Segons consta en el Pla d'Actuació elaborat per la Direcció General de Protecció Civil, que este dijous s'ha explicat als mitjans de comunicació, i tal com ja s'havia explicat setmanes enrere quan es va revisar el Pla, els municipis a abastir amb cisternes són Ascó, Garcia, Móra d'Ebre, el Pinell de Brai, Tivenys i Vinebre. El subdirector general de Protecció Civil, Sergio Delgado, ha explicat que els camions cisterna tindrien una capacitat mitjana de 21 m3 i carregarien l'aigua dels dipòsits que el CAT té a l'Ampolla. La majoria des les poblacions que dependrien d'estes cisternes són precisament les del tram alt del riu des de l'embassament, on primer arribaria una eventual massa d'aigua contaminada. Alguns d'estos municipis havien de disposar de pous alternatius, tal com preveu l'anomenat Pla de Restitució, però les obres no estan llestes, algunes, ni començades. En la darrera actualització del Pla redactat per a la neteja de l'embassament de Flix. es va determinar que no caldria abastir amb cisternes, perquè uns estudis de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) han determinat que no estan connectats al riu Aldover, Benissanet, Ginestar, Miravet, Móra la Nova i Rasquera, –per bé que alguns, com és el cas de Miravet, no hi estan d'acord i han anunciat traslladar el cas als tribunals de Justícia.
El CAT, que capta l'aigua del canal, disposa d'una capacitat de subministrament de 4 dies al 90 % per abastir tots els seus clients sense restriccions, incloent-hi la indústria, en el cas que calgués tancar la captació. La construcció dels pous de Vinallop i algunes obres de regulació que ha efectuat el Consorci en les seues infraestructures són les que garantixen esta capacitat subministradora, segons ha explicat el responsable de Protecció Civil a les Terres de l'Ebre, Miquel Alonso.
El Procicat establix el protocol d'actuació que caldria seguir en el cas de diversos escenaris que propiciessen la fuita de contaminants fora del recinte confinat on es fan les obres d'extracció dels llots per ser sotmesos als tractaments de descontaminació. El Pla s'activaria tant en situacions d'alerta com d'emergència –no en la prealerta–, que preveuen els pitjors escenaris previstos, com ara que el cabal superés els 3.000 m3/seg –en este cas superaria el límit de la barrera de palplanxes i el riu envairia el recinte confinat; que el recinte de palplanxes caigués accidentalment, i que es detectessin en el curs principal del riu pics de contaminants. Immediatament, s'aturarien les obres de succió i es preveu que la massa que sortís amb material tòxic tindria un temps de trànsit estimat d'unes 40 hores fins a arribar a la desembocadura amb un cabal circulant d'aigua pel riu de 100 m3/seg. Uns tempos que donen prou marge de maniobra per actuar, defensa el director general de Protecció Civil, Jordi Aurich. Este ha al·ludit a informes del CSIC per assegurar que un episodi de contaminació, a causa de l'efecte de la dilució i dels nivells de material tòxic que es podrien donar, no tindria afectació ni en els productes que es reguen al llarg de tot el tram, inclòs el Delta, ni tampoc afectarien la fauna marina ni el consum humà. Malgrat tot, es preveu la possibilitat, com a mesura preventiva, de recomanar el tancament dels canals de la dreta i l'esquerra de l'Ebre. Els regants han plantejat les dificultats que això comportaria i, fins i tot, que amb cabals elevats al riu com els previstos en emergència les infraestructures podrien rebentar. Per això reclamen finançament per executar els projectes d'automatització del tancament dels canals que han inclòs en els seus particulars plans d'emergència.