La mida mitjana dels habitatges nous a Espanya s’ha reduït un 23% en l’última dècada, passant dels 90 metres quadrats del 2013 a tot just 69 metres en les promocions més recents de ciutats com Barcelona, Sabadell o Tarragona. Aquesta contracció de l’espai habitable, combinada amb uns preus que s’han disparat fins a assolir màxims històrics en moltes zones urbanes, està transformant radicalment el mercat del moble i generant un boom inesperat d’un producte que fins fa pocs anys es considerava residual: els llits abatibles.

Segons dades de la patronal del sector del moble (ANIEME), les vendes de llits plegables s’han multiplicat per tres entre el 2019 i el 2024, passant de representar tot just un 4% del mercat d’equipament de descans a assolir el 12% actual. Un creixement exponencial que reflecteix una realitat inqüestionable: els espanyols necessiten fer malabarismes amb l’espai disponible en habitatges cada vegada més petits i cars.

Botigues especialitzades com El Rey de las Camas confirmen aquest fenomen i reporten increments anuals de vendes superiors al 40% en les seves línies de llits plegables, amb una demanda especialment concentrada en nuclis urbans on el preu del metre quadrat supera els 3.000 euros.

L’equació impossible: menys metres, més preu

Les dades del Ministeri de Transports i del Col·legi de Registradors dibuixen un panorama preocupant pel que fa a l’accés a l’habitatge. El preu mitjà del metre quadrat a les capitals de província va assolir els 2.156 euros el 2024, un increment del 58% respecte del 2015, mentre que els salaris reals tot just han crescut un 12% en el mateix període.

Aquesta tisora entre la capacitat adquisitiva i els preus immobiliaris explica per què els promotors redueixen sistemàticament la mida dels pisos: un apartament de 50 metres quadrats a 2.200 euros el metre resulta més venable (110.000 euros) que no pas un de 75 metres al mateix preu unitari (165.000 euros).

El fenomen afecta especialment els joves menors de 35 anys, l’edat mitjana d’emancipació dels quals ha arribat als 30,4 anys segons el Consell de la Joventut, i les famílies monoparentals, que sovint s’han de conformar amb habitatges de dos dormitoris on abans n’haurien escollit tres. Per a aquests perfils, optimitzar cada metre quadrat deixa de ser un luxe estètic per convertir-se en una necessitat pràctica.

De l’estigma al disseny: com els llits Murphy van perdre la mala fama

Durant dècades, els llits abatibles —popularment coneguts com a llits Murphy, pel seu inventor William Lawrence Murphy, que els va patentar el 1916— arrossegaven una imatge de solució provisional, associada a pisos minúsculs o a situacions econòmiques precàries. Els models disponibles fins a principis dels anys 2000 eren sovint toscos, amb mecanismes sorollosos i acabats que difícilment podien dissimular la seva naturalesa utilitària.

La transformació va arribar amb la professionalització del sector del mobiliari transformable i l’entrada de fabricants italians i alemanys que van aplicar estàndards de disseny contemporani a aquests productes. Botigues en línia com El Rey de las Camas van començar a oferir solucions amb acabats indistingibles dels armaris convencionals de gamma mitjana-alta, mecanismes silenciosos assistits per pistons de gas i, fins i tot, integracions amb escriptoris, prestatgeries o sofàs que convertien el llit ocult en un element més d’un sistema modular sofisticat.

«Fa deu anys, el 80% de les consultes sobre llits abatibles provenien d’estudis o apartaments turístics», explica un portaveu del sector. «Avui, més de la meitat corresponen a famílies convencionals que necessiten convertir el menjador en un dormitori per a convidats o crear despatxos domèstics sense renunciar a una habitació extra».

El teletreball com a catalitzador imprevist

La pandèmia de la COVID-19 i la consolidació del treball remot han actuat com a acceleradors addicionals d’aquesta tendència. Segons dades de Randstad, el 34% dels treballadors a Espanya manté algun tipus de teletreball regular els darrers anys, percentatge que supera el 45% en professions qualificades del sector serveis. Aquesta realitat ha multiplicat la necessitat d’espais de treball a la llar, generalment inexistents en habitatges dissenyats per a altres patrons d’ús.

La solució més habitual passa per reconvertir dormitoris secundaris en despatxos durant el dia, fet incompatible amb un llit convencional permanentment desplegat. Els llits abatibles permeten que la mateixa habitació funcioni com a oficina de 9 a 18 hores i com a dormitori de convidats a les nits o els caps de setmana, multiplicant la funcionalitat de l’espai sense obres ni reformes costoses.

Plataformes de lloguer vacacional com Airbnb també han contribuït al fenomen. Propietaris que ofereixen els seus habitatges durant períodes vacacionals han descobert que equipar els menjadors amb llits abatibles els permet oferir «dos dormitoris» en pisos que estructuralment només en tenen un, incrementant significativament els ingressos potencials sense inversions immobiliàries addicionals.

Canvi generacional: del minimalisme nòrdic al mobiliari transformable

Els millennials i la generació Z, principals afectats per la crisi d’accés a l’habitatge, mostren actituds diferents envers el mobiliari en comparació amb les dels seus pares. Mentre que les generacions anteriors aspiraven a l’estabilitat de mobles massissos i heretables, les cohorts més joves prioritzen la funcionalitat, la flexibilitat i l’optimització per damunt de la permanència.

Aquest canvi cultural ha eliminat bona part de l’estigma associat a solucions espacials creatives. A les xarxes socials com Instagram o TikTok, els apartaments compactes equipats amb enginy generen milions de visualitzacions, i conceptes com small living o tiny houses han passat de ser un fenomen marginal a una tendència aspiracional per a amplis sectors de la població urbana.

Els fabricants han sabut interpretar aquesta transformació cultural. Els catàlegs actuals presenten els llits plegables no com una solució d’emergència, sinó com una elecció de disseny intel·ligent, amb campanyes que emfatitzen el guany d’espai diürn, la versatilitat funcional i l’estètica contemporània per sobre del simple estalvi de metres quadrats.

Perspectives: moda passatgera o canvi estructural?

Els analistes del sector coincideixen que el creixement dels llits plegables respon a factors estructurals difícilment reversibles a curt termini. Mentre el preu de l’habitatge es mantingui desacoblat dels salaris i les noves promocions continuïn reduint dimensions, la pressió per optimitzar espais continuarà impulsant aquest tipus de solucions.

Les previsions apunten a un creixement sostingut, tot i que a ritmes menys explosius que els dels darrers cinc anys. La penetració del producte en mercats europeus madurs com Alemanya o França —on representen entre el 18% i el 22% del mercat d’equipament de descans— suggereix que Espanya encara té un marge de creixement significatiu a partir del 12% actual.

L’evolució tecnològica també hi jugarà un paper clau. Els fabricants experimenten amb sistemes motoritzats activables per veu o aplicació, integracions domòtiques que ajusten automàticament el llit segons les rutines de l’usuari i materials més lleugers que en faciliten la manipulació, reduint la dependència de mecanismes complexos. Aquestes innovacions podrien ampliar el mercat cap a segments fins ara poc explorats, com les persones d’edat avançada o amb mobilitat reduïda.