La pesca professional a Catalunya és sobretot marítima, tot i que al delta de l’Ebre també té especial importància l’aqüicultura i tradicionalment algunes pesqueres a les llacunes. Es caracteritza pel seu caràcter local, amb una flota que cada dia descarrega el peix fresc a les llotges. Per organitzar i gestionar l’activitat pesquera, les confraries i els comitès de cogestió tenen un paper clau. En total en el litoral ebrenc s'hi troben sis confraries, una a les Cases d’Alcanar, dos a la Ràpita, una a l’Ampolla, una a Deltebre i una altra a l’Ametlla de Mar.
A les barques, patrons i mariners són majoritàriament homes, però les dones sempre han estat vinculades a la mar i han estat un puntal essencial per al sector. Dalt d’una barca d’arts menors a Deltebre hi trobem, Leidy Johanna Aya Vega, actual presidenta de l’Associació Catalana de Dones de la Mar, una entitat que lluita per fer visible el paper de la dona en el sector, relegat històricament a tasques de suport i de control de l’economia. Un rol, este últim, que portava de formació quan va arribar al Delta de l’Ebre provinent de Colòmbia, on havia estudiat finances.
Aquí hi ha trobat un camí vital vinculat al mar, tot i que quan va arribar, no hi tenia cap vincle professional. La fascinació pel territori la va portar a entendre ràpidament que el blau no era només el color del paisatge, sinó el motor de l’economia i la identitat local.
Juntament amb el seu home, va fundar Cormar, una marca dedicada a la comercialització del marisc del Delta, especialment musclos i ostres, i actualment es mantenen vinculats al sector com a armadors d'una embarcació d'arts menors a Deltebre: Destaca que és “una pesca artesanal i selectiva que respecta la tradició marinera”.
L'herència d'una invisibilitat compartida
La tasca de Leidy Joanna com a presidenta de l’Associació Catalana de Dones de la Mar neix d’una necessitat històrica per a les fèmines: fer visible la seua tasca. "Les dones sempre han estat presents al sector marítim al llarg de la història", explica, però sovint ho han fet des de la perifèria de l'oficialitat. “Durant generacions, han estat les mans que arreglaven i cosien les xarxes, les veus que venien el peix i els cervells que gestionaven l’administració i els recursos econòmics de les famílies marineres”, remarca.

- La mar s'ha convertit en un estil de vida per a ella.
- Cedida
Tot i ser una peça essencial de l'engranatge, este treball no es reconeixia professionalment: “Moltes no cotitzaven i difícilment s'embarcaven”. Avui, la realitat encara mostra escletxes profundes: al sector primari de la pesca a Catalunya, s'estima que hi ha menys de cinc dones exercint com a patrones o pescadores professionals.
Una xarxa per al futur de l'economia blava
L'Associació compta actualment amb 170 sòcies, un mosaic de perfils que van des de la pesca i l'aqüicultura fins a la recerca científica, l'educació ambiental, la navegació i els esports nàutics. L'objectiu és “crear xarxa, compartir experiències i generar referents per a les que vindran”, apunta. De fet, el cinquè fòrum de l'entitat, celebrat va pocs dies a Palamós, és un exemple d'estos espais de trobada necessaris per a reforçar el paper femení en l'anomenada "economia blava".

- L`aqüicultura és una de les seues activitats, comercialitzant musclo i ostra.
- Cedida
Tanmateix, el repte no és només de gènere. Leidy Joanna assenyala que el sector en general viu un moment crític a causa de les restriccions de les normatives europees al Mediterrani. Per a ella, la lluita és doble: “Fer visible el paper de la dona al mar però també trobar un equilibri entre la sostenibilitat i la viabilitat econòmica de les comunitats litorals”.
El llegat: un camí sense por
Quan se li pregunta com anima les dones a entrar en un sector tan exigent, Joanna és clara: "Treballar la mar és molt més que una feina, forma part d'una cultura i d'una manera de viure". El seu missatge per a les noves generacions, personificat en la seua filla de vuit anys, és un crit a la llibertat d'elecció. "Li dic que si alguna cosa l'apassiona, s'ha de lluitar i no ha de tenir gens de por".
Per a Leidy Joanna, el mar no és només el present de moltes famílies, sinó un futur que necessita "noves mirades" per ser cuidat i treballat amb la dignitat que es mereix. Este 8-M, el seu testimoni ens recorda que, encara que el camí siga un repte, les dones han decidit, finalment, agafar el timó.


