Durant la seua etapa al consistori es van dur a terme diverses actuacions a la ciutat, com el Parador de Turisme de la Suda, l'obertura de l'hospital Verge de la Cinta o el polígon industrial Baix Ebre, i va impulsar les segregacions dels pobles del Delta que aleshores pertanyien al terme de Tortosa.
Regidor d'urbanisme durant l'alcaldia de Joaquim Fabra va ser el darrer alcalde de Tortosa de la dictadura franquista, entre juny de 1967 i 1979. El 1968 va substituir al també advocat Agustí Martí Pla com a procurador en Cortes, representant dels municipis de la província de Tarragona (juliol de 1968-novembre de 1971).
Durant el seu mandat s’urbanitza la plaça de l’Absis de la Catedral –un projecte que s'arrossegava des dels anys 20– i la ciutat de Tortosa va ser declarada Conjunt Històric (BOE de 25/03/1976); es va realitzar el Polígon Industrial Baix Ebre, s’inaugurava el Parador de Turisme (setembre de 1976) i obria portes l’Hospital Verge de la Cinta (novembre de 1976). Les obres d'estes darreres actuacions activades arran del malestar per la marginació del territori arran de la decisió del Consejo de Ministros de desembre de 1971 de situar el complex petroquímic a la vora de Tarragona. També són de la seua època els volums de l'Hotel Berenguer IV a l'Eixample de Tortosa, i els dels edificis de la Torre (COPRISA), de Ferreries, del Patronat, al carrer Mercaders, del construït al solar de l'antic Coliseum, i també el de l'edifici residencial Orleans (FCC).
L'any 2013 Tallada va rebre la insígnia d'or de la Reial Arxiconfraria de la Mare de Déu de la Cinta.
