Els regants del canal Xerta-Sénia continuen treballant per aconseguir adhesions que puguen garantir la viabilitat econòmica del projecte. Amb la primera fase en marxa des de juny de l'any passat als termes municipals de Xerta i Aldover (Baix Ebre), els esforços se centren ara a incorporar la major part de pagesos possibles a la nova fase prevista al terme veí de Roquetes. De moment, s'han compromès a integrar-s'hi més de 400 hectàrees, al voltant d'una tercera part de la superfície global prevista al municipi (unes 1.100 hectàrees). L'Ajuntament de Roquetes i els regants locals han signat un acord pel qual el consistori aportarà 20.000 euros per a la contractació d'una persona de suport administratiu per gestionar les altes.
El nou president de la Comunitat de Regants del canal Xerta-Sénia, Domingo Espuny, que relleva en el càrrec l'alcalde de Santa Bàrbara, Josep Lluís Gimeno, ara vicepresident, ha assegurat que l'inici de les obres de la segona fase del regadiu, que abastaran els camps de conreus d'oliveres i cítrics de la plana interior del municipi de Roquetes, podrien començar al llarg d'este primer trimestre de 2026.
Segons ha explicat, els regants rebran formalment els pròxims dies l'aval necessari de l'Institut Català de Finances (ICF) per posar fil a l'agulla. Està previst que l'obra s'allargue uns dos anys. Les xifres, però, estan encara lluny de les expectatives que es va marcar els pagesos i el Departament d'Agricultura. Caldrà, doncs, convèncer encara molts més propietaris de finques perquè facen l'aposta productiva i, sobretot, econòmica d'inscriure's al projecte. "La gent ja ho veu real i també es va augmentant el nombre d'hectàrees", ha apuntat Espuny, qui ha recordat que si s'han iniciat els tràmits del projecte és perquè "ja hi havia el mínim d'adhesions" perquè siga "viable" el projecte. "És com un embrió que neix ara i no pararà de créixer", ha raonat.
De moment, s'han posat en marxa 57 hectàrees de la primera fase a Xerta i Aldover. Amb la zona 2 pendent de començar i la 3 en projecte, Espuny calcula arribar a unes 1.500 hectàrees consolidades, a banda de les finques disperses. La previsió global del projecte és arribar a regar 16.000 hectàrees de les planes interiors del Baix Ebre i el Montsià, una xifra avalada pel mateix conseller d'Agricultura, Òscar Ordeig, la tardor passada.
Durant les últimes dues dècades i mitja s'han invertit més de 150 milions d'euros públics en el projecte i ha estat sistemàticament assenyalat per la Plataforma en Defensa de l'Ebre com la porta d'un possible transvasament de l'Ebre cap al sud.
Els regants consideren que l'anunci de les obres i la seua posada en marxa animarà els pagesos a adherir-s'hi. "És una millora i una garantia per a les collites", especialment, en el context actual de canvi climàtic, ha subratllat el president. També ha argumentat que el regadiu permetrà evitar la sobreexplotació actual dels aqüífers de la zona. Segons ha indicat, els pagesos podran optar per seguir conservant els pous o formar part del regadiu (en cap cas les dues opcions alhora).
Suport per tramitar les altes
Per avançar en la tramitació d'adhesions i la gestió administrativa de la comunitat, l'Ajuntament de Roquetes i els regants del poble han signat un conveni pel qual el consistori aportarà 20.000 euros per contractar una persona de suport en estes taques. L'alcalde, Ivan Garcia, per qui el regadiu és un projecte de "futur" que transformarà el terme municipal i el territori, ha recordat que des de fa un any ja presten ajuda en esta matèria a l'entitat, però ara concretarà l'aportació, que ha de permetre als regants gestionar ells mateixos les seues necessitats fins que l'aigua de reg arribi a les finques. "Representarà un impuls econòmic important perquè això pot provocar una transformació agrària del territori i això també voldrà dir, si hi ha un canvi i una millora de conreus, més activitat econòmica i potser trobar un relleu generacional dels pagesos", ha emfasitzat el regidor d'Agricultura, Sisco Ollé. "Ja sabem que hi ha llocs que reguen amb el pou, però potser els sortirà més a compte regar del canal perquè serà més barat", ha afegit, tot recordant els elevats costos energètics que suposa bombejar de pous on, especialment durant estos anys de sequera, l'aigua cada cop es troba més profunda obligant els propietaris a fer-los més profunds.
