El cens d'oliveres i oliverars monumentals de Catalunya ha comptabilitzat 4.160 arbres a tot el país, dels quals, la gran majoria, 3.509, es localitzen a la comarca del Montsià i, en particular, al terme municipal d'Ulldecona, amb 1.902. Impulsat en el marc de la Llei 6/2020 per protegir este patrimoni natural, agrícola, cultural i paisatgístic, el resultat del cens serà la base del futur catàleg i ha de servir per avançar l'aprovació del decret que ha de permetre habilitar ajuts per als productors i propietaris per garantir esta protecció, una de les grans demandes del territori que s'arrosseguen des de fa anys. "Entre sis i vuit mesos el tindrem aprovat", ha avançat el secretari general del Departament de Territori, Jordi Terrades.

Amb els resultats del cens a la mà, el Montsià concentra el 84,35% de les oliveres monumentals de Catalunya, seguit, ja de molt lluny, per la Terra Alta -amb 226 arbres, que representen un 5,43%- i el Baix Ebre -amb 170 i un 4,09%-.

El treball ha permès també localitzar a la mateixa comarca del Montsià 31 oliverars monumentals -divuit també a Ulldecona- amb 256 arbres. Sobresurt, especialment, la gran concentració que presenta Ulldecona, també molt per dant de les 614 de la Sénia i les 224 de Santa Bàrbara.

De les 1.902 d'Ulldecona, 1.400 es troben a la zona coneguda com la Foia. "Aquí es troba la concentració d'oliveres més important del món", ha assegurat el president de l’Associació Territori Sénia, Jaume Antich, tot precisant que en regions com la Puglia italiana, amb un gran nombre d'exemplars, es troben sobre una superfície equivalent gairebé a la meitat de Catalunya.

La Mancomunitat de la Taula del Sénia ja va impulsar un primer inventari al territori de les comarques catalanes, valencianes i aragoneses que abasta sumant 4.080 exemplars i que ara ja supera els 7.500. La idea era impulsar la protecció dels arbres però també conscienciar els propietaris sobre el seu valor, aturant l'espoli d'estos arbres denunciat per persones i entitats del territori a principis del segle XXI.

Es consideren monumentals els arbres que superen els 3,5 metres de diàmetre a una altura d'1,3 metres del terra. És el criteri a partir del qual un arbre es considera monumental i, per tant, es troba protegit per la llei. Un fet, d'altra banda, que va esperonar la venda i arrencada d'arbres de dimensions inferiors per comercialitzar-los com a arbres monumentals, principalment, per part de propietaris i empreses de jardineria.

Les dades del cens serviran per aprovar pròximament el catàleg -que anirà incorporant possibles noves troballes i localitzacions- previst dins la llei de protecció d'este patrimoni i, més endavant, el decret de desenvolupament de la llei llargament reclamat per productors d'oli i propietari. Terrades, que ha avançat la voluntat d'"anar un pèl més enllà" de l'estricte reconeixement i protecció dels arbres, ha assegurat que el text legal es troba "pràcticament enllestit" i aviat el Govern impulsarà el seu tràmit parlamentari amb una "comissió tècnica" amb els diferents departaments implicats.

Així, ha recordat, assumint el "compromís" contingut dins la llei, i sense concretar xifres, el decret definirà el "finançament" dels ajuts en un sentit més global. "Això també forma part del paisatge de Catalunya: el finançament de la llei ha d'anar més enllà de la protecció, la producció sinó també la divulgació del paisatge, d'aquest patrimoni cultural que tenim al país", ha subratllat.

L'esforç de pagesos i propietaris

Des de l'aprovació de la Llei el 2020, tant els pagesos encarregats de treballar els arbres com els propietaris han reclamat de forma reiterada al Govern recursos que els ajude a mantenir un patrimoni arbori molt ben valorat des del punt de vista cultural però realment poc productiu, en termes oleícoles, que requereix, a més, una major càrrega de treball i d'atenció.

De moment, però, els recursos promesos encara no han arribat i són ells els que han d'assumir, en solitari, la cura del patrimoni i, en definitiva, del paisatge.

La gerent de la Mancomunitat de la Taula del Sénia, Teresa Adell, ha recordat, en este sentit, la voluntat de superar este marc promovent la unió dels productors sota la marca certificada 'Aceite farga milenaria'. Una aposta a la qual s'han sumat ja setze elaboradors i comercialitzadors per revaloritzar, a partir d'este patrimoni ambiental i cultural, una producció minsa d'un territori que "no era conegut per la seua qualitat" d'oli. "Les oliveres mil·lenàries i el seu oli han posat al mapa este territori", ha assegurat Adell, tot afegint la importància que ha assolit este patrimoni com a factor d'atracció d'un turisme "sostenible i resilient" arreu d'Espanya i Europa, que es coneix també com "oleoturisme".

Patrimoni, identitat i valors

Per la seva banda, la consellera de Territori, Sílvia Paneque, ha subratllat durant l'acte de presentació la importància del patrimoni de les oliveres monumentals i els valors històrics i culturals que representen. "Converteixen un patrimoni que avui és viu però que ens connecta amb el passat i des del present ens aboca cap al futur, a més de reforçar la identitat del territori i en el seu conjunt com a catalans i catalanes", ha indicat en el seu discurs.

Unes oliveres, ha assegurat, que són "referència d'identitat oberta, en el sentit que el Mediterrani i la seva construcció està vinculada, este compromís amb la pau, diversitat, de colors diferents, religions diverses i, a la vegada d'unitat del poble entorn a aquesta identitat i la vida al voltant del Mediterrani".