n'ha fet un univers... sent que d’alguna manera ha contribuït a restituir la seua història?
Em sorprèn i m'emociona que, després de tant de temps, encara vinga gent d'arreu de Catalunya per veure per on surt el sol a Arnes, perquè així comença la novel·la. Avui dia fem una ruta nocturna on passegem pels escenaris reals i de ficció, i que acaba amb un ritual. Crec que, modestament, he pogut contribuir una mica a restituir l'honor d'estes dones i a explicar que la bruixa va ser sovint una etiqueta inventada per justificar barbaritats.

També va guanyar el Premi Néstor Luján de novel·la històrica amb una obra de pirates. Com connecta això amb Arnes?
Sembla distant, però El pirata de Cala Morisca també és un homenatge a la meua infantesa a les golfes de la casa d'Arnes. Allà obria un bagul de fusta ple de llibres i llegia Salgari, Verne o Stevenson. Escriure sobre pirates va ser recuperar aquella il·lusió.

Com a professor d'escriptura, quins consells dona als qui volen explicar les seues pròpies històries?
El primer és enamorar-se de la idea, perquè escriure és un procés llarg i costós on apareixeran dubtes i la síndrome de l'impostor. També és vital fer una escaleta o guió; cal escriure amb el cor per emocionar, però amb el cap per ser estrateg i desfer els nusos de la trama abans de començar. I, sobretot, no tenir por. Una vegada un lector de Mèxic em va escriure per dir-me que la meua novel·la El guerrer adormit l'havia ajudat a superar una depressió i a recuperar les ganes de viure. Només per això, la meua carrera ja ha valgut la pena.

Què podem esperar de David Martí en el futur immediat?
Estic treballant en una nova novel·la que segueix explorant este univers de la màgia i les bruixes. Confio que veurà la llum aviat i espero que agrade molt als lectors.

Què és i què vol aconseguir el Correllengua Agermanat?
El projecte del Correllengua Agermanat és una iniciativa que busca reivindicar i fomentar l'ús social del català. L'objectiu del projecte no és assolir una meta definida, sinó tot allò que passarà en el desenvolupament del projecte, des de la coordinació del teixit associatiu local a cada municipi on passarà la flama, fins a les persones reunides en el moment de fer córrer la flama de municipi en municipi. L'objecte de la fama recorrent els països catalans serà la prova per a tots els atacs que s'estan fent contra el català i els territoris de parla catalana. Els països catalans són una realitat unida i compromesa per la llengua. De fet, durant la realització del mateix projecte hi ha hagut traves per part de territoris amb administracions adverses a la unitat de la llengua i del territori. El fet que el projecte hagi tirat endavant és una mostra que la voluntat del poble pot més que qualsevol adversitat.

Per què creus que este tipus d'iniciatives són necessàries avui?
El Correllengua Agermanat és una iniciativa extremadament necessària si entenem el català com una llengua en situació de risc i constantment desvirtuada i antagonitzada. La majoria del temps, la lluita per la llengua és personal i quotidiana, i el Correllengua és una manera de fer-ho festivament amb xarxa sortint de la individualitat. Les iniciatives d'este tipus són necessàries i el fet que sorgeixin és un símptoma d'un canvi de rumb, una nova manera d'entomar la lluita lingüística que reclama projectes ambiciosos des d'una mirada més jove que agafi el relleu de la flama.

El català està en situació de risc i ho demostren les estadístiques. Hi ha una situació de diglòssia en què el català es troba immers des de fa anys. Sense anar més lluny, l'altre dia a Vinaròs es va perpetrar un atac indiscriminat contra la llengua. L'Ajuntament d'un poble històricament catalanoparlant va aprovar una modificació del reglament de normalització lingüística que es tradueix en la rebaixa a nivell institucional de la presència del català.

Cultura

El Correllengua Agermanat a les Terres de l'Ebre: recorregut i activitats Joan Navarro

Quin paper juguen les Terres de l'Ebre en esta lluita?
Les Terres de l'Ebre tenen un paper important perquè sempre ha estat un territori molt compromès en les lluites pel català. A les estadístiques, l'Ebre sempre se situa al capdavant pel que fa al percentatge d'ús habitual del català als països catalans. No obstant això, este percentatge també està disminuint i és important ser conscients que encara que estadísticament les dades són positives o menys negatives que en altres zones, la realitat d'emergència lingüística segueix existint i la lluita a les Terres de l'Ebre és igual de necessària que a qualsevol altre punt dels països catalans.

Dins de la lluita pel català, l'Ebre també lluitem per la reivindicació del nostre subdialecte. El subdialecte tortosí és un subdialecte de transició entre el català nord-occidental i el valencià. És un subdialecte amb poca visibilitat que s'està perdent a causa del poc valor que se li dona i a les dinàmiques de sensibilització lingüística. Per això, és important reivindicar-nos com a parlants i defensar la nostra parla a la vegada que defensem la llengua, sempre de manera conjunta.

Com serà l’acte central a Tortosa?
L'acte començarà a les 7.30 del vespre amb una concentració convocada per part de Sant Jordi per la Llengua per rebre la flama del Correllengua que serà portada per entitats esportives locals com el Club d'Atletisme de les Terres de l'Ebre, el Club de Bàsquet Cantaires o el Club de Futbol Tortosa Ebre. L'arribada de la flama es farà amb la col·laboració del grup de Lo Golafre i tot seguit hi haurà la lectura del manifest de Sant Jordi per la Llengua, a càrrec de quatre representants de les entitats que s'han adherit a la jornada com són els sindicats, entre altres. Un cop llegit el manifest, ens desplaçarem fins a la plaça de l'Ajuntament en forma de manifestació amb la presència de diverses entitats adherides. Durant la manifestació es comptarà amb la participació de la Banda Municipal de Música de Tortosa i el grup de percussió infantil de Lo Golafre.

Un cop a la plaça hi tornarà a haver la participació d'entitats culturals com els Castellers de Tortosa. Seguidament, es farà la lectura del manifest del Correllengua Agermanat a càrrec d'Oriol Pérez que és un divulgador del dialecte tortosí a xarxes socials (@loparlar_tortosí) i, per a finalitzar la jornada, hi haurà una ballada popular de jotes a càrrec del grup Lo Planter. Esta edició és única i a les Terres de l'Ebre tenim la sort de tenir esta confluència de projectes (Sant Jordi per la Llengua i Correllengua Agermanat) que ens permetrà fer de la jornada un dia memorable, important i reivindicatiu que esperem que estableixi un precedent per als anys que han de venir de lluita.

Per què és important que tothom es mobilitzi i participi en el Correllengua Agermanat?

Des de la coordinació del Correllengua Agermanat fem una crida a la mobilització per a dir prou als atacs constants contra la nostra llengua i demostrar a aquells que els perpetuen que no aconseguiran el que volen. També per ajudar la població a sortir d'este estat desànim i fer-los una espenta perquè surtin al carrer de manera festiva i amb determinació per a lluitar per la nostra llengua.

2010 : Un sopar entre amics que acaba a ganivetades

Un mas a cavall entre els termes de Miravet i Benissanet va ser l’escenari del primer crim de l’any 2010 a les Terres de l’Ebre. Els dos protagonistes del fet eren suposadament amics, i la nit del 26 d’agost del 2010 van quedar en aquell immoble per sopar. Constantin S. Va presentar-se amb begudes alcohòliques i tots dos van consumir al llarg de la nit, fins que en un moment determinat van iniciar una baralla, amb agressions mútues. Constantin va acabar-la clavant un ganivet al seu company, un temporer de 39 anys, també d’origen romanés, que va morir amb un nivell d’alcohol en sang de 2,16 grams per litre. El va trobar el propietari del mas on vivia quan va anar a buscar-lo per anar a treballar. L’acusat va marxar al seu domicili, on l’endemà va ser detingut. L'Audiència de Tarragona el va condemnar a sis anys de presó. El judici, que s'havia de celebrar amb un jurat popular, es va suspendre després que les parts arribessen a un acord i el magistrat de la Secció Quarta va dictar una sentència condemnatòria contra l'acusat per un delicte d'homicidi.

2011: Un any fatídic

El 23 de març del 2011, una veïna va descobrir en una casa deshabitada del centre d’Alcanar el cadàver d’un home enmig d’un toll de sang. La víctima era Marius E.C., nascut a Romania, que es trobava sense residència a Alcanar, la qual cosa va motivar que s'allotgés al domicili ubicat al número 14 del carrer Nou, freqüentat en aquells moments per persones sense sostre i toxicòmans. Tenia 45 anys. El 28 de març, els Mossos van detenir Francisco D.R., un jove de 24 anys natural de Castelló de la Plana, acusat d’haver agredit la víctima a cops fins a causar-li la mort. L'acusat va ingressar a la presó provisional dos dies més tard i el juny del 2012 va ser declarat culpable d’assassinat, per unanimitat, per un jurat popular.

El següent atac criminal d’este any fatídic va tenir lloc a Tortosa. La víctima, Pilar Ll.V., tenia 73 anys, i era mot coneguda al seu barri, el del Garrofer, on van passar els fets. Va morir estrangulada a mans d’Angelo D., un home de 49 anys de nacionalitat italiana que va ser acusat d’homicidi i de robatori en força. En la seua declaració, va reconéixer l’autoria. Havia estat detingut en un dispositiu especial dels Mossos d’Esquadra activat just després del crim, en el qual es van controlar i vigilar les entrades i sortides de la ciutat.

El 15 de setembre del 2011, Albert F.R., de 23 anys, es trobava, sobre dos quarts de dotze de la nit, al bar la Saleta d'Amposta, ubicat al carrer Barcelona, parlant amb uns coneguts sobre els problemes que mantenia amb la seua exparella, cap a qui se li havia decretat una ordre d’allunyament. A aquella hora, els pares de la jove, Juan G. i María H., i els seus dos fills, Cristina i Juan, este de 15 anys, es trobaven a l'interior del domicili, només a uns metres de l'establiment. Guillen va sentir des del balcó de casa com l'exnuvi de la seua filla comentava als seus amics que li tallaria el cap a la noia i que li portaria "en una safata" al seu pare. En escoltar-ho, es va indignar i va baixar al carrer amb un pal de fregar d'alumini per a demanar-li explicacions. Van començar a barallar-se i el fill menor, germà de la núvia, en veure-ho, va baixar per separar-los i es va abalançar sobre l'exparella de la noia. El va agredir amb una arma blanca i el jove va morir. El germà de la noia va ser condemnat per l’homicidi a 3 anys d'internament en un centre de menors i a dos anys més de llibertat vigilada.

Successos

Els crims del segle a les Terres de l'Ebre (I) Sílvia Berbís Morelló

El 4 de novembre d'este mateix any va ser trobat el cadàver d'un home calcinat en uns terrenys propers a una benzinera i magatzems de fruita ubicats a la carretera TV-3321, en una de les sortides d'Alcanar. El cos era d'un home de 33 anys i de nacionalitat francesa. La investigació duta a terme pels mossos, amb la col·laboració de les autoritats franceses, va permès identificar i detenir el juliol del 2013 els dos sospitosos d'haver-lo matat: dos homes de 38 anys i veïns de Tolosa. La principal hipòtesi dels investigadors va ser que el mòbil del crim estava relacionat amb el tràfic de droga.

Abans que acabés l’any, a l’Ametlla de Mar es va produir un altre homicidi. En este cas, la víctima va ser Mohamed T., que va perdre la vida a mans de Morad Y. L’1 de desembre, els dos homes van mantenir una discussió, durant la qual l’agressor va amenaçar la víctima amb una ampolla de vidre trencada. L’endemà, a la zona de pubs, es van tornar a trobar i Mohamed va rebre una ganivetada mortal després de perseguir l’altre home. El detingut va acabar acceptant una condemna total de sis anys i quatre mesos de presó pels delictes d'homicidi previst i d'amenaces.

2012: Localitzat el cos d’una dona en un camí i d’una altra al balcó

El 8 de setembre del 2012 els Mossos d’Esquadra van obrir una investigació arran de la troballa del cos d’una dona jove en una zona rural d’Amposta amb evidents signes de violència. El cos va ser trobat en un descampat al qual s'accedia a través del camí rural Lligallo de Miralles, que es troba al quilòmetre 1.077,5 de la carretera N-340. Les fonts apuntaven que la víctima podria ser una dona que es dedicava a la prostitució. El jutge va declarar el secret de sumari i el cas pràcticament no va tenir seguiment mediàtic.

L’11 d’octubre del 2012 hi va haver una forta discussió en el pis de la Ràpita on, de tant en tant, passava temporades este matrimoni de jubilats de Saragossa. Concepción M.C. tenia 70 anys i ell, Antonio L.A., 78. Feia dies que a un familiar li estranyava no tenir notícies de la dona, i quan li preguntava a ell, sortia amb evasives, de manera que finalment va avisar a la Policia Local, i este cos, als Mossos. Antoni va reconéixer que l’embalum que hi havia al balcó era el de la seua dona, a la qual, durant la discussió, tres dies abans de la descoberta, havia matat, primer pegant-li un cop al coll, i finalment agredint-la amb una botella i estrangulant-la. L’home havia fet vida normal uns dies fins que, localitzat el cos, va ser detingut, acusat d’homicidi. Va reconéixer els fets en una vista prèvia al judici, a l’Audiència de Saragossa, i va acceptar una pena de 12 anys i mig de presó, la mínima condemna que se li podia posar, de manera que el judici no va arribar a dur-se a terme.

El primer cap de setmana de desembre, una dona de 30 anys, de nacionalitat brasilera, va ser trobada morta al carrer després de caure d'una alçada de quatre pisos a l'avinguda Constitució a Alcanar. En considerar que no havia estat una caiguda fortuïta, va ser detingut un home de 50 anys com a presumpte autor de l'homicidi. No eren parella, de manera que no va ser tractat com un cas de violència de gènere.

2013: Trets a la plana del Burgà

El 26 de novembre del 2013, cap a les vuit del matí, diversos veïns propers a una finca d’oliveres de la plana del Burgà, al Perelló, van sentir diversos trets d'escopeta. La víctima va ser Tomàs A., de 65 anys, natural d'Amposta però resident a Deltebre. La seua dona, de 61 anys, va avisar del succés amb una trucada al 112. Va dir que li havien disparat uns caçadors. A la segona declaració, ella va quedar detinguda per la seua presumpta relació en la mort a trets del seu marit. En una informació del Diari de Tarragona de l’octubre passat, es recull que la Fiscalia va demanar 14 anys de presó per a la dona, ara de 73 anys, perquè, segons el Ministeri Públic, ella va matar la parella motivada pel cobrament d’assegurances de vida.

2014 : Sengles casos a l’Ametlla de Mar i Gandesa

Un any després, divendres 17 d’octubre del 2014, va aparéixer el cadàver d’un home a l’interior d’un xalet de la urbanització del Perelló Mar. Algú havia avisat els Mossos, que van localitzar el cos amb signes evidents de violència. La víctima era un home estranger que hauria llogat el xalet, però este va ser un cas que pràcticament va passar desapercebut per a l’opinió pública.

D’altra banda, l’11 de març d’aquell mateix any, Miquel C., un veí de Gandesa de 74 anys, va morir apunyalat al centre de la població, concretament al carrer Sant Miquel, al costat de l'Ajuntament. Els Mossos d'Esquadra no van tardar en detenir el fill de la víctima. Tots dos havien estat fent un café abans de discutir al mig del carrer. El fill, de 35 anys, va apunyalar el seu pare ferint-lo mortalment. L'any següent, l’Audiència de Tarragona va absoldre l’agressor després de la presentació dels informes psiquiàtrics i de què la defensa i la fiscalia arribessen a un acord de conformitat que concloïa que l'home tenia greument afectades les seues capacitats. La sentència condemnava l'acusat a un màxim de deu anys d'internament en un centre psiquiàtric en apreciar un eximent complet d'alteració psíquica.

2016 : Mor dos anys després d’una agressió a Tortosa

La matinada del 4 de desembre del 2016, un home es trobava a l’exterior d’un local d’oci del carrer Argentina de Tortosa en aparença d’estar fent fotos amb el mòbil. Un jove va encarar-se, li va fer caure a terra l’aparell d’un cop i va donar-li un fort cop de puny al cap i una puntada a la cama. Segons la fiscalia, la víctima va caure d’esquena i es va colpejar el cap a terra, per la qual cosa va quedar inconscient, i al camp d’un temps, en coma. L'acusat, de nacionalitat argentina, va marxar corrent després dels fets. Va ser detingut pels Mossos 20 dies després, però va quedar en llibertat amb càrrecs al cap de poques hores, acusat d’un delicte de legions i de robatori amb força per robar el mòbil. La situació de l’agredit es va anar agreujant fins que el 2018 va morir per víctima, va veure com la seua va morir al cap de dos anys, quan en tenia 40, "per una encefalitis derivada del traumatisme inicial de l'agressió", segons la Fiscalia. L'Audiència de Tarragona va acabar condemnant l’agressor a 3 anys i tres mesos d'internament psiquiàtric. Les parts van tancar un pacte, atés que, en el moment dels fets, l’acusat patia d'esquizofrènia paranoide i de retard mental lleu.

Commoció per la mort de dos joves envestits per una furgoneta quan anaven en moto

La mort dels joves d’Amposta i Masdenverge, Emma, de 16 anys, i Manel, de 18, quan es desplaçaven amb moto per l’N-340 en direcció a la Ràpita el 22 de desembre de 2016, va causar una gran commoció a tot el territori. Circulaven correctament pel seu carril van ser envestits en una corba per la furgoneta que conduïa Manuel Vicente P. L’home va donar positiu per consum de cocaïna. En el judici oral va quedar palés que l’home, un veí de Barcelona de 50 anys, havia mostrat una actitud nerviosa i poc respectuosa amb les víctimes després de l'accident. El jutjat penal número 1 de Tortosa va condemnar l’acusat a quatre anys de presó per dos delictes d'homicidi per imprudència greu i també contra la seguretat del trànsit.

2018: Acaba amb el company de pis en una discussió a la Ràpita

A final de juny del 2018 en una finca de la Partida d’en Carrasca de la Ràpita, van discutir dos homes, tots dos amb problemes de drogoadicció, i un d’ells va posar fi a la vida de l’altre durant una discussió, copejant-lo amb una pedra grossa. El cadàver de la víctima, de 56 anys, el van localitzar al cap de diverses setmanes, el 2 d’agost, en avançat estat de descomposició i quasi momificat. Un acord entre fiscalia i la defensa va evitar el judici amb jurat popular a l'Audiència de Tarragona. L’agressor va acceptar 6 anys de presó i 7 anys més de llibertat vigilada per matar el company.

2019 Mata i esquartera la seua núvia a Vinaròs i l’enterra a Ulldecona

Gairebé dos mesos després de desaparéixer, va ser localitzat a Ulldecona el cos sense vida de Nelea S., una noia de Vinaròs de 26 anys, de nacionalitat moldava. Estava enterrat i esquarterat. La nit de la desaparició, havia discutit diverses vegades, a casa i en una discoteca, amb la seua parella, un noi de 22 anys amb qui convivia en un pis de Vinaròs. El jove va ser detingut el 5 d’abril com a presumpte autor del crim. Després de matar-la i esquarterar-la, l’havia traslladat a una fossa que va cavar al terme d’Ulldecona. La secció segona de l'Audiència Provincial de Castelló ha condemnat a 23 anys de presó per un delicte d'assassinat, amb els agreujants de gènere i de parentiu.

El 27 de setembre del 2019, un home de 34 anys va matar la seua mare, d'uns 75, en un pis del barri de Ferreries de Tortosa, després de discutir. Va tirar-la a terra, la va asfixiar amb les mans i va ferir-la amb un ganivet. Després va trucar al 112 per explicar-ho. Quan els efectius policials i sanitaris van arribar al lloc dels fets, la dona ja estava morta. Els Mossos d’Esquadra va detenir-lo en un canyar proper, on havia fugit i des d’on havia trucat per confessar el crim. L'home va acceptar una pena de 10 anys de presó. Arran d'un acord entre la defensa i la fiscalia que va evitar el judici amb jurat popular, l'Audiència de Tarragona ha condemnat l'home per homicidi amb l'agreujant de parentiu i amb els atenuants de trastorn mental i confessió.

2001-2002: Un doble crim sacseja Bot

El 14 de gener del 2002, a la carretera comarcal 3301, al terme de Bot, va aparèixer el cadàver d'un home amb signes de violència. Es tractava d’Igor Antonievich, de 34 anys. L’agressió va passar a l’antiga estació ferroviària. Els autors van llençar el cadàver per un petit terraplè al costat de la carretera. L’autòpsia va determinar que l’home, de nacionalitat lituana, va morir per un traumatisme cranioencefàlic, però tenia una dotzena de costelles fracturades i unes 40 ferides fetes en vida. Dies abans, però, havia succeït el primer crim en este petit poble terraltí, que va posar fi a la vida d’Alexandre Drianyc, en un habitatge del carrer d’Horta. Tenia 52 anys i els cops de què va ser víctima van fracturar-li catorze costelles i el cúbit del braç dret. Els atacants també van clavar-li una ganivetada a l’espatlla i van tallar-li el tercer dit de la mà esquerra quan encara era viu. L’home va ser estrangulat amb una corda enrotllada al coll i llençat en un barranc proper a la mateixa carretera.

El seu cos momificat va ser trobat per uns operaris de carreteres mesos més tard, el 15 de maig del 2002. El seu vehicle havia aparegut cremat entre uns canyars a la vora del riu Ebre, a prop de Tortosa.

El principal condemnat per estes morts va ser Andrej Martjanov a 34 anys i mig de presó, mentre que Egidijus Grizas va ser sentenciat a nou anys i mig com a còmplice en un dels crims. La manca de proves i l’absència de testimonis va absoldre un tercer processat, en un judici amb jurat popular el 2019.

2004: Crims masclistes al Perelló i Mas de Barberans

El primer fet de violència masclista de Catalunya el 2004 va tenir lloc al Perelló el 10 de febrer. Un home de 30 anys i de nacionalitat romanesa, Antoni N., va ser detingut per la Guàrdia Civil per matar a ganivetades la dona del seu cosí, una jove també romanesa de 25 anys, Daniela Plugariu. To i que les primeres informacions apuntaven a una relació sentimental entre tots dos, finalment va transcendir que l’arrestat era en realitat parent de l’home de la noia. En la seua declaració Antoci N. Va reconèixer haver matat la jove, el cadàver de la qual presentava múltiples ferides d'arma blanca per tot el cos.

La mort dels joves Albert Subirats, de 18 anys, i la seua xicota Melody Lleixà, de 15, el maig del 2004 a Mas de Barberans, va ser un succés que va colpir profundament el veïnat. Sortien junts des de feia dos anys i els seus cossos van ser trobats sense vida minuts abans de les 7 del matí al garatge de la casa del noi, al costat de l’escopeta de caça del pare del jove mort. Tot i que inicialment una de les hipòtesis apuntava a un acord per suïcidar-se, l’autòpsia va revelar que el noi va disparar de perfil la jove quan estava desprevinguda i tot seguit ell es va llevar la vida.

2005: Trets al mig del carrer per una discussió de trànsit a Tortosa

Una absurda discussió de trànsit el 30 d’agost del 2005 va propiciar l’assassinat a trets del jove obrer marroquí de Sellam Essabbab, de 36 anys, a mans de Juan Alberto G.D. que va ser detingut i jutjat. El processat va discutir amb la víctima perquè tenia mal aparcada la bicicleta i no el deixava passar amb el cotxe i va disparar-li cinc trets a boca de canó a plena llum del dia. Després va llençar l’arma al riu i va fugir. Al cap de tres dies es va entregar a la Policia.

Un jurat popular el va declarar culpable, l'Audiència de Tarragona el va condemnar a disset anys de presó per assassinat amb traïdoria i a dos anys més per tinença il·lícita d'armes, i el TSJC, l’any 2009, va confirmar la pena.

2007: L’any més negre, els casos de Corbera d’Ebre, Alcanar i l'Ametlla de Mar

Joan G., tenia 41 anys quan va conèixer una noia per internet. S’havien fet amics i l’havia anat a visitar en dos ocasions a casa seua, a Móra la Nova, on va coincidir amb dos germans de la xica. La segona vegada, però no va arribar a entrar al domicili. Els germans el van fer conduir amb el cotxe que duia fins a una finca familiar, a Corbera d’Ebre. Un d’ells va disparar Joan al cap. Va morir gairebé a l’acte. Segons el judici, l’autor del tret, Pere C., i el seu germà Diego C., van arrossegar el cos fins a un pou i el van tapar amb terra i pedres. El cos va ser trobat al cap d’un any. L’autor material va ser condemnat l’any 2011 a 21 anys de presó i al seu germà a set anys i sis mesos com a cooperador necessari.

Successos

Els Mossos investiguen la mort d'una dona a Tortosa dijous passat

El parricidi de Serramar va ser un dels casos més colpidors que s’han viscut a les Terres de l’Ebre este segle. Els treballadors de l’empresa que tenia un matrimoni alemany resident a la urbanització Serramar d’Alcanar Platja els estranyava no tenir notícies de la parella des de feia dies. Van donar l’avís. La Guàrdia Civil va contactar amb el fill, però com no donava credibilitat a la versió de què els pares havien marxat de viatge, van acudir a la casa. En arribar-hi, el noi, de 19 anys, Alexander N., s’havia disparat un tret al cap. No va suportar ser descobert. Sis dies abans havia matat, esquarterat i enterrat al jardí els seus pares, pel que sembla després d’una discussió familiar. Sense antecedents ni símptomes de conflictivitat, el jove havia conviscut tot aquell temps amb les restes dels seus pares semienterrades o espargides per la casa. Un escenari dantesc que els mateixos investigadors no podran oblidar.

Però no va ser l’únic succés que passaria a Alcanar Platja aquell any. Els fets van tenir lloc el 27 de juliol, quan un home de 33 anys, Ignacio G.H., va rebre un tret al cap en un camp d’oliveres. Havia quedat prèviament amb Antonio José L.A., que havia vingut des de Casp, on vivia, i amb qui mantenia una suposada relació d’amistat. L’arma va ser localitzada en una paperera del port de Tarragona. L’acusat va ser jutjat i condemnat a 20 anys de presó per assassinat, tres anys per tinença il·lícita d'armes i dos per incendi.

El mateix any hi va haver un altre mort violent a la urbanització Sant Jordi, a l’Ametlla de Mar. Uns trets van acabar amb la vida d'un ciutadà d'origen alemany de 33 anys, propietari d'un xalet a la zona. En el succés també va resultar ferir greument un ciutadà italià que es va personar com a acusació particular, després que fos operat d'urgència a l'Hospital Joan XXIII de Tarragona. La sentència dictada per l'Audiència de Tarragona va considerar provat que el 27 d'octubre del 2008, a les 16.00 hores, el britànic Darren Stuart C va disparar una ràfega de 13 trets sobre l'alemany Oliver J., que va morir, i l'italià Carmelo M. quan tots dos van anar a la finca on vivia el condemnat, per cobrar 10.000 euros que este últim havia prestat al detingut. El britànic va ser condemnat a 13,5 anys de presó per homicidi, a 7,5 anys per temptativa d'homicidi i dos anys més per tinença il·lícita d'armes de foc.

2008: Dos dobles crims, a Tortosa i Alcanar

Una baralla per drogues va ser l'origen d'un altre doble crim, en este cas a Tortosa, el juny del 2008. Un home va disparar mortalment un jove, de 28 anys, i posteriorment la mare d'este, de 54 anys. El germà de l'autor dels trets, a més, va clavar a la dona dues punyalades -una de les quals li va travessar mortalment el cor-. Els dos germans Gabarri van fugir amb cotxe i van llençar l'arma a un canal de reg. El fet que s'entreguéssen en posterioritat i confesséssen no va ser considerat un atenuant pel jutge, que els va condemnar a un total de 36 anys de presó (24 per un doble homicidi a l'autor dels trets, i 12 per coautor de la mort de la dona a l'altre acusat).

El cas Febamar fa referència a un doble assassinat que va tenir lloc a Alcanar el 4 de desembre de 2008. Aquell dia, el propietari d'un concessionari de cotxes pròxim a la carretera N-340 i la seua dona van ser apallissats fins a la mort. Els cossos de Felipe Barrio, propietari de la casa i de Febamar, i d’Stella Afodoroaie, la seua parella, van ser trobats allà mateix, entre un desordre total. Els autors del crim s’havien endut un Mercedes, un televisor, un equip de música, dos aparells d’aire condicional i 4.500 euros en metàl·lic. Al febrer, van ser arrestats els dos presumptes autors en una casa del Perelló, propietat de l’oncle d’un d’ells, on es van trobar bona part dels objectes robats.

Després del judici, l’any 2010, la sentència de l’Audiència de Tarragona va condemnar Rubén S. A una pena total de 54 anys de presó i a David A. a 50 anys per un total de sis delictes: dos delictes d'assassinat, tots dos amb l'agreujant de traïdoria i un d'ells també amb l'agreujant d'acarnissament, entre altres.

2009: Un menor posa fi a la vida de la seua mare i el padastre a Tortosa

L’octubre del 2009, els Mossos van detenir un menor, de 16 anys, acusat d'haver assassinat a ganivetades la seua mare i el company sentimental d’ella, quan estaven a casa, a Tortosa. El doble crim es va perpetrar al pis que compartia la família, d'origen xinés, al barri de Ferreries. El jove havia utilitzat un ganivet per clavar-li 31 ganivetades al seu padastre i una ganivetada morta a la mare, quan hauria intentat frenar l’agressió.

El jutjat de menors de Tarragona va condemnar el noi a sis anys d'internament i a tres anys més de llibertat vigilada.

Són els casos que més van transcendir de la primera dècada del segle a les Terres de l'Ebre. Però la crònica negra ha continuat al mateix ritme. Compilarem els casos en una segona entrega.

L'actuació d'este diumenge tancarà un programa amb un repertori que combina propostes tradicionals i modernes. Habitualment, el certamen té un caràcter competitiu i atreu les millors bandes i societats musicals dels Països Catalans, però l'impacte de la dana va marcar un canvi de l'edició d'enguany.

Fent bandera que "el riu Sénia no és frontera", l'organització de l'esdeveniment va optar per abraçar la solidaritat i convidar tres de les bandes musicals valencianes més afectades pels aiguats de l'octubre. Així, es van posar en contacte amb les agrupacions de Paiporta, Catarroja i Aldaia, que van acceptar l'encàrrec amb "il·lusió". La presidenta de la Unió Musical de Paiporta, Puri Jimeno, ha assenyalat que precisament el fet de comptar amb un projecte com este ha estat un al·licient per al conjunt de membres.

Igual que l'agrupació de Catarroja, la d'este dissabte és la segona actuació que fan en un auditori fora de casa en els últims sis mesos. A Paiporta, la dana va malmetre els pisos inferiors de les instal·lacions de la unió musical, on assajaven i emmagatzemaven els instruments de percussió. "Haguera estat impossible sortir-nos-en d'esta situació si no hagués estat per tota l'ajuda que hem tingut des d'aquell moment fins ara", ha afirmat la seua presidenta.

La seua voluntat és la de recuperar l'activitat al complet el més aviat possible, motiu pel qual han anat mantenint assajos des del mes de gener. Ser convidats a l'acte d'este dissabte ha suposat una dosi d'optimisme per a l'agrupació, tal com ha apuntat Jimeno.

Esta també és la segona actuació en un auditori després dels aiguats per a la Unió Musical de Catarroja, després que el mes passat fossen presents a l'Alqueria (Castelló). "Estes iniciatives fan que la marxa de la banda continuï, que hi haja una motivació d'anar als assajos i la gent estiga implicada", ha asseverat el president de l'agrupació, José Peiró.

La música de banda, una passió compartida a les Terres de l'Ebre i el País Valencià

A través de la música, la societat senienca ha tornat a bolcar-se envers els veïns valencians; coincidint amb la festivitat de santa Cecília, diverses agrupacions ja van impulsar iniciatives en favor d'agrupacions musicals que com les de Paiporta, Aldaia i Catarroja, van quedar afectades pels aiguats.

La tradició de les bandes musicals està molt arrelada al conjunt de les Terres de l'Ebre, una passió compartida també amb el País Valencià. Es tracta d'uns vincles i una xarxa de cohesió que s'han posat de manifest amb propostes com la d'este cap de setmana. "És una manera de donar-los recursos econòmics que els aniran bé per solucionar els problemes que tenen i alhora, és una oportunitat per ensenyar la seva música en un altre context", ha afegit a l'ACN la vicepresidenta de l'Agrupació Musical Senienca, Mercè Gisbert.

El XVII Certamen Internacional de Bandes posarà el punt final este diumenge amb l'actuació de la Unió Musical d'Aldaia, que té lloc a la Casa de Cultura de la Sénia a les sis de la tarda. En total, més d'un centenar d'intèrprets tancaran un programa musical amb propostes musicals tradicionals però també modernes, amb pasdobles i obres de compositors catalans, valencians i espanyols.

Elena Gadel, amb la seua veu inconfusible i una posada en escena captivadora, aconsegueix transmetre emocions en cada interpretació, oferint directes plens de màgia i sensibilitat. Per la seua banda, Manu Guix, un dels intèrprets i compositors més consolidats del país, desplegarà tot el seu talent al piano i a la veu, reafirmant-se com un referent de la música en directe.

Este espectacle serà una oportunitat magnífica per gaudir d'este duet destacat de l'escena musical en un format proper i emotiu. Les entrades ja estan disponibles.

A Tortosa però tindrà lloc el gruix de les activitats, del 22 al 25 de maig, concretament amb música clàssica, jazz, flamenc, pop, música contemporània, que inclou les actuacions de Lluís Coloma & His Musical Troupe, Àmarim, Marc Heredia, Marco Mezquida i Chicuelo, Paula Rocosa, La Cuca viu i Moraigua, Oriana Kemelmajer Alías, Lluïsa Espigolé i Itziar Viloria, Ignasi Cambra, L’Arannà, Elbi Olalla i Ezequiel Acosta, Joina, Maria Coma, Gessamí Boada i Kquimi Saigi, Alba Careta i Roger Santacana, Los Aurora, i al concert de cloenda, Daniel Anglés.

El Festival fa valdre el patrimoni arquitectònic de les ciutats on té lloc i ofereix a la gent l’opció d’escoltar música i gaudir d’espais emblemàtics, de manera que la música surta dels auditoris i ocupe estos espais. A banda d’oferir els pianos a tothom, la direcció del Festival convida a músics i artistes de renom per actuar-hi, en concerts gratuïts que tenen lloc durant tot el en diferents horaris i ubicacions.

A més, també té una part social a través de la qual s’aproparà el piano als sectors més vulnerables, com són els hospitals i residències geriàtriques de la ciutat, amb col·laboracions com amb l’Associació Transtorn de l’Espectre Autista Terres de l’Ebre, l’Associació de Malalts d’Alzheimer TE o la Fundació Mercè Pla, entre altres. El festival té com a objectiu “donar a conèixer les Terres de l’Ebre, la seua riquesa, ser un reclam turístic, fer xarxa entre ciutats i pobles per ajudar a fomentar la col·laboració, compartir recursos i experiències, i enfortir la comunitat mitjançant la música i la cultura”, segons els organitzadors.

Algunes de les novetats inclouen la recuperació de la tradicional desfilada de Saint Patrick's Day el dissabte, activitats com un Quiz en anglès i un bingo musical, a més de concerts, rutes literàries en anglès i un sopar amb gastronomia irlandesa. També hi haurà esdeveniments com circ en anglès, un club de lectura i una xerrada sobre Erasmus +.

Enguany, el certamen que té com a objectiu incentivar l'aprenentatge de la llengua anglesa de forma lúdica, arriba a la 12a edició amb novetats destacades, combinant activitats educatives, culturals i gastronòmiques per a totes les edats. Avui l'alcalde de Tortosa, Jordi Jordan; la regidora de Turisme i Mercat, Sònia Rupérez; i els representants de la Tortosa Irish English Association, Paul O'Riordain i Jordi Pellejà, han presentat el programa que inclou un total de 22 activitats.

El festival manté el seu compromís amb la promoció de l’anglès a través d'activitats escolars, que aquest any incrementen considerablement la participació. Així, el Campus Terres de l'Ebre de la URV, acollirà divendres un total de 180 alumnes de 14 centres educatius de Catalunya, amb 113 estudiants que participararn en els debats en anglès, en diferents categories. El divendres a la nit, el públic també podrà posar a prova els seus coneixements amb el tradicional Quiz, una activitat lúdica en anglès que ja s’ha convertit en un clàssic del festival, acompanyat d'un sopar de Fish&Chips al Restaurant Llaut. Enguany, com a novetat, després del Quiz es farà un bingo musical.

Una de les principals novetats d'aquesta dotzena edició, és la recuperació de la Saint Patrick' Day Parade, una desfilada que dissabte al migdia, recorrerà els carrers del centre de la ciutat i que comptarà amb la participació de diferents entitats com la Banda Municipal de Música de Tortosa i el grup de gaiters Pippers Tarragona, que transportaran el públic a l’autèntica atmosfera de les celebracions irlandeses. La jornada matinal finalitzarà al Mercat municipal de Tortosa amb un Vermut Musical i l'actuació dels Castellers de Tortosa i la Colla Gegantera. Al vespre, la festa continuarà al Mercat amb la tradicional nit de tapes i música i que enguany comptarà amb un concert de la Tortosa Big Band.

També s’incorpora al programa del Festival una proposta gastronòmica especial dijous a la nit: un sopar de cuina irlandesa en col·laboració amb el Forn de la Canonja.

El certamen inclou també activitats durant la setmana com un Treasuren Hunt organitzat per l'entitat Petit Príncep; el club de lectura en anglès a la Biblioteca Marcel.lí Domingo de Tortosa; la projecció de la pel.lícula 'Lands of Legends, Best of' del Terres Travel Festival a la Cambra de Comerç o una xerrada sobre els Erasmus + a l'Institut Dertosa.

El festival aposta també per la literatura i presentarà el nou llibre en anglès de l’escriptor ebrenc Emigdi Subirats, que explora la connexió entre les Terres de l’Ebre i el món anglosaxó. El professor de l'Institut Dertosa també farà una ruta literària en anglès diumenge al matí. El mateix diumenge s'ha programat l'espectacle de circ en anglès 'Just an Ordinary Day' inclòs en la programació d'arts escèniques de l'Ajuntament. Finalment, el Tortosa Irish English Festival es tancarà amb la cerimònia de lliurament de premis, un vermut musical i un dinar al Forn de la Canonja.
 

Literatura de primer nivell a Alcanar

El festival comptarà amb autors de prestigi, escriptors de la zona i grans noms de la novel·la negra, que el públic tindrà l’oportunitat d’escoltar de prop i amb qui podrà interactuar. 

Alcanar-Morella Black Connection començarà a les 11:30 al Teatre Auditori d’Alcanar. Després de la inauguració, es presentaran tres llibres de proximitat en el format “Esmorzem lectures”, amb presentacions individuals dels llibres L’amagatall d’Evan de Lluís Ortega, Asesino por Causalidad de Fran Gómez i La Terra del Silenci Trencat de Cristina Fornós.

A la vesprada, serà el torn dels principals autors d’esta primera edició del Black Connection. A les 17.00 hores començarà la taula “Lletres a totes bandes” amb Margarida Artizeta i Xavier Aliaga de l’editorial Clandestina i Pere Cervantes de Destino, moderats per Alberto Valle. A les 18.15 s'obrirà la taula que tanca el festival amb Andreu Martín en conversa amb Mariola Nos sobre el llibre Diners per als morts, que servirà de nexe d’unió amb Morella Negra, on es presentarà la versió en castellà del mateix llibre.

Per als amants de la lectura, hi haurà un punt de venda de llibres a càrrec de La Botiga d’Alcanar, perquè ningú es quede sense el seu exemplar signat. La signatura de llibres, al final de la jornada, compartirà espai amb una degustació gastronòmica de pinxos de trufa negra de Morella-Els Ports i arròs dels restaurants amb menú Black Connection. Una oportunitat única per descobrir nous autors i endinsar-se en els secrets del gènere negre.

Gastronomia amb sabor a misteri

Els restaurants Espai Gastronòmic Magda, Les Palmeres i La Marinada s’han sumat a la iniciativa amb menús exclusius inspirats en la novel·la negra. Una experiència que convida a assaborir el misteri tant a les pàgines com al plat.

Xavi Barrera, regidor de Cultura, destaca: “Esta és una gran oportunitat per acostar la literatura i la gastronomia a la ciutadania, dinamitzant el nostre municipi.” Per al comissari Garcia de Morella Negra: “És una satisfacció veure com creix el festival amb este segon capítol a Alcanar i poder exportar el model de festival que triomfa als Ports.”

Més informació aquí.

Este festival no només vol sorprendre i emocionar el públic, sinó que també pretén posicionar la Ràpita com un referent dins del circuit màgic. Amb una acurada selecció d’artistes, l’esdeveniment promet un espectacle inoblidable que marcarà un abans i un després en el panorama màgic de les Terres de l’Ebre.

El festival està dirigit per Jordi Caps, el primer i únic mag de la història guanyador del concurs Got Talent España. 

La regidora de Cultura, Noelia Belmonte, ha expressat la seua satisfacció per portar un festival d’aquesta magnitud a la Ràpita: “Estem molt contents de poder oferir un esdeveniment d’aquesta qualitat per a la nostra gent. Estem segurs que tothom quedarà bocabadat amb els mags i les seves actuacions.”

El festival constarà de dues sessions, cadascuna amb una durada aproximada d’1 hora i 30 minuts el proper 31 de maig. La primera actuació tindrà lloc a les 18:30 h i la segona a les 22:30 h, totes dos a l’Auditori Sixto Mir.

Este primer festival es duu a terme amb el suport del Pla Impuls Dipta de la Diputació de Tarragona i és només l’inici d’un projecte amb vocació de creixement i consolidació. L’objectiu és situar la Ràpita en el mapa dels grans esdeveniments de qualitat i convertir-la en un referent dins del món de la màgia. Amb un cartell ple de talent i una proposta basada en l’excel·lència artística.

Els mags participants en aquesta primera edició són:

• Charlie Mag
• Jordi Caps
• D’Albéniz & Adelt
• Ernesto Planas
• Sergi Buka
• Sébastien Dethise

Les entrades estaran disponibles a partir de divendres 21 de març a través de la web www.notikumi.com. Per a més informació, podeu seguir a Instagram: @larapitaesmagica i @ajlarapita.