“La cultura no repoblarà sola la Terra Alta, però sense cultura és molt més difícil que els joves vulguen viure-hi”. Esta afirmació d’Úrsula Agut, una de les directores del Festival de Cinema de la Terra Alta, l’in-FCTA, resumeix la forma de resistència territorial que any rere any, al llarg de deu edicions, ha anat prenent cos a partir d’este certamen. Allò que va començar sent un humil festival de curtmetratges en un poble de 500 habitants, és ja un motor identitari amb notables repercussions socials i educatives. No es tracta de romantitzar el món rural, però es pot tallar de soca-arrel el discurs de la derrota quan tot allò que genera la cultura s’integra en la quotidianitat de la comarca: orgull de pertinença, arrelament i prestigi.

L'Úrsula té 35 anys i és professora de llengua i literatura catalanes a l'Institut Terra Alta. L'associació Sorolla’t i la codirecció de l'In-FCTA li han permès desenvolupar-se com a activista cultural. Com molts joves de la comarca, en un moment determinat va haver de prendre una decisió que marcaria la seua vida: l’èxode rural o la permanència. Es va quedar, però no des del conformisme, sinó des del convenciment que era possible crear al poble algunes de les condicions que buscava fora. “Viure en un poble no hauria de significar renunciar a una trajectòria professional, cultural o vital plena. El problema és que, moltes vegades, per poder quedar-te, t'has de construir tu mateixa les oportunitats”, assegura.

Així que com altres joves de la comarca, va optar per lluitar per actualitzar els paradigmes de desenvolupament rural a la Terra Alta a partir de nous lideratges que superen la visió del "voluntarisme" per entrar en l'àmbit de l'estratègia professionalitzada. “Intentem que el festival no siga una activitat que s'instal·la una setmana al territori i després desapareix. De fet, quan programem, sempre tenim un focus molt clar: treballem per implicar les escoles, els joves creadors i el voluntariat; és a dir, a tota la comunitat. També impliquem empreses, allotjaments, cellers, restauració, pagesia i professionals en general", explica.

En l'àmbit educatiu, van crear l'In-FCTA Escoles, la secció joves, i tallers de doblatge, interpretació, creació audiovisual, intel·ligència artificial o no-ficció. “Realment volem que els infants i els joves no siguen només espectadors, sinó que puguen crear, formar-se i imaginar que tenen un lloc dins del sector cultural”.

A més a més, també han reforçat l'apartat de pitching i el Mediterranean Industry Meeting, on posen projectes audiovisuals en contacte amb productores, festivals i agents del sector perquè el festival no siga només d'exhibició, sinó una eina de generació d'oportunitats i de xarxes professionals. “També procurem treballar amb proveïdors, productors i espais del territori; això genera activitat econòmica, però també contribueix a oferir una imatge diferent de la Terra Alta: no només com un lloc que conserva patrimoni, sinó també com un territori capaç de crear, d'innovar i d'acollir professionals”.

Realisme rural

L’Úrsula, però, defuig d’il·lusions poc realistes: “Hem aconseguit coses importants, però també hem de ser honestos: un festival tot sol no pot revertir ni el despoblament ni l'envelliment d'una comarca. Seria injust carregar tota esta responsabilitat a un projecte cultural”. I és que una cosa valuosa és l’arrelament cultural i emocional, però per tal que l’arrelament siga permanent calen també habitatges, feines, serveis i polítiques públiques que, evidentment, no depenen d'un festival. “Caldria facilitar molt més l'emprenedoria i el treball cultural, creatiu i digital; donar suport als projectes existents; aprofitar els equipaments buits per millorar-los i rehabilitar-los; crear habitatge i millorar la mobilitat entre pobles (un aspecte en què s'estan fent passos positius, de fet, però on encara podem fer més). I, evidentment, cal garantir serveis públics de qualitat, sobretot pel que fa als serveis mèdics”, assegura. Però, per damunt de tot, sosté que “cal deixar de pensar en el món rural només com un lloc que s'ha de conservar, i començar a veure'l com un lloc on es puga viure, innovar, treballar, crear i, evidentment, imaginar un futur”.

I és que a ella, com a molts habitants de la comarca, l’envelliment progressiu li provoca preocupació, tristesa i fins i tot, comenta, certa “ràbia”, conscient que hi ha gent jove que no vol marxar, però no troba les condicions necessàries per quedar-se. És aquí quan es reclamen canvis estructurals a través de polítiques potents: “Calen polítiques i plans nacionals que facen una discriminació positiva cap als nostres territoris rurals. Es fan passos positius, però calen pressupostos generosos i contundents associats a aquestes polítiques públiques”.

Úrsula no es queda amb el discurs de la pèrdua: “La Terra Alta no és un territori condemnat; aquí hi ha talent, hi ha iniciativa i hi ha gent amb ganes de tirar moltes coses endavant, com ho demostren molts projectes. Des del Consell Comarcal i des de l'Oficina de Joventut es treballa de forma molt positiva. I nosaltres, des del nostre petit racó, continuem treballant perquè estimar el territori no siga només recordar el que va ser, sinó ajudar a construir el que pot arribar a ser”.

És el este sentit que l’in-FCTA està deixant petjada. Ha reforçat l'autoestima col·lectiva, genera activitat econòmica, dona visibilitat al territori i fa que molta gent participe en un projecte que sent com a propi”. L'impacte en l'imaginari col·lectiu és profund: el festival mitiga l'aïllament simbòlic de la perifèria, generant un prestigi que es tradueix en "orgull de pertinença". Quan els joves veuen que el seu poble acull propostes d'avantguarda, la seua mirada sobre el territori canvia: de l'estigmatització cap a la valoració del potencial propi.

In-FCTA és una petita peça però s’ha rebel·lat contra la condemna al territori per convertir-se en indispensable dins d'una estratègia compartida. És un projecte que demostra que, quan hi ha identitat i oportunitats, la voluntat de permanència pot ajudar a guanyar la partida al despoblament.