Una responsable de la unitat dels Mossos d’Esquadra especialitzada en explosius ha comparegut a la comissió d’investigació que s’està duent a terme al Congrés espanyol i ha assegurat que “a Europa no s’havia treballat mai amb esta magnitud d’explosius”. Ho ha afirmat en referència a la quantitat i poder destructiu potencial amb què estaven treballant els gihadistes a la casa d’Alcanar que va explotar el 16 d’agost del 2017.

El grup, segons ha exposat esta agent dels TEDAX amb més de 25 anys d’experiència, havia aconseguit emmagatzemar 97 bombones de butà plenes i 7 més de buides, que actuarien com a metralla a més de multiplicar la capacitat de combustió. A més, van elaborar entre 300 i 500 quilos de peròxid d’acetona (TATP), popularment conegut com “la mare de Satan”. Una quantitat suficient per a fer saltar pels aires qualsevol edifici, va apuntar, o obligar a acabar d’enderrocar-lo pels danys estructurals que provocaria.

De fet, l’agent ha definit els ocupants de la casa més com a “afortunats” que no pas com a experts, en el sentit que estaven manipulant un explosiu molt sensible que hagués pogut fàcilment denotar-se abans donades les condicions precàries amb què el manegaven. Però va fer-ho a les 23.16 hores del 16 d’agost, en la primera explosió, que es va produir de manera “accidental”, apunta l’experta a preguntes del grup parlamentari de Junts, i no a conseqüència de cap granada que fos llençada des de l’exterior.

En esta explosió hi van morir dos terroristes, Ioussef Aallaa i Abdelbaki Es Satty, l’imam considerat el cervell del grup; mentre que un tercer va quedar ferit: Mohamed Houli Chemlal, que es troba complint una condemna de 43 anys de presó.

El supervivent estava a la terrassa recollint el sopar i va quedar protegit per un matalàs quan es va produir l’explosió al garatge, on havien anat els altres dos terroristes a traslladar explosius a uns congeladors. La primera hipòtesi dels investigadors va ser que estaven traspassant butà de bombones espanyoles a franceses per vendre-les, però l’endemà, mentre les excavadores treien runa, es va produir una altra explosió i es van trobar llaunes d’acetona, de manera que la hipòtesi dels especialistes va passar a ser que estaven davant d’un laboratori de drogues. Esta nova detonació va provocar 14 ferits.

La compareixent al Congrés ha afegit que desconeixia que la magistrada d’Amposta alertés el mateix dia de la primera explosió, el 16 d’agost, que sospitava que allò era un cau ple d’explosius.