A molts països es complix la mateixa fórmula estesa per França, va explicar Arrojo en el decurs de la conferència 'Privatització de la gestió de l'aigua: austeritat o sabotatge social'. La cessió de la gestió de l'aigua a mans privades mitjançant la idea del "partenariat públic i privat". Les institucions públiques cedeixen un 49 % de les accions de les empreses municipals a mans privades, però amb una clàusula que no se sol explicar: "La competència de gestió de l'empresa mixta correspondrà al soci minoritari", inclouen els contractes. I sol haver més clàusules reservades: "els beneficis estan amagats en el capítol de despeses". Les repercussions de la fórmula són evidents: entre d'altres, desapareixen els concursos públics, i si això significa repercutir el previsible increment de les despeses en el consumidor, es fa. I a més, els governs municipals que només miren a quatre anys vista, gosen signar les cessions a 30 o 40 anys, perquè d'esta manera es fan irreversibles els acords.

Mentre més d'un a la sala de la URV feia memòria del no tan llunyà procés de privatització a Tortosa –i davant el somriure de circumstàncies de la regidora de Medi Ambient, Beatriz Viñuela–, Arrojo no va mostrar compassió cap a les institucions que cedixen la gestió de l'aigua a mans privades: "La privatització d'aquests serveis és una degradació política i moral", va apuntar, perquè implica posar sota les lleis del mercat un recurs que és un bé comú i un dret humà accedir-hi: "Si tot es compra i es ven, fins i tot l'aigua, és que tot val", va lamentar.

Arrojo va instar la ciutadania a oposar-s'hi i proposar nous models de gestió pública que integren la participació social: "En qüestions importants hem de poder intervindre i en els consells d'administració de les empreses públiques hi ha d'haver els moviments socials", va afirmar.