El projecte Castor torna a situar-se al punt de mira arran d’una nova denúncia ciutadana. Toni Martin, pagès ebrenc, ha fet arribar a l’aguaita.cat un document amb el catàleg oficial de sismes de l’Institut Geogràfic Nacional (IGN) registrats entre 1970 i 2022 a la zona de la plataforma. Segons Martin, el patró que reflecteixen les dades “és clar” i demostra que es van produir moviments sísmics més profunds dels que es van admetre al judici sobre el cas Castor.

El document mostra que:

• Durant l’etapa d’explotació de Shell (1973–1989) només hi ha constància d’un sisme.
• Entre 1989 i 2005 no es registren terratrèmols significatius.
• Abans de les injeccions de gas (2006–setembre 2013) apareixen moviments menors i dispersos.
• Amb les injeccions (setembre–octubre 2013) esclata l’activitat sísmica, amb centenars de terratrèmols superficials, alguns perceptibles per la població.
• Després de la suspensió de l’activitat, l’octubre de 2013, els sismes continuen en menor intensitat fins al 2022.

Segons el pagès, “els terratrèmols més profunds es van obviar perquè estarien relacionats amb la falla d’Amposta, una estructura activa d’uns 54 km de llargada que podria generar moviments de fins a magnitud 7,3”. Martin assegura que va intentar presentar el catàleg com a prova en el judici celebrat a Castelló, però que no es va acceptar. “Ja estava tot pactat el que es podia presentar, i els testimonis de l’IGN no van dir ni mú d’això”, denuncia.

La falla d’Amposta és una de les estructures tectòniques més llargues i rellevants de la costa mediterrània. El debat sobre la seua capacitat sísmica ha estat recurrent entre experts i entitats ecologistes, que ja havien advertit del risc afegit que suposava injectar gas en una zona geològicament activa.

El projecte Castor, un fiasco encara obert en la memòria col·lectiva

El projecte Castor, dissenyat per emmagatzemar gas natural davant la costa d’Alcanar i Vinaròs, va entrar en funcionament el 2013. La injecció de gas al subsòl va provocar més de 500 terratrèmols en pocs dies, alguns de fins a magnitud 4,1, que es van deixar sentir a bona part de les Terres de l’Ebre i al nord de Castelló. L’onada de sismes va obligar a aturar les operacions i clausurar definitivament la instal·lació.

El cas va acabar als jutjats de Castelló, però es va arxivar sense assenyalar responsables penals. Tot i això, l’impacte econòmic per a la ciutadania va ser enorme: el cost del projecte, uns 1.350 milions d’euros, es va carregar inicialment als rebuts del gas, fins que el Tribunal Constitucional va anul·lar aquell mecanisme de pagament.

Ara, amb les dades aportades pel catàleg de l’IGN i la denúncia de veïns com Toni Martin, tornen a sorgir preguntes sobre la transparència del procés judicial i polític. El debat gira entorn de si es va ocultar informació rellevant sobre la profunditat i l’origen dels terratrèmols, especialment els que podrien estar vinculats a la falla d’Amposta.

Avui, més d’una dècada després, la plataforma Castor continua sent un monument al fracàs de la planificació energètica i una ferida oberta per als veïns del territori, que encara reclamen respostes i responsabilitats.