La pèrdua de productes alimentaris abans que arriben a ser comercialitzats és, com a mínim, un doble problema. D’una banda perquè comporta el malbaratament alimentari malgrat la pobresa que pateix part de la població i de l’altra perquè evidencia els mals que afecten el sector primari, perquè de vegades surt més a compte deixar els productes al camp abans que collir-los a pèrdues. Les imatges de cítrics escampats per terra en plena època de collita s'han fet malauradament habituals a molts municipis productors ebrencs els últims anys.
Per fer-hi front, cal posar-hi xifres. Per això, el projecte europeu FOLOU, del qual el departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació és soci, impulsa diverses proves pilot per quantificar les pèrdues alimentàries en camps de cítrics de cooperatives agroalimentàries catalanes a les Terres de l’Ebre.
Per mitjà d’imatges de satèl·lit, amb drons i IA, i sota el guiatge de la Fundació Espigoladors i la Universitat de Gant, es quantifica el producte que queda a terra i a l’arbre després de la collita.
El Centre Tecnològic BETA de la UVic-UCC coordina el projecte amb una aliança de 16 socis de 10 països i pràcticament 7 milions d’euros de pressupost per desenvolupar una metodologia harmonitzada que mesure i quantifique les pèrdues d’aliments abans de la comercialització i ajude a reduir-les.
Concretament, el projecte valida sis tecnologies de control de pèrdues alimentàries (reconeixement d’imatge, intel·ligència artificial, sensors IoT, etc.) mitjançant diversos projectes pilot focalitzats en la fruita i la verdura (Espanya), la carn i els làctics (Irlanda), els musclos (Itàlia), les patates (Bèlgica) i el salmó (Noruega).
A través de les proves pilot, s’ajustarà la metodologia abans d’implementar-la a gran escala a fi de proporcionar solucions concretes als productors.
A Catalunya, la Fundació Espigoladors lidera el cas d’estudi relatiu a fruites i verdures, per quantificar les pèrdues alimentàries en les etapes de precollita, collita i postcollita.
El projecte sobretot centra l’atenció en l’etapa de producció primària, la més difícil de monitorar, atès que amb els recursos tècnics actuals es requereix molt de temps o té un cost econòmic molt elevat. Esta etapa inclou principalment les activitats agrícoles, l’aqüicultura, la pesca i altres activitats del sector primari, en què moltes de les pèrdues d’aliments es produeixen abans que el producte siga comercialitzat, i també en el procés de manipulació i emmagatzematge en la mateixa explotació.
Malbaratament a les llars
Fa un mes, el Departament d’Agricultura va presentar la Diagnosi del malbaratament alimentari a les llars de Catalunya l’any 2024: quantificació, impacte social, econòmic i ambiental. Este estudi indica que actualment es malbaraten de mitjana 21,56 kg/any per habitant a Catalunya, tenint en compte només el malbaratament que es produeix a les llars.
Això representa una despesa de 902,85 milions d’euros en aliments que es malbaraten. I l’impacte ambiental durant el 2024 va suposar l’emissió de 462.347.277 kg de CO2 equivalents. En paral·lel, el Departament treballa per prevenir aquest malbaratament alimentari en tota la cadena de producció per mitjà del Pla estratègic per a la prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentaris a Catalunya, que es presentarà a començament de 2026.
