Fa temps que es coneixen —la Comunitat Europea n'ha publicat diverses guies pràctiques dirigides als equips de govern municipals— els avantatges del desplaçament en bicicleta en el medi urbà respecte a altres mitjans de transport. A part de la nul·la contaminació atmosfèrica i acústica, dels beneficis per a la salut física i mental i l'innegable estalvi en espai respecte a un vehicle, està més que demostrat que en distàncies inferiors als quatre quilòmetres la bicicleta és el mitjà de transport més ràpid de porta a porta, per davant del vehicle privat, l'autobús o el transport públic i només en competència amb la moto. A més a més, és el mitjà de transport més barat. El nostre grup Me Moc En Bici ja vam fer un estudi comparatiu a la nostra ciutat que ho corrobora i que vam exposar en la secció de Medi Ambient en l'última Expoebre. Els resultats estan a disposició de qui els vulgui consultar.

És cert que, en la nostra acomodada vida, pensar d'anar a treballar en bicicleta proveït com un urban warrior (guerrer urbà) novaiorquès que es juga la vida fent cabrioles entre els cotxes és gairebé impensable. Però no és menys cert, i nombrosos estudis ho demostren, que les infraestructures creen ciclistes urbans. El factor de més impacte perquè una persona decideixi deixar el cotxe i desplaçar-se en bicicleta per la ciutat és l'existència d'infraestructures que li permetin circular amb seguretat i que potenciïn els avantatges de la bicicleta respecte a altres mitjans de transport. Quan parlem d'infraestructures, no necessàriament es tracta d'obres faraòniques o costoses, sinó simplement de coses ben pensades, eminentment pràctiques i emmarcades dins d'una visió integral de la mobilitat a la ciutat.

Dins de les actuacions que els diferents equips de govern municipals han anat implementant a Tortosa —bàsicament, construcció de carrils bici—, la bona notícia que suposen en si mateixes es veu invariablement entelada per petits detalls —o no tan petits— com ara els creuaments, els traçats, les rampes, les amplades, etc., que al final fan escassa o nul·la la utilització i qüestionen la inversió efectuada.

Esperem que les obres de condicionament del Pont del ferrocarril a Tortosa i el tram pedalable a nivell del riu que s'estan duent a terme actualment no caiguin en el mateix parany. La cara inversió que suposa i l'aposta de futur que aquesta infraestructura podria ser per a la mobilitat pedalable entre Tortosa i els nuclis veïns, poden quedar en dubte en no haver-hi —que nosaltres sapiguem— connexions pedalables directes i segures previstes amb els centres d'interès (mercat, estacions de tren i autobusos, instituts, etc.) a banda i banda del riu. Actuacions com aquesta ens fan pensar que hi ha molt d'improvisació i poc de planificació en aquest àmbit. Ens fan dubtar de si, a part de la suposada bona voluntat (o rèdit polític), algú té alguna cosa més per desenvolupar un pla integral a mig termini, ben estructurat, que virtualitzi el que han de ser les connexions pedalables entre Tortosa i els nuclis veïns en els propers anys.

I és una pena, perquè tenint ara tants exemples per mirar, i corrent els temps que corren, en els quals els nostres governants se'ls ha d'exigir la màxima rendibilitat de cada euro invertit, aquest és un tren que la ciutat no pot perdre. Perquè afecta la qualitat de vida dels que vivim aquí. Perquè no hi ha pitjor malbaratament que gastar en infraestructures que després es revelen inútils per petits detalls que només els usuaris finals valoren. Perquè aquest enfocament pot suposar un motor turístic gens menyspreable per a aquestes comarques, atraient turistes d'altres països en què la crisi no s'acarnissa tan intensament com en el nostre. I perquè pot suposar una etiqueta de qualitat diferencial per a la ciutat, percebuda i perceptible des de fora.

Tot això exigeix una aposta valenta, decidida i clara —però no cara— per la bicicleta, per la qual les actuacions han d'anar integrades en un projecte clar de futur i en què accions puntuals, inconnexes o de cara a la galeria ja no serveixen per mantenir el nostre interès. Perquè ja fa temps que les nostres bicicletes només tenen dues rodes i deixem de menjar caramels.