L'associació Amics de Riba-roja d'Ebre ha denunciat este dilluns l'acte vandàlic que va partir el forn d'oli de ginebre de la Garita el cap de setmana passat. L'entitat han manifestat, a través del seu bloc i les xarxes socials, que esta acció va més enllà del que es podria considerar una simple bretolada, ja que els danys observats apunten a una acció realitzada amb eines com malls o estris de ferro. "Este fet evidencia una intervenció intencionada que ha afectat de manera significativa l’estructura", han remarcat.
El forn d'oli de ginebre de la Garita va ser construït l’any 2017 pels germans Antonio i Bernardo Pérez. L'escultura és fruit d’un treball artesanal rigorós, basat en les tècniques tradicionals de picapedrer i dissenyat per reproduir el procés ancestral de destil·lació en sec de l’oli de ginebre. Tal com han explicat, es tracta d’un element singular, tant pel seu valor constructiu com per la seua funció.
Amb els anys, este espai s’ha consolidat com el punt central de la Festa de l’Oli de Ginebre, on es duu a terme la demostració de la destil·lació tradicional, recuperant una pràctica reconeguda per la Generalitat de Catalunya com a Bé Cultural d’Interès Nacional. Al seu voltant, s’hi ha anat reforçant un espai de trobada i cohesió per al conjunt del municipi.
Més enllà de l’àmbit festiu, el forn d’oli de ginebre de la Garita s’ha convertit en un recurs pedagògic de gran valor. Centres educatius, així com investigadors i especialistes de diferents disciplines, hi han trobat un espai idoni per aprofundir en el coneixement dels oficis tradicionals i del patrimoni vinculat al territori.
Amics de Riba-roja ha posat de manifest la preocupació pels danys ocasionats a un element que té una funció patrimonial i educativa destacada. L’entitat ha anunciat que emprendrà les accions necessàries per tal d’esclarir els fets i ha fet una crida a la col·laboració ciutadana. Malgrat l’afectació, l’associació ja treballa per recuperar el forn i garantir que pugui tornar a ser un espai actiu de divulgació i trobada. L’objectiu és restituir no només una estructura, sinó també el seu valor com a testimoni viu d’una tradició arrelada al territori.
