L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) ha licitat dos estudis d'alternatives per reduir el risc d'inundacions en onze municipis de les Terres de l'Ebre. Estos estudis plantejaran solucions tècniques per millorar la seguretat de la ciutadania i dels espais urbans més exposats a episodis meteorològic extrems.

Amb una inversió conjunta de més de 300.000 euros, els estudis s’emmarquen en el conjunt d’actuacions aprovades pel Govern, el 21 d’octubre de 2025, per als cursos fluvials del Montsià i el Baix Ebre, arran dels danys provocats per la borrasca Alice. Es preveu que estiguin enllestits, com a molt tard, a mitjans del 2027.

El primer informe analitzarà punts que històricament presenten riscos d'inundació a Alcanar i la Ràpita i suposa una inversió de prop de 120.000 euros. Concretament haurà d’analitzar tres punts: el barranc de les Forques, el de Sant Jaume, i el de Codonyol i Aljub/Suís. Entre les opcions a analitzar hi haurà ampliar trams, crear basses de laminació, millorar els punts de drenatge i aplicar mesures ambientals que reforcin el corredor fluvial.

Pel que fa al segon abastarà barrancs de deu municipis del territori: el barranc del Pelós a Santa Bàrbara; els barrancs de Les Foies a Ulldecona i Freginals; els barrancs de Carbonera, Polla i Codines a Ulldecona; el barranc de Galatzo a Roquetes; els barrancs d'Oriola i Rota a Amposta; el barranc de la Caldera a Godall; el barranc de la Galera a Masdenverge, Tortosa i la Galera; i el barranc de Solito a la Ràpita.

L'estudi haurà de plantejar possibles solucions com ampliar lleres i recuperar seccions, millorar i adequar obres de drenatge, construir basses de laminació, dur a terme actuacions ambientals i de restauració fluvial o aplicar mesures per reduir la vulnerabilitat urbana.

Per a la redacció d’ambdós estudis caldrà utilitzar la modelització hidràulica oficial (MAPRI ACA i CHE) i incorporaran el transport de sediments, l’impacte del nivell del mar i les condicions ambientals i urbanes. El resultat haurà de ser una proposta tècnica rigorosa que ha de permetre a l’Agència identificar les zones amb més risc, establir alternatives viables, definir costos-impactes-beneficis, planificar l’execució de futures obres i, per damunt de tot, reduir el risc per a la població i les infraestructures.