Un corredor delimitat per accidents geogràfics permetrà excloure de la reserva de la biosfera de les Terres de l'Ebre la central nuclear d'Ascó i, al mateix temps, integrar dins de la marca els 52 municipis del territori. La proposta d'ampliació, que serà avaluada pel govern espanyol i aprovada en última instància la UNESCO, incorpora els set municipis de la Ribera d'Ebre que l'any 2013 van ser exclosos del reconeixement per la seva proximitat a les plantes atòmiques. Este dimecres s'ha presentat als membres del Consell Consultius de la reserva.
Amb l'accident de la central nuclear japonesa de Fukushima encara latent, la UNESCO va imposar que cap dels municipis de l'àrea d'influència directa de la central nuclear d'Ascó podia formar part de la Reserva de la Biosfera l'any 2013. Dotze anys després, però, els criteris restrictius s'han suavitzat i el Copate ha dibuixat un corredor que inclou la zona de la central d'Ascó i s'obre cap al nord, travessant el terme de Flix fins el límit amb la comarca del Segrià, que ja no en forma part.
"El que hem fet és deixar les centrals fora i, per poder fer-ho, s'han buscat barreres naturals, barrancs i camins per deixar-les delimitades i que la resta dels municipis en qüestió, principalment Ascó, puguin estar inclosos", ha explicat el president del Copate, Ivan Garcia. D'esta manera, s'evita que la zona atòmica es converteixi en una illa a l'interior i es garanteixi la continuïtat territorial de tota la reserva.
Addicionalment, l'Ajuntament de Riba-roja d'Ebre ha decidit deixar també fora de la zona reconeguda per la UNESCO un espai considerable al nord del terme municipal, tocant el municipi lleidatà d'Almatret (Segrià): justament on s'ubica l'abocador de residus industrials no perillosos que exploten les empreses Urbaser i Griñó.
Amb l'acord de ple dels set municipis inicialment exclosos demanant la seua integració, la proposta ha estat presentada al Consell Consultiu -on estan representants tots els agents institucionals, econòmics i socials del territori-. Segons el Copate, el procediment en marxa suposarà també recollir cartes d'adhesió i de suport com es va fer en el moment de la candidatura inicial fa dotze anys.
Abans de finalitzar aquest 2025, s'enviarà la sol·licitud a la Secretaria del Comitè Espanyol MaB (Man and Biosphere), que depèn del Ministeri per a la Transició Ecològica. El Comitè Científic i el Comitè MaB podran demanar més informació abans de setembre de 2026, el moment que està previst que l'elevin a la UNESCO. La resolució definitiva sobre la seva aprovació s'espera el maig de 2027.
El pla de gestió
Paral·lelament, el Copate treballa en l'actualització del pla de gestió de la Reserva de la Biosfera, aprovat inicialment el 2015 i amb una vigència de deu anys. L'ampliació territorial a tots els municipis, ha assenyalat Garcia, ha de donar força, precisament, al nou document que ha de fixar les bases de funcionament de la marc entre 2026 i 2035 per "reafirmar la marca i un territori que s'ho ha de creure".
Amb tot, el president del consorci ambiental supramunicipal ha reclamat a les administracions superiors que dotin la marca de "finançament estructural" per poder gestionar les subvencions que reben i eixamplar la seua projecció. En este sentit, Garcia ha recordat que la gestió, actualment, la duen a terme els mateixos tècnics del Copate amb recursos propis, bàsicament a partir les quotes de les 180 empreses acreditades.
"Estem convençuts que amb una estructura fixa dins de la reserva estes subvencions es podrien multiplicar així com les actuacions de millorar el territori", ha assegurat. "Hi ha moltes subvencions a les quals segurament ens podríem acollir i que podrien ajudar a fer créixer el territori però que, malauradament, ara les veiem passar", ha tancat. La sessió també ha servit per anunciar l’inici del nou Fòrum Participatiu, que arrencarà al gener i reformularà els grups de treball per prioritzar i activar les accions previstes en el nou pla.
